Conjugaison du verbe encertar
Infinitif | encertar |
---|---|
Gérondif | encertant |
Participe passé | encertat, encertada, encertats, encertades |
Mode indicatif
Présent
jo | encerto |
---|---|
tu | encertes |
ell, ella, vostè | encerta |
nosaltres | encertem |
vosaltres, vós | encerteu |
ells, elles, vostès | encerten |
Imparfait
jo | encertava |
---|---|
tu | encertaves |
ell, ella, vostè | encertava |
nosaltres | encertàvem |
vosaltres, vós | encertàveu |
ells, elles, vostès | encertaven |
Passé simple
jo | encertí |
---|---|
tu | encertares |
ell, ella, vostè | encertà |
nosaltres | encertàrem |
vosaltres, vós | encertàreu |
ells, elles, vostès | encertaren |
Passé périphrastique
jo | vaig encertar |
---|---|
tu | vas (vares) encertar |
ell, ella, vostè | va encertar |
nosaltres | vam (vàrem) encertar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) encertar |
ells, elles, vostès | van (varen) encertar |
Futur
jo | encertaré |
---|---|
tu | encertaràs |
ell, ella, vostè | encertarà |
nosaltres | encertarem |
vosaltres, vós | encertareu |
ells, elles, vostès | encertaran |
Passé composé
jo | he encertat |
---|---|
tu | has encertat |
ell, ella, vostè | ha encertat |
nosaltres | hem (havem) encertat |
vosaltres, vós | heu (haveu) encertat |
ells, elles, vostès | han encertat |
Plus-que-parfait
jo | havia encertat |
---|---|
tu | havies encertat |
ell, ella, vostè | havia encertat |
nosaltres | havíem encertat |
vosaltres, vós | havíeu encertat |
ells, elles, vostès | havien encertat |
Passé antérieur
jo | haguí encertat |
---|---|
tu | hagueres encertat |
ell, ella, vostè | hagué encertat |
nosaltres | haguérem encertat |
vosaltres, vós | haguéreu encertat |
ells, elles, vostès | hagueren encertat |
Passé antérieur périphrastique
jo | vaig haver encertat |
---|---|
tu | vas (vares) haver encertat |
ell, ella, vostè | va haver encertat |
nosaltres | vam (vàrem) haver encertat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver encertat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver encertat |
Futur antérieur
jo | hauré encertat |
---|---|
tu | hauràs encertat |
ell, ella, vostè | haurà encertat |
nosaltres | haurem encertat |
vosaltres, vós | haureu encertat |
ells, elles, vostès | hauran encertat |
Mode subjonctif
Présent
jo | encerti |
---|---|
tu | encertis |
ell, ella, vostè | encerti |
nosaltres | encertem |
vosaltres, vós | encerteu |
ells, elles, vostès | encertin |
Imparfait
jo | encertés |
---|---|
tu | encertessis |
ell, ella, vostè | encertés |
nosaltres | encertéssim |
vosaltres, vós | encertéssiu |
ells, elles, vostès | encertessin |
Passé composé
jo | hagi encertat |
---|---|
tu | hagis encertat |
ell, ella, vostè | hagi encertat |
nosaltres | hàgim encertat |
vosaltres, vós | hàgiu encertat |
ells, elles, vostès | hagin encertat |
Plus-que-parfait
jo | hagués encertat |
---|---|
tu | haguessis encertat |
ell, ella, vostè | hagués encertat |
nosaltres | haguéssim encertat |
vosaltres, vós | haguéssiu encertat |
ells, elles, vostès | haguessin encertat |
Mode conditionnel
Conditionnel
jo | encertaria |
---|---|
tu | encertaries |
ell, ella, vostè | encertaria |
nosaltres | encertaríem |
vosaltres, vós | encertaríeu |
ells, elles, vostès | encertarien |
Conditionnel passé
jo | hauria (haguera) encertat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) encertat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) encertat |
nosaltres | hauríem (haguérem) encertat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) encertat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) encertat |
Mode impératif
(tu) | encerta |
---|---|
(vostè) | encerti |
(nosaltres) | encertem |
(vosaltres) | encerteu |
(vostès) | encertin |