Conjugación del verbo interrogar
Infinitivo | interrogar |
Gerundio | interrogant |
Participio | interrogat, interrogada, interrogats, interrogades |
Modo indicativo
Presente
jo | interrogo |
tu | interrogues |
ell, ella, vostè | interroga |
nosaltres | interroguem |
vosaltres | interrogueu |
ells, elles, vostès | interroguen |
Imperfect
jo | interrogava |
tu | interrogaves |
ell, ella, vostè | interrogava |
nosaltres | interrogàvem |
vosaltres | interrogàveu |
ells, elles, vostès | interrogaven |
Pretérito perfecto simple
jo | interroguí |
tu | interrogares |
ell, ella, vostè | interrogà |
nosaltres | interrogàrem |
vosaltres | interrogàreu |
ells, elles, vostès | interrogaren |
Futuro
jo | interrogaré |
tu | interrogaràs |
ell, ella, vostè | interrogarà |
nosaltres | interrogarem |
vosaltres | interrogareu |
ells, elles, vostès | interrogaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | interrogui |
tu | interroguis |
ell, ella, vostè | interrogui |
nosaltres | interroguem |
vosaltres | interrogueu |
ells, elles, vostès | interroguin |
Imperfect
jo | interrogués |
tu | interroguessis |
ell, ella, vostè | interrogués |
nosaltres | interroguéssim |
vosaltres | interroguéssiu |
ells, elles, vostès | interroguessin |
Modo condicional
jo | interrogaria |
tu | interrogaries |
ell, ella, vostè | interrogaria |
nosaltres | interrogaríem |
vosaltres | interrogaríeu |
ells, elles, vostès | interrogarien |
Modo imperativo
(tu) | interroga |
(vostè) | interrogui |
(nosaltres) | interroguem |
(vosaltres) | interrogueu |
(vostès) | interroguin |
Categorías
Traducciones
- alemán
- ausfragen; befragen; verhören
- inglés
- to interrogate
- español
- interrogar
- francés
- interroger
- italiano
- interrogare
- neerlandés
- ondervragen; verhoren
- portugués
- interrogar