Conjugación del verbo inferir
| Infinitivo | inferir |
|---|---|
| Gerundio | inferint |
| Participio | inferit, inferida, inferits, inferides |
Modo indicativo
Presente
| jo | infereixo |
|---|---|
| tu | infereixes |
| ell, ella, vostè | infereix |
| nosaltres | inferim |
| vosaltres | inferiu |
| ells, elles, vostès | infereixen |
Imperfecto
| jo | inferia |
|---|---|
| tu | inferies |
| ell, ella, vostè | inferia |
| nosaltres | inferíem |
| vosaltres | inferíeu |
| ells, elles, vostès | inferien |
Pasado simple
| jo | inferí |
|---|---|
| tu | inferires |
| ell, ella, vostè | inferí |
| nosaltres | inferírem |
| vosaltres | inferíreu |
| ells, elles, vostès | inferiren |
Pasado perifrástico
| jo | vaig inferir |
|---|---|
| tu | vas (vares) inferir |
| ell, ella, vostè | va inferir |
| nosaltres | vam (vàrem) inferir |
| vosaltres | vau (vàreu) inferir |
| ells, elles, vostès | van (varen) inferir |
Futuro
| jo | inferiré |
|---|---|
| tu | inferiràs |
| ell, ella, vostè | inferirà |
| nosaltres | inferirem |
| vosaltres | inferireu |
| ells, elles, vostès | inferiran |
Perfecto
| jo | he inferit |
|---|---|
| tu | has inferit |
| ell, ella, vostè | ha inferit |
| nosaltres | hem (havem) inferit |
| vosaltres | heu (haveu) inferit |
| ells, elles, vostès | han inferit |
Pluscuamperfecto
| jo | havia inferit |
|---|---|
| tu | havies inferit |
| ell, ella, vostè | havia inferit |
| nosaltres | havíem inferit |
| vosaltres | havíeu inferit |
| ells, elles, vostès | havien inferit |
Pasado anterior
| jo | haguí inferit |
|---|---|
| tu | hagueres inferit |
| ell, ella, vostè | hagué inferit |
| nosaltres | haguérem inferit |
| vosaltres | haguéreu inferit |
| ells, elles, vostès | hagueren inferit |
Pasado anterior perifrástico
| jo | vaig haver inferit |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver inferit |
| ell, ella, vostè | va haver inferit |
| nosaltres | vam (vàrem) haver inferit |
| vosaltres | vau (vàreu) haver inferit |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver inferit |
Futuro perfecto
| jo | hauré inferit |
|---|---|
| tu | hauràs inferit |
| ell, ella, vostè | haurà inferit |
| nosaltres | haurem inferit |
| vosaltres | haureu inferit |
| ells, elles, vostès | hauran inferit |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | infereixi |
|---|---|
| tu | infereixis |
| ell, ella, vostè | infereixi |
| nosaltres | inferim |
| vosaltres | inferiu |
| ells, elles, vostès | infereixin |
Imperfecto
| jo | inferís |
|---|---|
| tu | inferissis |
| ell, ella, vostè | inferís |
| nosaltres | inferíssim |
| vosaltres | inferíssiu |
| ells, elles, vostès | inferissin |
Perfecto
| jo | hagi inferit |
|---|---|
| tu | hagis inferit |
| ell, ella, vostè | hagi inferit |
| nosaltres | hàgim inferit |
| vosaltres | hàgiu inferit |
| ells, elles, vostès | hagin inferit |
Pluscuamperfecto
| jo | hagués inferit |
|---|---|
| tu | haguessis inferit |
| ell, ella, vostè | hagués inferit |
| nosaltres | haguéssim inferit |
| vosaltres | haguéssiu inferit |
| ells, elles, vostès | haguessin inferit |
Modo condicional
Condicional
| jo | inferiria |
|---|---|
| tu | inferiries |
| ell, ella, vostè | inferiria |
| nosaltres | inferiríem |
| vosaltres | inferiríeu |
| ells, elles, vostès | inferirien |
Condicional perfecto
| jo | hauria (haguera) inferit |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) inferit |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) inferit |
| nosaltres | hauríem (haguérem) inferit |
| vosaltres | hauríeu (haguéreu) inferit |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) inferit |
Modo imperativo
| (tu) | infereix |
|---|---|
| (vostè) | infereixi |
| (nosaltres) | inferim |
| (vosaltres) | inferiu |
| (vostès) | infereixin |