Conjugación del verbo inferir
Infinitivo | inferir |
---|---|
Gerundio | inferint |
Participio | inferit, inferida, inferits, inferides |
Modo indicativo
Presente
jo | infereixo |
---|---|
tu | infereixes |
ell, ella, vostè | infereix |
nosaltres | inferim |
vosaltres | inferiu |
ells, elles, vostès | infereixen |
Imperfect
jo | inferia |
---|---|
tu | inferies |
ell, ella, vostè | inferia |
nosaltres | inferíem |
vosaltres | inferíeu |
ells, elles, vostès | inferien |
Pretérito perfecto simple
jo | inferí |
---|---|
tu | inferires |
ell, ella, vostè | inferí |
nosaltres | inferírem |
vosaltres | inferíreu |
ells, elles, vostès | inferiren |
Futuro
jo | inferiré |
---|---|
tu | inferiràs |
ell, ella, vostè | inferirà |
nosaltres | inferirem |
vosaltres | inferireu |
ells, elles, vostès | inferiran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | infereixi |
---|---|
tu | infereixis |
ell, ella, vostè | infereixi |
nosaltres | inferim |
vosaltres | inferiu |
ells, elles, vostès | infereixin |
Imperfect
jo | inferís |
---|---|
tu | inferissis |
ell, ella, vostè | inferís |
nosaltres | inferíssim |
vosaltres | inferíssiu |
ells, elles, vostès | inferissin |
Modo condicional
jo | inferiria |
---|---|
tu | inferiries |
ell, ella, vostè | inferiria |
nosaltres | inferiríem |
vosaltres | inferiríeu |
ells, elles, vostès | inferirien |
Modo imperativo
(tu) | infereix |
---|---|
(vostè) | infereixi |
(nosaltres) | inferim |
(vosaltres) | inferiu |
(vostès) | infereixin |