Conjugació del verb encertar
| Infinitiu | encertar |
|---|---|
| Gerundi | encertant |
| Participi | encertat, encertada, encertats, encertades |
Mode indicatiu
Present
| jo | encerto |
|---|---|
| tu | encertes |
| ell, ella, vostè | encerta |
| nosaltres | encertem |
| vosaltres | encerteu |
| ells, elles, vostès | encerten |
Imperfet
| jo | encertava |
|---|---|
| tu | encertaves |
| ell, ella, vostè | encertava |
| nosaltres | encertàvem |
| vosaltres | encertàveu |
| ells, elles, vostès | encertaven |
Passat simple
| jo | encertí |
|---|---|
| tu | encertares |
| ell, ella, vostè | encertà |
| nosaltres | encertàrem |
| vosaltres | encertàreu |
| ells, elles, vostès | encertaren |
Passat perifràstic
| jo | vaig encertar |
|---|---|
| tu | vas (vares) encertar |
| ell, ella, vostè | va encertar |
| nosaltres | vam (vàrem) encertar |
| vosaltres | vau (vàreu) encertar |
| ells, elles, vostès | van (varen) encertar |
Futur
| jo | encertaré |
|---|---|
| tu | encertaràs |
| ell, ella, vostè | encertarà |
| nosaltres | encertarem |
| vosaltres | encertareu |
| ells, elles, vostès | encertaran |
Perfet
| jo | he encertat |
|---|---|
| tu | has encertat |
| ell, ella, vostè | ha encertat |
| nosaltres | hem (havem) encertat |
| vosaltres | heu (haveu) encertat |
| ells, elles, vostès | han encertat |
Plusquamperfet
| jo | havia encertat |
|---|---|
| tu | havies encertat |
| ell, ella, vostè | havia encertat |
| nosaltres | havíem encertat |
| vosaltres | havíeu encertat |
| ells, elles, vostès | havien encertat |
Passat anterior
| jo | haguí encertat |
|---|---|
| tu | hagueres encertat |
| ell, ella, vostè | hagué encertat |
| nosaltres | haguérem encertat |
| vosaltres | haguéreu encertat |
| ells, elles, vostès | hagueren encertat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver encertat |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver encertat |
| ell, ella, vostè | va haver encertat |
| nosaltres | vam (vàrem) haver encertat |
| vosaltres | vau (vàreu) haver encertat |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver encertat |
Futur perfet
| jo | hauré encertat |
|---|---|
| tu | hauràs encertat |
| ell, ella, vostè | haurà encertat |
| nosaltres | haurem encertat |
| vosaltres | haureu encertat |
| ells, elles, vostès | hauran encertat |
Mode subjuntiu
Present
| jo | encerti |
|---|---|
| tu | encertis |
| ell, ella, vostè | encerti |
| nosaltres | encertem |
| vosaltres | encerteu |
| ells, elles, vostès | encertin |
Imperfet
| jo | encertés |
|---|---|
| tu | encertessis |
| ell, ella, vostè | encertés |
| nosaltres | encertéssim |
| vosaltres | encertéssiu |
| ells, elles, vostès | encertessin |
Perfet
| jo | hagi encertat |
|---|---|
| tu | hagis encertat |
| ell, ella, vostè | hagi encertat |
| nosaltres | hàgim encertat |
| vosaltres | hàgiu encertat |
| ells, elles, vostès | hagin encertat |
Plusquamperfet
| jo | hagués encertat |
|---|---|
| tu | haguessis encertat |
| ell, ella, vostè | hagués encertat |
| nosaltres | haguéssim encertat |
| vosaltres | haguéssiu encertat |
| ells, elles, vostès | haguessin encertat |
Mode condicional
Condicional
| jo | encertaria |
|---|---|
| tu | encertaries |
| ell, ella, vostè | encertaria |
| nosaltres | encertaríem |
| vosaltres | encertaríeu |
| ells, elles, vostès | encertarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) encertat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) encertat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) encertat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) encertat |
| vosaltres | hauríeu (haguéreu) encertat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) encertat |
Mode imperatiu
| (tu) | encerta |
|---|---|
| (vostè) | encerti |
| (nosaltres) | encertem |
| (vosaltres) | encerteu |
| (vostès) | encertin |