Conjugació del verb abellir
Infinitiu | abellir |
---|---|
Gerundi | abellint |
Participi | abellit, abellida, abellits, abellides |
Mode indicatiu
Present
jo | abelleixo |
---|---|
tu | abelleixes |
ell, ella, vostè | abelleix |
nosaltres | abellim |
vosaltres | abelliu |
ells, elles, vostès | abelleixen |
Imperfet
jo | abellia |
---|---|
tu | abellies |
ell, ella, vostè | abellia |
nosaltres | abellíem |
vosaltres | abellíeu |
ells, elles, vostès | abellien |
Passat simple
jo | abellí |
---|---|
tu | abellires |
ell, ella, vostè | abellí |
nosaltres | abellírem |
vosaltres | abellíreu |
ells, elles, vostès | abelliren |
Futur
jo | abelliré |
---|---|
tu | abelliràs |
ell, ella, vostè | abellirà |
nosaltres | abellirem |
vosaltres | abellireu |
ells, elles, vostès | abelliran |
Mode subjuntiu
Present
jo | abelleixi |
---|---|
tu | abelleixis |
ell, ella, vostè | abelleixi |
nosaltres | abellim |
vosaltres | abelliu |
ells, elles, vostès | abelleixin |
Imperfet
jo | abellís |
---|---|
tu | abellissis |
ell, ella, vostè | abellís |
nosaltres | abellíssim |
vosaltres | abellíssiu |
ells, elles, vostès | abellissin |
Mode condicional
jo | abelliria |
---|---|
tu | abelliries |
ell, ella, vostè | abelliria |
nosaltres | abelliríem |
vosaltres | abelliríeu |
ells, elles, vostès | abellirien |
Mode imperatiu
(tu) | abelleix |
---|---|
(vostè) | abelleixi |
(nosaltres) | abellim |
(vosaltres) | abelliu |
(vostès) | abelleixin |