Conjugación del verbo desafinar
Infinitivo | desafinar |
---|---|
Gerundio | desafinant |
Participio | desafinat, desafinada, desafinats, desafinades |
Modo indicativo
Presente
jo | desafino |
---|---|
tu | desafines |
ell, ella, vostè | desafina |
nosaltres | desafinem |
vosaltres, vós | desafineu |
ells, elles, vostès | desafinen |
Imperfecto
jo | desafinava |
---|---|
tu | desafinaves |
ell, ella, vostè | desafinava |
nosaltres | desafinàvem |
vosaltres, vós | desafinàveu |
ells, elles, vostès | desafinaven |
Pasado simple
jo | desafiní |
---|---|
tu | desafinares |
ell, ella, vostè | desafinà |
nosaltres | desafinàrem |
vosaltres, vós | desafinàreu |
ells, elles, vostès | desafinaren |
Pasado perifrástico
jo | vaig desafinar |
---|---|
tu | vas (vares) desafinar |
ell, ella, vostè | va desafinar |
nosaltres | vam (vàrem) desafinar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) desafinar |
ells, elles, vostès | van (varen) desafinar |
Futuro
jo | desafinaré |
---|---|
tu | desafinaràs |
ell, ella, vostè | desafinarà |
nosaltres | desafinarem |
vosaltres, vós | desafinareu |
ells, elles, vostès | desafinaran |
Perfecto
jo | he desafinat |
---|---|
tu | has desafinat |
ell, ella, vostè | ha desafinat |
nosaltres | hem (havem) desafinat |
vosaltres, vós | heu (haveu) desafinat |
ells, elles, vostès | han desafinat |
Pluscuamperfecto
jo | havia desafinat |
---|---|
tu | havies desafinat |
ell, ella, vostè | havia desafinat |
nosaltres | havíem desafinat |
vosaltres, vós | havíeu desafinat |
ells, elles, vostès | havien desafinat |
Pasado anterior
jo | haguí desafinat |
---|---|
tu | hagueres desafinat |
ell, ella, vostè | hagué desafinat |
nosaltres | haguérem desafinat |
vosaltres, vós | haguéreu desafinat |
ells, elles, vostès | hagueren desafinat |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver desafinat |
---|---|
tu | vas (vares) haver desafinat |
ell, ella, vostè | va haver desafinat |
nosaltres | vam (vàrem) haver desafinat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver desafinat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver desafinat |
Futuro perfecto
jo | hauré desafinat |
---|---|
tu | hauràs desafinat |
ell, ella, vostè | haurà desafinat |
nosaltres | haurem desafinat |
vosaltres, vós | haureu desafinat |
ells, elles, vostès | hauran desafinat |
Modo subjuntivo
Presente
jo | desafini |
---|---|
tu | desafinis |
ell, ella, vostè | desafini |
nosaltres | desafinem |
vosaltres, vós | desafineu |
ells, elles, vostès | desafinin |
Imperfecto
jo | desafinés |
---|---|
tu | desafinessis |
ell, ella, vostè | desafinés |
nosaltres | desafinéssim |
vosaltres, vós | desafinéssiu |
ells, elles, vostès | desafinessin |
Perfecto
jo | hagi desafinat |
---|---|
tu | hagis desafinat |
ell, ella, vostè | hagi desafinat |
nosaltres | hàgim desafinat |
vosaltres, vós | hàgiu desafinat |
ells, elles, vostès | hagin desafinat |
Pluscuamperfecto
jo | hagués desafinat |
---|---|
tu | haguessis desafinat |
ell, ella, vostè | hagués desafinat |
nosaltres | haguéssim desafinat |
vosaltres, vós | haguéssiu desafinat |
ells, elles, vostès | haguessin desafinat |
Modo condicional
Condicional
jo | desafinaria |
---|---|
tu | desafinaries |
ell, ella, vostè | desafinaria |
nosaltres | desafinaríem |
vosaltres, vós | desafinaríeu |
ells, elles, vostès | desafinarien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) desafinat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) desafinat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) desafinat |
nosaltres | hauríem (haguérem) desafinat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) desafinat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) desafinat |
Modo imperativo
(tu) | desafina |
---|---|
(vostè) | desafini |
(nosaltres) | desafinem |
(vosaltres) | desafineu |
(vostès) | desafinin |