Conjugaison du verbe descosir
Infinitif | descosir |
---|---|
Gérondif | descosint |
Participe passé | descosit, descosida, descosits, descosides |
Mode indicatif
Présent
jo | descuso |
---|---|
tu | descuses |
ell, ella, vostè | descús |
nosaltres | descosim |
vosaltres, vós | descosiu |
ells, elles, vostès | descusen |
Imparfait
jo | descosia |
---|---|
tu | descosies |
ell, ella, vostè | descosia |
nosaltres | descosíem |
vosaltres, vós | descosíeu |
ells, elles, vostès | descosien |
Passé simple
jo | descosí |
---|---|
tu | descosires |
ell, ella, vostè | descosí |
nosaltres | descosírem |
vosaltres, vós | descosíreu |
ells, elles, vostès | descosiren |
Passé périphrastique
jo | vaig descosir |
---|---|
tu | vas (vares) descosir |
ell, ella, vostè | va descosir |
nosaltres | vam (vàrem) descosir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) descosir |
ells, elles, vostès | van (varen) descosir |
Futur
jo | descosiré |
---|---|
tu | descosiràs |
ell, ella, vostè | descosirà |
nosaltres | descosirem |
vosaltres, vós | descosireu |
ells, elles, vostès | descosiran |
Passé composé
jo | he descosit |
---|---|
tu | has descosit |
ell, ella, vostè | ha descosit |
nosaltres | hem (havem) descosit |
vosaltres, vós | heu (haveu) descosit |
ells, elles, vostès | han descosit |
Plus-que-parfait
jo | havia descosit |
---|---|
tu | havies descosit |
ell, ella, vostè | havia descosit |
nosaltres | havíem descosit |
vosaltres, vós | havíeu descosit |
ells, elles, vostès | havien descosit |
Passé antérieur
jo | haguí descosit |
---|---|
tu | hagueres descosit |
ell, ella, vostè | hagué descosit |
nosaltres | haguérem descosit |
vosaltres, vós | haguéreu descosit |
ells, elles, vostès | hagueren descosit |
Passé antérieur périphrastique
jo | vaig haver descosit |
---|---|
tu | vas (vares) haver descosit |
ell, ella, vostè | va haver descosit |
nosaltres | vam (vàrem) haver descosit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver descosit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver descosit |
Futur antérieur
jo | hauré descosit |
---|---|
tu | hauràs descosit |
ell, ella, vostè | haurà descosit |
nosaltres | haurem descosit |
vosaltres, vós | haureu descosit |
ells, elles, vostès | hauran descosit |
Mode subjonctif
Présent
jo | descusi |
---|---|
tu | descusis |
ell, ella, vostè | descusi |
nosaltres | descosim |
vosaltres, vós | descosiu |
ells, elles, vostès | descusin |
Imparfait
jo | descosís |
---|---|
tu | descosissis |
ell, ella, vostè | descosís |
nosaltres | descosíssim |
vosaltres, vós | descosíssiu |
ells, elles, vostès | descosissin |
Passé composé
jo | hagi descosit |
---|---|
tu | hagis descosit |
ell, ella, vostè | hagi descosit |
nosaltres | hàgim descosit |
vosaltres, vós | hàgiu descosit |
ells, elles, vostès | hagin descosit |
Plus-que-parfait
jo | hagués descosit |
---|---|
tu | haguessis descosit |
ell, ella, vostè | hagués descosit |
nosaltres | haguéssim descosit |
vosaltres, vós | haguéssiu descosit |
ells, elles, vostès | haguessin descosit |
Mode conditionnel
Conditionnel
jo | descosiria |
---|---|
tu | descosiries |
ell, ella, vostè | descosiria |
nosaltres | descosiríem |
vosaltres, vós | descosiríeu |
ells, elles, vostès | descosirien |
Conditionnel passé
jo | hauria (haguera) descosit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) descosit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) descosit |
nosaltres | hauríem (haguérem) descosit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) descosit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) descosit |
Mode impératif
(tu) | descús |
---|---|
(vostè) | descusi |
(nosaltres) | descosim |
(vosaltres) | descosiu |
(vostès) | descusin |