Conjugación del verbo concedir
Infinitivo | concedir |
---|---|
Gerundio | concedint |
Participio | concedit, concedida, concedits, concedides |
Modo indicativo
Presente
jo | concedeixo |
---|---|
tu | concedeixes |
ell, ella, vostè | concedeix |
nosaltres | concedim |
vosaltres, vós | concediu |
ells, elles, vostès | concedeixen |
Imperfecto
jo | concedia |
---|---|
tu | concedies |
ell, ella, vostè | concedia |
nosaltres | concedíem |
vosaltres, vós | concedíeu |
ells, elles, vostès | concedien |
Pasado simple
jo | concedí |
---|---|
tu | concedires |
ell, ella, vostè | concedí |
nosaltres | concedírem |
vosaltres, vós | concedíreu |
ells, elles, vostès | concediren |
Pasado perifrástico
jo | vaig concedir |
---|---|
tu | vas (vares) concedir |
ell, ella, vostè | va concedir |
nosaltres | vam (vàrem) concedir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) concedir |
ells, elles, vostès | van (varen) concedir |
Futuro
jo | concediré |
---|---|
tu | concediràs |
ell, ella, vostè | concedirà |
nosaltres | concedirem |
vosaltres, vós | concedireu |
ells, elles, vostès | concediran |
Perfecto
jo | he concedit |
---|---|
tu | has concedit |
ell, ella, vostè | ha concedit |
nosaltres | hem (havem) concedit |
vosaltres, vós | heu (haveu) concedit |
ells, elles, vostès | han concedit |
Pluscuamperfecto
jo | havia concedit |
---|---|
tu | havies concedit |
ell, ella, vostè | havia concedit |
nosaltres | havíem concedit |
vosaltres, vós | havíeu concedit |
ells, elles, vostès | havien concedit |
Pasado anterior
jo | haguí concedit |
---|---|
tu | hagueres concedit |
ell, ella, vostè | hagué concedit |
nosaltres | haguérem concedit |
vosaltres, vós | haguéreu concedit |
ells, elles, vostès | hagueren concedit |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver concedit |
---|---|
tu | vas (vares) haver concedit |
ell, ella, vostè | va haver concedit |
nosaltres | vam (vàrem) haver concedit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver concedit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver concedit |
Futuro perfecto
jo | hauré concedit |
---|---|
tu | hauràs concedit |
ell, ella, vostè | haurà concedit |
nosaltres | haurem concedit |
vosaltres, vós | haureu concedit |
ells, elles, vostès | hauran concedit |
Modo subjuntivo
Presente
jo | concedeixi |
---|---|
tu | concedeixis |
ell, ella, vostè | concedeixi |
nosaltres | concedim |
vosaltres, vós | concediu |
ells, elles, vostès | concedeixin |
Imperfecto
jo | concedís |
---|---|
tu | concedissis |
ell, ella, vostè | concedís |
nosaltres | concedíssim |
vosaltres, vós | concedíssiu |
ells, elles, vostès | concedissin |
Perfecto
jo | hagi concedit |
---|---|
tu | hagis concedit |
ell, ella, vostè | hagi concedit |
nosaltres | hàgim concedit |
vosaltres, vós | hàgiu concedit |
ells, elles, vostès | hagin concedit |
Pluscuamperfecto
jo | hagués concedit |
---|---|
tu | haguessis concedit |
ell, ella, vostè | hagués concedit |
nosaltres | haguéssim concedit |
vosaltres, vós | haguéssiu concedit |
ells, elles, vostès | haguessin concedit |
Modo condicional
Condicional
jo | concediria |
---|---|
tu | concediries |
ell, ella, vostè | concediria |
nosaltres | concediríem |
vosaltres, vós | concediríeu |
ells, elles, vostès | concedirien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) concedit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) concedit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) concedit |
nosaltres | hauríem (haguérem) concedit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) concedit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) concedit |
Modo imperativo
(tu) | concedeix |
---|---|
(vostè) | concedeixi |
(nosaltres) | concedim |
(vosaltres) | concediu |
(vostès) | concedeixin |