Conjugació del verb assolir
| Infinitiu | assolir |
|---|---|
| Gerundi | assolint |
| Participi | assolit, assolida, assolits, assolides |
Mode indicatiu
Present
| jo | assoleixo |
|---|---|
| tu | assoleixes |
| ell, ella, vostè | assoleix |
| nosaltres | assolim |
| vosaltres | assoliu |
| ells, elles, vostès | assoleixen |
Imperfet
| jo | assolia |
|---|---|
| tu | assolies |
| ell, ella, vostè | assolia |
| nosaltres | assolíem |
| vosaltres | assolíeu |
| ells, elles, vostès | assolien |
Passat simple
| jo | assolí |
|---|---|
| tu | assolires |
| ell, ella, vostè | assolí |
| nosaltres | assolírem |
| vosaltres | assolíreu |
| ells, elles, vostès | assoliren |
Passat perifràstic
| jo | vaig assolir |
|---|---|
| tu | vas (vares) assolir |
| ell, ella, vostè | va assolir |
| nosaltres | vam (vàrem) assolir |
| vosaltres | vau (vàreu) assolir |
| ells, elles, vostès | van (varen) assolir |
Futur
| jo | assoliré |
|---|---|
| tu | assoliràs |
| ell, ella, vostè | assolirà |
| nosaltres | assolirem |
| vosaltres | assolireu |
| ells, elles, vostès | assoliran |
Perfet
| jo | he assolit |
|---|---|
| tu | has assolit |
| ell, ella, vostè | ha assolit |
| nosaltres | hem (havem) assolit |
| vosaltres | heu (haveu) assolit |
| ells, elles, vostès | han assolit |
Plusquamperfet
| jo | havia assolit |
|---|---|
| tu | havies assolit |
| ell, ella, vostè | havia assolit |
| nosaltres | havíem assolit |
| vosaltres | havíeu assolit |
| ells, elles, vostès | havien assolit |
Passat anterior
| jo | haguí assolit |
|---|---|
| tu | hagueres assolit |
| ell, ella, vostè | hagué assolit |
| nosaltres | haguérem assolit |
| vosaltres | haguéreu assolit |
| ells, elles, vostès | hagueren assolit |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver assolit |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver assolit |
| ell, ella, vostè | va haver assolit |
| nosaltres | vam (vàrem) haver assolit |
| vosaltres | vau (vàreu) haver assolit |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver assolit |
Futur perfet
| jo | hauré assolit |
|---|---|
| tu | hauràs assolit |
| ell, ella, vostè | haurà assolit |
| nosaltres | haurem assolit |
| vosaltres | haureu assolit |
| ells, elles, vostès | hauran assolit |
Mode subjuntiu
Present
| jo | assoleixi |
|---|---|
| tu | assoleixis |
| ell, ella, vostè | assoleixi |
| nosaltres | assolim |
| vosaltres | assoliu |
| ells, elles, vostès | assoleixin |
Imperfet
| jo | assolís |
|---|---|
| tu | assolissis |
| ell, ella, vostè | assolís |
| nosaltres | assolíssim |
| vosaltres | assolíssiu |
| ells, elles, vostès | assolissin |
Perfet
| jo | hagi assolit |
|---|---|
| tu | hagis assolit |
| ell, ella, vostè | hagi assolit |
| nosaltres | hàgim assolit |
| vosaltres | hàgiu assolit |
| ells, elles, vostès | hagin assolit |
Plusquamperfet
| jo | hagués assolit |
|---|---|
| tu | haguessis assolit |
| ell, ella, vostè | hagués assolit |
| nosaltres | haguéssim assolit |
| vosaltres | haguéssiu assolit |
| ells, elles, vostès | haguessin assolit |
Mode condicional
Condicional
| jo | assoliria |
|---|---|
| tu | assoliries |
| ell, ella, vostè | assoliria |
| nosaltres | assoliríem |
| vosaltres | assoliríeu |
| ells, elles, vostès | assolirien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) assolit |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) assolit |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) assolit |
| nosaltres | hauríem (haguérem) assolit |
| vosaltres | hauríeu (haguéreu) assolit |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) assolit |
Mode imperatiu
| (tu) | assoleix |
|---|---|
| (vostè) | assoleixi |
| (nosaltres) | assolim |
| (vosaltres) | assoliu |
| (vostès) | assoleixin |
Categories
Traduccions
- alemany
- erlangen; erreichen
- anglès
- to achieve; to reach
- castellà
- alcanzar
- francès
- atteindre
- italià
- raggiungere
- neerlandès
- bereiken; halen
- portuguès
- alcançar