Conjugació del verb preveure
Infinitiu | preveure |
---|---|
Gerundi | preveient |
Participi | previst, prevista, previstos, prevists, previstes |
Mode indicatiu
Present
jo | preveig |
---|---|
tu | preveus |
ell, ella, vostè | preveu |
nosaltres | preveiem |
vosaltres | preveieu |
ells, elles, vostès | preveuen |
Imperfet
jo | preveia |
---|---|
tu | preveies |
ell, ella, vostè | preveia |
nosaltres | prevèiem |
vosaltres | prevèieu |
ells, elles, vostès | preveien |
Passat simple
jo | previu |
---|---|
tu | preveieres, preveres |
ell, ella, vostè | preveié, preveu |
nosaltres | preveiérem, prevérem |
vosaltres | preveiéreu, prevéreu |
ells, elles, vostès | preveieren, preveren |
Futur
jo | preveuré |
---|---|
tu | preveuràs |
ell, ella, vostè | preveurà |
nosaltres | preveurem |
vosaltres | preveureu |
ells, elles, vostès | preveuran |
Mode subjuntiu
Present
jo | prevegi |
---|---|
tu | prevegis |
ell, ella, vostè | prevegi |
nosaltres | prevegem |
vosaltres | prevegeu |
ells, elles, vostès | prevegin |
Imperfet
jo | preveiés |
---|---|
tu | preveiessis |
ell, ella, vostè | preveiés |
nosaltres | preveiéssim |
vosaltres | preveiéssiu |
ells, elles, vostès | preveiessin |
Mode condicional
jo | preveuria |
---|---|
tu | preveuries |
ell, ella, vostè | preveuria |
nosaltres | preveuríem |
vosaltres | preveuríeu |
ells, elles, vostès | preveurien |
Mode imperatiu
(tu) | preveges, prevés |
---|---|
(vostè) | prevegi |
(nosaltres) | prevegem |
(vosaltres) | prevegeu, preveieu |
(vostès) | prevegin |