Conjugaison du verbe inferir
| Infinitif | inferir |
|---|---|
| Gérondif | inferint |
| Participe passé | inferit, inferida, inferits, inferides |
Mode indicatif
Présent
| jo | infereixo |
|---|---|
| tu | infereixes |
| ell, ella, vostè | infereix |
| nosaltres | inferim |
| vosaltres, vós | inferiu |
| ells, elles, vostès | infereixen |
Imparfait
| jo | inferia |
|---|---|
| tu | inferies |
| ell, ella, vostè | inferia |
| nosaltres | inferíem |
| vosaltres, vós | inferíeu |
| ells, elles, vostès | inferien |
Passé simple
| jo | inferí |
|---|---|
| tu | inferires |
| ell, ella, vostè | inferí |
| nosaltres | inferírem |
| vosaltres, vós | inferíreu |
| ells, elles, vostès | inferiren |
Passé périphrastique
| jo | vaig inferir |
|---|---|
| tu | vas (vares) inferir |
| ell, ella, vostè | va inferir |
| nosaltres | vam (vàrem) inferir |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) inferir |
| ells, elles, vostès | van (varen) inferir |
Futur
| jo | inferiré |
|---|---|
| tu | inferiràs |
| ell, ella, vostè | inferirà |
| nosaltres | inferirem |
| vosaltres, vós | inferireu |
| ells, elles, vostès | inferiran |
Passé composé
| jo | he inferit |
|---|---|
| tu | has inferit |
| ell, ella, vostè | ha inferit |
| nosaltres | hem (havem) inferit |
| vosaltres, vós | heu (haveu) inferit |
| ells, elles, vostès | han inferit |
Plus-que-parfait
| jo | havia inferit |
|---|---|
| tu | havies inferit |
| ell, ella, vostè | havia inferit |
| nosaltres | havíem inferit |
| vosaltres, vós | havíeu inferit |
| ells, elles, vostès | havien inferit |
Passé antérieur
| jo | haguí inferit |
|---|---|
| tu | hagueres inferit |
| ell, ella, vostè | hagué inferit |
| nosaltres | haguérem inferit |
| vosaltres, vós | haguéreu inferit |
| ells, elles, vostès | hagueren inferit |
Passé antérieur périphrastique
| jo | vaig haver inferit |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver inferit |
| ell, ella, vostè | va haver inferit |
| nosaltres | vam (vàrem) haver inferit |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) haver inferit |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver inferit |
Futur antérieur
| jo | hauré inferit |
|---|---|
| tu | hauràs inferit |
| ell, ella, vostè | haurà inferit |
| nosaltres | haurem inferit |
| vosaltres, vós | haureu inferit |
| ells, elles, vostès | hauran inferit |
Mode subjonctif
Présent
| jo | infereixi |
|---|---|
| tu | infereixis |
| ell, ella, vostè | infereixi |
| nosaltres | inferim |
| vosaltres, vós | inferiu |
| ells, elles, vostès | infereixin |
Imparfait
| jo | inferís |
|---|---|
| tu | inferissis |
| ell, ella, vostè | inferís |
| nosaltres | inferíssim |
| vosaltres, vós | inferíssiu |
| ells, elles, vostès | inferissin |
Passé composé
| jo | hagi inferit |
|---|---|
| tu | hagis inferit |
| ell, ella, vostè | hagi inferit |
| nosaltres | hàgim inferit |
| vosaltres, vós | hàgiu inferit |
| ells, elles, vostès | hagin inferit |
Plus-que-parfait
| jo | hagués inferit |
|---|---|
| tu | haguessis inferit |
| ell, ella, vostè | hagués inferit |
| nosaltres | haguéssim inferit |
| vosaltres, vós | haguéssiu inferit |
| ells, elles, vostès | haguessin inferit |
Mode conditionnel
Conditionnel
| jo | inferiria |
|---|---|
| tu | inferiries |
| ell, ella, vostè | inferiria |
| nosaltres | inferiríem |
| vosaltres, vós | inferiríeu |
| ells, elles, vostès | inferirien |
Conditionnel passé
| jo | hauria (haguera) inferit |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) inferit |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) inferit |
| nosaltres | hauríem (haguérem) inferit |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) inferit |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) inferit |
Mode impératif
| (tu) | infereix |
|---|---|
| (vostè) | infereixi |
| (nosaltres) | inferim |
| (vosaltres) | inferiu |
| (vostès) | infereixin |