Conjugació del verb encongir
| Infinitiu | encongir |
|---|---|
| Gerundi | encongint |
| Participi | encongit, encongida, encongits, encongides |
Mode indicatiu
Present
| jo | encongeixo |
|---|---|
| tu | encongeixes |
| ell, ella, vostè | encongeix |
| nosaltres | encongim |
| vosaltres | encongiu |
| ells, elles, vostès | encongeixen |
Imperfet
| jo | encongia |
|---|---|
| tu | encongies |
| ell, ella, vostè | encongia |
| nosaltres | encongíem |
| vosaltres | encongíeu |
| ells, elles, vostès | encongien |
Passat simple
| jo | encongí |
|---|---|
| tu | encongires |
| ell, ella, vostè | encongí |
| nosaltres | encongírem |
| vosaltres | encongíreu |
| ells, elles, vostès | encongiren |
Futur
| jo | encongiré |
|---|---|
| tu | encongiràs |
| ell, ella, vostè | encongirà |
| nosaltres | encongirem |
| vosaltres | encongireu |
| ells, elles, vostès | encongiran |
Mode subjuntiu
Present
| jo | encongeixi |
|---|---|
| tu | encongeixis |
| ell, ella, vostè | encongeixi |
| nosaltres | encongim |
| vosaltres | encongiu |
| ells, elles, vostès | encongeixin |
Imperfet
| jo | encongís |
|---|---|
| tu | encongissis |
| ell, ella, vostè | encongís |
| nosaltres | encongíssim |
| vosaltres | encongíssiu |
| ells, elles, vostès | encongissin |
Mode condicional
| jo | encongiria |
|---|---|
| tu | encongiries |
| ell, ella, vostè | encongiria |
| nosaltres | encongiríem |
| vosaltres | encongiríeu |
| ells, elles, vostès | encongirien |
Mode imperatiu
| (tu) | encongeix |
|---|---|
| (vostè) | encongeixi |
| (nosaltres) | encongim |
| (vosaltres) | encongiu |
| (vostès) | encongeixin |