Conjugació del verb lluir
- No tot el que llueix és or.
Infinitiu | lluir |
---|---|
Gerundi | lluint |
Participi | lluït, lluïda, lluïts, lluïdes |
Mode indicatiu
Present
jo | llueixo, lluo, lluu |
---|---|
tu | llueixes, llus, lluus |
ell, ella, vostè | llueix, llu, lluu |
nosaltres | lluïm |
vosaltres, vós | lluïu |
ells, elles, vostès | llueixen, lluen |
Imperfet
jo | lluïa |
---|---|
tu | lluïes |
ell, ella, vostè | lluïa |
nosaltres | lluíem |
vosaltres, vós | lluíeu |
ells, elles, vostès | lluïen |
Passat simple
jo | lluí |
---|---|
tu | lluïres |
ell, ella, vostè | lluí |
nosaltres | lluírem |
vosaltres, vós | lluíreu |
ells, elles, vostès | lluïren |
Passat perifràstic
jo | vaig lluir |
---|---|
tu | vas (vares) lluir |
ell, ella, vostè | va lluir |
nosaltres | vam (vàrem) lluir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) lluir |
ells, elles, vostès | van (varen) lluir |
Futur
jo | lluiré |
---|---|
tu | lluiràs |
ell, ella, vostè | lluirà |
nosaltres | lluirem |
vosaltres, vós | lluireu |
ells, elles, vostès | lluiran |
Perfet
jo | he lluït |
---|---|
tu | has lluït |
ell, ella, vostè | ha lluït |
nosaltres | hem (havem) lluït |
vosaltres, vós | heu (haveu) lluït |
ells, elles, vostès | han lluït |
Plusquamperfet
jo | havia lluït |
---|---|
tu | havies lluït |
ell, ella, vostè | havia lluït |
nosaltres | havíem lluït |
vosaltres, vós | havíeu lluït |
ells, elles, vostès | havien lluït |
Passat anterior
jo | haguí lluït |
---|---|
tu | hagueres lluït |
ell, ella, vostè | hagué lluït |
nosaltres | haguérem lluït |
vosaltres, vós | haguéreu lluït |
ells, elles, vostès | hagueren lluït |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver lluït |
---|---|
tu | vas (vares) haver lluït |
ell, ella, vostè | va haver lluït |
nosaltres | vam (vàrem) haver lluït |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver lluït |
ells, elles, vostès | van (varen) haver lluït |
Futur perfet
jo | hauré lluït |
---|---|
tu | hauràs lluït |
ell, ella, vostè | haurà lluït |
nosaltres | haurem lluït |
vosaltres, vós | haureu lluït |
ells, elles, vostès | hauran lluït |
Mode subjuntiu
Present
jo | llueixi, lluï |
---|---|
tu | llueixis, lluïs |
ell, ella, vostè | llueixi, lluï |
nosaltres | lluïm |
vosaltres, vós | lluïu |
ells, elles, vostès | llueixin, lluïn |
Imperfet
jo | lluís |
---|---|
tu | lluïssis, lluïsses |
ell, ella, vostè | lluís |
nosaltres | lluíssim, lluíssem |
vosaltres, vós | lluíssiu, lluísseu |
ells, elles, vostès | lluïssin, lluïssen |
Perfet
jo | hagi lluït |
---|---|
tu | hagis lluït |
ell, ella, vostè | hagi lluït |
nosaltres | hàgim lluït |
vosaltres, vós | hàgiu lluït |
ells, elles, vostès | hagin lluït |
Plusquamperfet
jo | hagués lluït |
---|---|
tu | haguessis lluït |
ell, ella, vostè | hagués lluït |
nosaltres | haguéssim lluït |
vosaltres, vós | haguéssiu lluït |
ells, elles, vostès | haguessin lluït |
Mode condicional
Condicional
jo | lluiria |
---|---|
tu | lluiries |
ell, ella, vostè | lluiria |
nosaltres | lluiríem |
vosaltres, vós | lluiríeu |
ells, elles, vostès | lluirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) lluït |
---|---|
tu | hauries (hagueres) lluït |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) lluït |
nosaltres | hauríem (haguérem) lluït |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) lluït |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) lluït |
Mode imperatiu
(tu) | llueix, lluu |
---|---|
(vostè) | llueixi, lluï |
(nosaltres) | lluïm |
(vosaltres) | lluïu |
(vostès) | llueixin, lluïn |