Conjugación del verbo interrogar
| Infinitivo | interrogar |
| Gerundio | interrogant |
| Participio | interrogat |
Modo indicativo
Presente
| jo | interrogo |
| tu | interrogues |
| ell, ella, vostè | interroga |
| nosaltres | interroguem |
| vosaltres | interrogueu |
| ells, elles, vostès | interroguen |
Imperfect
| jo | interrogava |
| tu | interrogaves |
| ell, ella, vostè | interrogava |
| nosaltres | interrogàvem |
| vosaltres | interrogàveu |
| ells, elles, vostès | interrogaven |
Pretérito perfecto simple
| jo | interroguí |
| tu | interrogares |
| ell, ella, vostè | interrogà |
| nosaltres | interrogàrem |
| vosaltres | interrogàreu |
| ells, elles, vostès | interrogaren |
Futuro
| jo | interrogaré |
| tu | interrogaràs |
| ell, ella, vostè | interrogarà |
| nosaltres | interrogarem |
| vosaltres | interrogareu |
| ells, elles, vostès | interrogaran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | interrogui |
| tu | interroguis |
| ell, ella, vostè | interrogui |
| nosaltres | interroguem |
| vosaltres | interrogueu |
| ells, elles, vostès | interroguin |
Imperfect
| jo | interrogués |
| tu | interroguessis |
| ell, ella, vostè | interrogués |
| nosaltres | interroguéssim |
| vosaltres | interroguéssiu |
| ells, elles, vostès | interroguessin |
Modo condicional
| jo | interrogaria |
| tu | interrogaries |
| ell, ella, vostè | interrogaria |
| nosaltres | interrogaríem |
| vosaltres | interrogaríeu |
| ells, elles, vostès | interrogarien |
Modo imperativo
| (tu) | interroga |
| (vostè) | interrogui |
| (nosaltres) | interroguem |
| (vosaltres) | interrogueu |
| (vostès) | interroguin |
Traducciones
- alemán
- ausfragen; befragen; verhören
- inglés
- to interrogate
- español
- interrogar
- francés
- interroger
- italiano
- interrogare
- neerlandés
- ondervragen; verhoren
- portugués
- interrogar