Conjugación del verbo inferir
Infinitivo | inferir |
---|---|
Gerundio | inferint |
Participio | inferit, inferida, inferits, inferides |
Modo indicativo
Presente
jo | infereixo |
---|---|
tu | infereixes |
ell, ella, vostè | infereix |
nosaltres | inferim |
vosaltres, vós | inferiu |
ells, elles, vostès | infereixen |
Imperfecto
jo | inferia |
---|---|
tu | inferies |
ell, ella, vostè | inferia |
nosaltres | inferíem |
vosaltres, vós | inferíeu |
ells, elles, vostès | inferien |
Pasado simple
jo | inferí |
---|---|
tu | inferires |
ell, ella, vostè | inferí |
nosaltres | inferírem |
vosaltres, vós | inferíreu |
ells, elles, vostès | inferiren |
Pasado perifrástico
jo | vaig inferir |
---|---|
tu | vas (vares) inferir |
ell, ella, vostè | va inferir |
nosaltres | vam (vàrem) inferir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) inferir |
ells, elles, vostès | van (varen) inferir |
Futuro
jo | inferiré |
---|---|
tu | inferiràs |
ell, ella, vostè | inferirà |
nosaltres | inferirem |
vosaltres, vós | inferireu |
ells, elles, vostès | inferiran |
Perfecto
jo | he inferit |
---|---|
tu | has inferit |
ell, ella, vostè | ha inferit |
nosaltres | hem (havem) inferit |
vosaltres, vós | heu (haveu) inferit |
ells, elles, vostès | han inferit |
Pluscuamperfecto
jo | havia inferit |
---|---|
tu | havies inferit |
ell, ella, vostè | havia inferit |
nosaltres | havíem inferit |
vosaltres, vós | havíeu inferit |
ells, elles, vostès | havien inferit |
Pasado anterior
jo | haguí inferit |
---|---|
tu | hagueres inferit |
ell, ella, vostè | hagué inferit |
nosaltres | haguérem inferit |
vosaltres, vós | haguéreu inferit |
ells, elles, vostès | hagueren inferit |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver inferit |
---|---|
tu | vas (vares) haver inferit |
ell, ella, vostè | va haver inferit |
nosaltres | vam (vàrem) haver inferit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver inferit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver inferit |
Futuro perfecto
jo | hauré inferit |
---|---|
tu | hauràs inferit |
ell, ella, vostè | haurà inferit |
nosaltres | haurem inferit |
vosaltres, vós | haureu inferit |
ells, elles, vostès | hauran inferit |
Modo subjuntivo
Presente
jo | infereixi |
---|---|
tu | infereixis |
ell, ella, vostè | infereixi |
nosaltres | inferim |
vosaltres, vós | inferiu |
ells, elles, vostès | infereixin |
Imperfecto
jo | inferís |
---|---|
tu | inferissis |
ell, ella, vostè | inferís |
nosaltres | inferíssim |
vosaltres, vós | inferíssiu |
ells, elles, vostès | inferissin |
Perfecto
jo | hagi inferit |
---|---|
tu | hagis inferit |
ell, ella, vostè | hagi inferit |
nosaltres | hàgim inferit |
vosaltres, vós | hàgiu inferit |
ells, elles, vostès | hagin inferit |
Pluscuamperfecto
jo | hagués inferit |
---|---|
tu | haguessis inferit |
ell, ella, vostè | hagués inferit |
nosaltres | haguéssim inferit |
vosaltres, vós | haguéssiu inferit |
ells, elles, vostès | haguessin inferit |
Modo condicional
Condicional
jo | inferiria |
---|---|
tu | inferiries |
ell, ella, vostè | inferiria |
nosaltres | inferiríem |
vosaltres, vós | inferiríeu |
ells, elles, vostès | inferirien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) inferit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) inferit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) inferit |
nosaltres | hauríem (haguérem) inferit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) inferit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) inferit |
Modo imperativo
(tu) | infereix |
---|---|
(vostè) | infereixi |
(nosaltres) | inferim |
(vosaltres) | inferiu |
(vostès) | infereixin |