Conjugación del verbo atorgar
| Infinitivo | atorgar |
|---|---|
| Gerundio | atorgant |
| Participio | atorgat, atorgada, atorgats, atorgades |
Modo indicativo
Presente
| jo | atorgo |
|---|---|
| tu | atorgues |
| ell, ella, vostè | atorga |
| nosaltres | atorguem |
| vosaltres | atorgueu |
| ells, elles, vostès | atorguen |
Imperfect
| jo | atorgava |
|---|---|
| tu | atorgaves |
| ell, ella, vostè | atorgava |
| nosaltres | atorgàvem |
| vosaltres | atorgàveu |
| ells, elles, vostès | atorgaven |
Pretérito perfecto simple
| jo | atorguí |
|---|---|
| tu | atorgares |
| ell, ella, vostè | atorgà |
| nosaltres | atorgàrem |
| vosaltres | atorgàreu |
| ells, elles, vostès | atorgaren |
Futuro
| jo | atorgaré |
|---|---|
| tu | atorgaràs |
| ell, ella, vostè | atorgarà |
| nosaltres | atorgarem |
| vosaltres | atorgareu |
| ells, elles, vostès | atorgaran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | atorgui |
|---|---|
| tu | atorguis |
| ell, ella, vostè | atorgui |
| nosaltres | atorguem |
| vosaltres | atorgueu |
| ells, elles, vostès | atorguin |
Imperfect
| jo | atorgués |
|---|---|
| tu | atorguessis |
| ell, ella, vostè | atorgués |
| nosaltres | atorguéssim |
| vosaltres | atorguéssiu |
| ells, elles, vostès | atorguessin |
Modo condicional
| jo | atorgaria |
|---|---|
| tu | atorgaries |
| ell, ella, vostè | atorgaria |
| nosaltres | atorgaríem |
| vosaltres | atorgaríeu |
| ells, elles, vostès | atorgarien |
Modo imperativo
| (tu) | atorga |
|---|---|
| (vostè) | atorgui |
| (nosaltres) | atorguem |
| (vosaltres) | atorgueu |
| (vostès) | atorguin |