Conjugaison du verbe resoldre
Infinitif | resoldre |
---|---|
Participe présent | resolent |
Participe passé | resolt, resolta, resolts, resoltes |
Mode indicatif
Présent
jo | resolc |
---|---|
tu | resols |
ell, ella, vostè | resol |
nosaltres | resolem |
vosaltres | resoleu |
ells, elles, vostès | resolen |
Imparfait
jo | resolia |
---|---|
tu | resolies |
ell, ella, vostè | resolia |
nosaltres | resolíem |
vosaltres | resolíeu |
ells, elles, vostès | resolien |
Passé simple
jo | resolguí |
---|---|
tu | resolgueres |
ell, ella, vostè | resolgué |
nosaltres | resolguérem |
vosaltres | resolguéreu |
ells, elles, vostès | resolgueren |
Futur
jo | resoldré |
---|---|
tu | resoldràs |
ell, ella, vostè | resoldrà |
nosaltres | resoldrem |
vosaltres | resoldreu |
ells, elles, vostès | resoldran |
Mode subjonctif
Présent
jo | resolgui |
---|---|
tu | resolguis |
ell, ella, vostè | resolgui |
nosaltres | resolguem |
vosaltres | resolgueu |
ells, elles, vostès | resolguin |
Imparfait
jo | resolgués |
---|---|
tu | resolguessis |
ell, ella, vostè | resolgués |
nosaltres | resolguéssim |
vosaltres | resolguéssiu |
ells, elles, vostès | resolguessin |
Mode conditionnel
jo | resoldria |
---|---|
tu | resoldries |
ell, ella, vostè | resoldria |
nosaltres | resoldríem |
vosaltres | resoldríeu |
ells, elles, vostès | resoldrien |
Mode impératif
(tu) | resol |
---|---|
(vostè) | resolgui |
(nosaltres) | resolguem |
(vosaltres) | resoleu |
(vostès) | resolguin |