Conjugació del verb encertar
Infinitiu | encertar |
Gerundi | encertant |
Participi | encertat, encertada, encertats, encertades |
Mode indicatiu
Present
jo | encerto |
tu | encertes |
ell, ella, vostè | encerta |
nosaltres | encertem |
vosaltres | encerteu |
ells, elles, vostès | encerten |
Imperfet
jo | encertava |
tu | encertaves |
ell, ella, vostè | encertava |
nosaltres | encertàvem |
vosaltres | encertàveu |
ells, elles, vostès | encertaven |
Passat simple
jo | encertí |
tu | encertares |
ell, ella, vostè | encertà |
nosaltres | encertàrem |
vosaltres | encertàreu |
ells, elles, vostès | encertaren |
Futur
jo | encertaré |
tu | encertaràs |
ell, ella, vostè | encertarà |
nosaltres | encertarem |
vosaltres | encertareu |
ells, elles, vostès | encertaran |
Mode subjuntiu
Present
jo | encerti |
tu | encertis |
ell, ella, vostè | encerti |
nosaltres | encertem |
vosaltres | encerteu |
ells, elles, vostès | encertin |
Imperfet
jo | encertés |
tu | encertessis |
ell, ella, vostè | encertés |
nosaltres | encertéssim |
vosaltres | encertéssiu |
ells, elles, vostès | encertessin |
Mode condicional
jo | encertaria |
tu | encertaries |
ell, ella, vostè | encertaria |
nosaltres | encertaríem |
vosaltres | encertaríeu |
ells, elles, vostès | encertarien |
Mode imperatiu
(tu) | encerta |
(vostè) | encerti |
(nosaltres) | encertem |
(vosaltres) | encerteu |
(vostès) | encertin |