Conjugaison du verbe interrogar
Infinitif | interrogar |
---|---|
Gérondif | interrogant |
Participe passé | interrogat, interrogada, interrogats, interrogades |
Mode indicatif
Présent
jo | interrogo |
---|---|
tu | interrogues |
ell, ella, vostè | interroga |
nosaltres | interroguem |
vosaltres, vós | interrogueu |
ells, elles, vostès | interroguen |
Imparfait
jo | interrogava |
---|---|
tu | interrogaves |
ell, ella, vostè | interrogava |
nosaltres | interrogàvem |
vosaltres, vós | interrogàveu |
ells, elles, vostès | interrogaven |
Passé simple
jo | interroguí |
---|---|
tu | interrogares |
ell, ella, vostè | interrogà |
nosaltres | interrogàrem |
vosaltres, vós | interrogàreu |
ells, elles, vostès | interrogaren |
Passé périphrastique
jo | vaig interrogar |
---|---|
tu | vas (vares) interrogar |
ell, ella, vostè | va interrogar |
nosaltres | vam (vàrem) interrogar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) interrogar |
ells, elles, vostès | van (varen) interrogar |
Futur
jo | interrogaré |
---|---|
tu | interrogaràs |
ell, ella, vostè | interrogarà |
nosaltres | interrogarem |
vosaltres, vós | interrogareu |
ells, elles, vostès | interrogaran |
Passé composé
jo | he interrogat |
---|---|
tu | has interrogat |
ell, ella, vostè | ha interrogat |
nosaltres | hem (havem) interrogat |
vosaltres, vós | heu (haveu) interrogat |
ells, elles, vostès | han interrogat |
Plus-que-parfait
jo | havia interrogat |
---|---|
tu | havies interrogat |
ell, ella, vostè | havia interrogat |
nosaltres | havíem interrogat |
vosaltres, vós | havíeu interrogat |
ells, elles, vostès | havien interrogat |
Passé antérieur
jo | haguí interrogat |
---|---|
tu | hagueres interrogat |
ell, ella, vostè | hagué interrogat |
nosaltres | haguérem interrogat |
vosaltres, vós | haguéreu interrogat |
ells, elles, vostès | hagueren interrogat |
Passé antérieur périphrastique
jo | vaig haver interrogat |
---|---|
tu | vas (vares) haver interrogat |
ell, ella, vostè | va haver interrogat |
nosaltres | vam (vàrem) haver interrogat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver interrogat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver interrogat |
Futur antérieur
jo | hauré interrogat |
---|---|
tu | hauràs interrogat |
ell, ella, vostè | haurà interrogat |
nosaltres | haurem interrogat |
vosaltres, vós | haureu interrogat |
ells, elles, vostès | hauran interrogat |
Mode subjonctif
Présent
jo | interrogui |
---|---|
tu | interroguis |
ell, ella, vostè | interrogui |
nosaltres | interroguem |
vosaltres, vós | interrogueu |
ells, elles, vostès | interroguin |
Imparfait
jo | interrogués |
---|---|
tu | interroguessis |
ell, ella, vostè | interrogués |
nosaltres | interroguéssim |
vosaltres, vós | interroguéssiu |
ells, elles, vostès | interroguessin |
Passé composé
jo | hagi interrogat |
---|---|
tu | hagis interrogat |
ell, ella, vostè | hagi interrogat |
nosaltres | hàgim interrogat |
vosaltres, vós | hàgiu interrogat |
ells, elles, vostès | hagin interrogat |
Plus-que-parfait
jo | hagués interrogat |
---|---|
tu | haguessis interrogat |
ell, ella, vostè | hagués interrogat |
nosaltres | haguéssim interrogat |
vosaltres, vós | haguéssiu interrogat |
ells, elles, vostès | haguessin interrogat |
Mode conditionnel
Conditionnel
jo | interrogaria |
---|---|
tu | interrogaries |
ell, ella, vostè | interrogaria |
nosaltres | interrogaríem |
vosaltres, vós | interrogaríeu |
ells, elles, vostès | interrogarien |
Conditionnel passé
jo | hauria (haguera) interrogat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) interrogat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) interrogat |
nosaltres | hauríem (haguérem) interrogat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) interrogat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) interrogat |
Mode impératif
(tu) | interroga |
---|---|
(vostè) | interrogui |
(nosaltres) | interroguem |
(vosaltres) | interrogueu |
(vostès) | interroguin |
Catégories
Traductions
- allemand
- ausfragen, befragen, verhören
- anglais
- to interrogate
- espagnol
- interrogar
- français
- interroger
- italien
- interrogare
- néerlandais
- ondervragen, verhoren
- portugais
- interrogar