Conjugación del verbo resoldre
Infinitivo | resoldre |
---|---|
Gerundio | resolent |
Participio | resolt, resolta, resolts, resoltes |
Modo indicativo
Presente
jo | resolc |
---|---|
tu | resols |
ell, ella, vostè | resol |
nosaltres | resolem |
vosaltres, vós | resoleu |
ells, elles, vostès | resolen |
Imperfecto
jo | resolia |
---|---|
tu | resolies |
ell, ella, vostè | resolia |
nosaltres | resolíem |
vosaltres, vós | resolíeu |
ells, elles, vostès | resolien |
Pasado simple
jo | resolguí |
---|---|
tu | resolgueres |
ell, ella, vostè | resolgué |
nosaltres | resolguérem |
vosaltres, vós | resolguéreu |
ells, elles, vostès | resolgueren |
Pasado perifrástico
jo | vaig resoldre |
---|---|
tu | vas (vares) resoldre |
ell, ella, vostè | va resoldre |
nosaltres | vam (vàrem) resoldre |
vosaltres, vós | vau (vàreu) resoldre |
ells, elles, vostès | van (varen) resoldre |
Futuro
jo | resoldré |
---|---|
tu | resoldràs |
ell, ella, vostè | resoldrà |
nosaltres | resoldrem |
vosaltres, vós | resoldreu |
ells, elles, vostès | resoldran |
Perfecto
jo | he resolt |
---|---|
tu | has resolt |
ell, ella, vostè | ha resolt |
nosaltres | hem (havem) resolt |
vosaltres, vós | heu (haveu) resolt |
ells, elles, vostès | han resolt |
Pluscuamperfecto
jo | havia resolt |
---|---|
tu | havies resolt |
ell, ella, vostè | havia resolt |
nosaltres | havíem resolt |
vosaltres, vós | havíeu resolt |
ells, elles, vostès | havien resolt |
Pasado anterior
jo | haguí resolt |
---|---|
tu | hagueres resolt |
ell, ella, vostè | hagué resolt |
nosaltres | haguérem resolt |
vosaltres, vós | haguéreu resolt |
ells, elles, vostès | hagueren resolt |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver resolt |
---|---|
tu | vas (vares) haver resolt |
ell, ella, vostè | va haver resolt |
nosaltres | vam (vàrem) haver resolt |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver resolt |
ells, elles, vostès | van (varen) haver resolt |
Futuro perfecto
jo | hauré resolt |
---|---|
tu | hauràs resolt |
ell, ella, vostè | haurà resolt |
nosaltres | haurem resolt |
vosaltres, vós | haureu resolt |
ells, elles, vostès | hauran resolt |
Modo subjuntivo
Presente
jo | resolgui |
---|---|
tu | resolguis |
ell, ella, vostè | resolgui |
nosaltres | resolguem |
vosaltres, vós | resolgueu |
ells, elles, vostès | resolguin |
Imperfecto
jo | resolgués |
---|---|
tu | resolguessis |
ell, ella, vostè | resolgués |
nosaltres | resolguéssim |
vosaltres, vós | resolguéssiu |
ells, elles, vostès | resolguessin |
Perfecto
jo | hagi resolt |
---|---|
tu | hagis resolt |
ell, ella, vostè | hagi resolt |
nosaltres | hàgim resolt |
vosaltres, vós | hàgiu resolt |
ells, elles, vostès | hagin resolt |
Pluscuamperfecto
jo | hagués resolt |
---|---|
tu | haguessis resolt |
ell, ella, vostè | hagués resolt |
nosaltres | haguéssim resolt |
vosaltres, vós | haguéssiu resolt |
ells, elles, vostès | haguessin resolt |
Modo condicional
Condicional
jo | resoldria |
---|---|
tu | resoldries |
ell, ella, vostè | resoldria |
nosaltres | resoldríem |
vosaltres, vós | resoldríeu |
ells, elles, vostès | resoldrien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) resolt |
---|---|
tu | hauries (hagueres) resolt |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) resolt |
nosaltres | hauríem (haguérem) resolt |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) resolt |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) resolt |
Modo imperativo
(tu) | resol |
---|---|
(vostè) | resolgui |
(nosaltres) | resolguem |
(vosaltres) | resoleu |
(vostès) | resolguin |