Conjugaison du verbe resoldre
| Infinitif | resoldre |
|---|---|
| Gérondif | resolent |
| Participe passé | resolt, resolta, resolts, resoltes |
Mode indicatif
Présent
| jo | resolc |
|---|---|
| tu | resols |
| ell, ella, vostè | resol |
| nosaltres | resolem |
| vosaltres, vós | resoleu |
| ells, elles, vostès | resolen |
Imparfait
| jo | resolia |
|---|---|
| tu | resolies |
| ell, ella, vostè | resolia |
| nosaltres | resolíem |
| vosaltres, vós | resolíeu |
| ells, elles, vostès | resolien |
Passé simple
| jo | resolguí |
|---|---|
| tu | resolgueres |
| ell, ella, vostè | resolgué |
| nosaltres | resolguérem |
| vosaltres, vós | resolguéreu |
| ells, elles, vostès | resolgueren |
Passé périphrastique
| jo | vaig resoldre |
|---|---|
| tu | vas (vares) resoldre |
| ell, ella, vostè | va resoldre |
| nosaltres | vam (vàrem) resoldre |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) resoldre |
| ells, elles, vostès | van (varen) resoldre |
Futur
| jo | resoldré |
|---|---|
| tu | resoldràs |
| ell, ella, vostè | resoldrà |
| nosaltres | resoldrem |
| vosaltres, vós | resoldreu |
| ells, elles, vostès | resoldran |
Passé composé
| jo | he resolt |
|---|---|
| tu | has resolt |
| ell, ella, vostè | ha resolt |
| nosaltres | hem (havem) resolt |
| vosaltres, vós | heu (haveu) resolt |
| ells, elles, vostès | han resolt |
Plus-que-parfait
| jo | havia resolt |
|---|---|
| tu | havies resolt |
| ell, ella, vostè | havia resolt |
| nosaltres | havíem resolt |
| vosaltres, vós | havíeu resolt |
| ells, elles, vostès | havien resolt |
Passé antérieur
| jo | haguí resolt |
|---|---|
| tu | hagueres resolt |
| ell, ella, vostè | hagué resolt |
| nosaltres | haguérem resolt |
| vosaltres, vós | haguéreu resolt |
| ells, elles, vostès | hagueren resolt |
Passé antérieur périphrastique
| jo | vaig haver resolt |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver resolt |
| ell, ella, vostè | va haver resolt |
| nosaltres | vam (vàrem) haver resolt |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) haver resolt |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver resolt |
Futur antérieur
| jo | hauré resolt |
|---|---|
| tu | hauràs resolt |
| ell, ella, vostè | haurà resolt |
| nosaltres | haurem resolt |
| vosaltres, vós | haureu resolt |
| ells, elles, vostès | hauran resolt |
Mode subjonctif
Présent
| jo | resolgui |
|---|---|
| tu | resolguis |
| ell, ella, vostè | resolgui |
| nosaltres | resolguem |
| vosaltres, vós | resolgueu |
| ells, elles, vostès | resolguin |
Imparfait
| jo | resolgués |
|---|---|
| tu | resolguessis |
| ell, ella, vostè | resolgués |
| nosaltres | resolguéssim |
| vosaltres, vós | resolguéssiu |
| ells, elles, vostès | resolguessin |
Passé composé
| jo | hagi resolt |
|---|---|
| tu | hagis resolt |
| ell, ella, vostè | hagi resolt |
| nosaltres | hàgim resolt |
| vosaltres, vós | hàgiu resolt |
| ells, elles, vostès | hagin resolt |
Plus-que-parfait
| jo | hagués resolt |
|---|---|
| tu | haguessis resolt |
| ell, ella, vostè | hagués resolt |
| nosaltres | haguéssim resolt |
| vosaltres, vós | haguéssiu resolt |
| ells, elles, vostès | haguessin resolt |
Mode conditionnel
Conditionnel
| jo | resoldria |
|---|---|
| tu | resoldries |
| ell, ella, vostè | resoldria |
| nosaltres | resoldríem |
| vosaltres, vós | resoldríeu |
| ells, elles, vostès | resoldrien |
Conditionnel passé
| jo | hauria (haguera) resolt |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) resolt |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) resolt |
| nosaltres | hauríem (haguérem) resolt |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) resolt |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) resolt |
Mode impératif
| (tu) | resol |
|---|---|
| (vostè) | resolgui |
| (nosaltres) | resolguem |
| (vosaltres) | resoleu |
| (vostès) | resolguin |