Conjugación del verbo encongir
| Infinitivo | encongir |
| Gerundio | encongint |
| Participio | encongit, encongida, encongits, encongides |
Modo indicativo
Presente
| jo | encongeixo |
| tu | encongeixes |
| ell, ella, vostè | encongeix |
| nosaltres | encongim |
| vosaltres | encongiu |
| ells, elles, vostès | encongeixen |
Imperfect
| jo | encongia |
| tu | encongies |
| ell, ella, vostè | encongia |
| nosaltres | encongíem |
| vosaltres | encongíeu |
| ells, elles, vostès | encongien |
Pretérito perfecto simple
| jo | encongí |
| tu | encongires |
| ell, ella, vostè | encongí |
| nosaltres | encongírem |
| vosaltres | encongíreu |
| ells, elles, vostès | encongiren |
Futuro
| jo | encongiré |
| tu | encongiràs |
| ell, ella, vostè | encongirà |
| nosaltres | encongirem |
| vosaltres | encongireu |
| ells, elles, vostès | encongiran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | encongeixi |
| tu | encongeixis |
| ell, ella, vostè | encongeixi |
| nosaltres | encongim |
| vosaltres | encongiu |
| ells, elles, vostès | encongeixin |
Imperfect
| jo | encongís |
| tu | encongissis |
| ell, ella, vostè | encongís |
| nosaltres | encongíssim |
| vosaltres | encongíssiu |
| ells, elles, vostès | encongissin |
Modo condicional
| jo | encongiria |
| tu | encongiries |
| ell, ella, vostè | encongiria |
| nosaltres | encongiríem |
| vosaltres | encongiríeu |
| ells, elles, vostès | encongirien |
Modo imperativo
| (tu) | encongeix |
| (vostè) | encongeixi |
| (nosaltres) | encongim |
| (vosaltres) | encongiu |
| (vostès) | encongeixin |