Conjugaison du verbe congeniar
| Infinitif | congeniar |
|---|---|
| Participe présent | congeniant |
| Participe passé | congeniat, congeniada, congeniats, congeniades |
Mode indicatif
Présent
| jo | congenio |
|---|---|
| tu | congenies |
| ell, ella, vostè | congenia |
| nosaltres | congeniem |
| vosaltres | congenieu |
| ells, elles, vostès | congenien |
Imparfait
| jo | congeniava |
|---|---|
| tu | congeniaves |
| ell, ella, vostè | congeniava |
| nosaltres | congeniàvem |
| vosaltres | congeniàveu |
| ells, elles, vostès | congeniaven |
Passé simple
| jo | congenií |
|---|---|
| tu | congeniares |
| ell, ella, vostè | congenià |
| nosaltres | congeniàrem |
| vosaltres | congeniàreu |
| ells, elles, vostès | congeniaren |
Passé périphrastique
| jo | vaig congeniar |
|---|---|
| tu | vas (vares) congeniar |
| ell, ella, vostè | va congeniar |
| nosaltres | vam (vàrem) congeniar |
| vosaltres | vau (vàreu) congeniar |
| ells, elles, vostès | van (varen) congeniar |
Futur
| jo | congeniaré |
|---|---|
| tu | congeniaràs |
| ell, ella, vostè | congeniarà |
| nosaltres | congeniarem |
| vosaltres | congeniareu |
| ells, elles, vostès | congeniaran |
Passé composé
| jo | he congeniat |
|---|---|
| tu | has congeniat |
| ell, ella, vostè | ha congeniat |
| nosaltres | hem (havem) congeniat |
| vosaltres | heu (haveu) congeniat |
| ells, elles, vostès | han congeniat |
Plus-que-parfait
| jo | havia congeniat |
|---|---|
| tu | havies congeniat |
| ell, ella, vostè | havia congeniat |
| nosaltres | havíem congeniat |
| vosaltres | havíeu congeniat |
| ells, elles, vostès | havien congeniat |
Passé antérieur
| jo | haguí congeniat |
|---|---|
| tu | hagueres congeniat |
| ell, ella, vostè | hagué congeniat |
| nosaltres | haguérem congeniat |
| vosaltres | haguéreu congeniat |
| ells, elles, vostès | hagueren congeniat |
Passé antérieur périphrastique
| jo | vaig haver congeniat |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver congeniat |
| ell, ella, vostè | va haver congeniat |
| nosaltres | vam (vàrem) haver congeniat |
| vosaltres | vau (vàreu) haver congeniat |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver congeniat |
Futur antérieur
| jo | hauré congeniat |
|---|---|
| tu | hauràs congeniat |
| ell, ella, vostè | haurà congeniat |
| nosaltres | haurem congeniat |
| vosaltres | haureu congeniat |
| ells, elles, vostès | hauran congeniat |
Mode subjonctif
Présent
| jo | congeniï |
|---|---|
| tu | congeniïs |
| ell, ella, vostè | congeniï |
| nosaltres | congeniem |
| vosaltres | congenieu |
| ells, elles, vostès | congeniïn |
Imparfait
| jo | congeniés |
|---|---|
| tu | congeniessis |
| ell, ella, vostè | congeniés |
| nosaltres | congeniéssim |
| vosaltres | congeniéssiu |
| ells, elles, vostès | congeniessin |
Passé composé
| jo | hagi congeniat |
|---|---|
| tu | hagis congeniat |
| ell, ella, vostè | hagi congeniat |
| nosaltres | hàgim congeniat |
| vosaltres | hàgiu congeniat |
| ells, elles, vostès | hagin congeniat |
Plus-que-parfait
| jo | hagués congeniat |
|---|---|
| tu | haguessis congeniat |
| ell, ella, vostè | hagués congeniat |
| nosaltres | haguéssim congeniat |
| vosaltres | haguéssiu congeniat |
| ells, elles, vostès | haguessin congeniat |
Mode conditionnel
Conditionnel
| jo | congeniaria |
|---|---|
| tu | congeniaries |
| ell, ella, vostè | congeniaria |
| nosaltres | congeniaríem |
| vosaltres | congeniaríeu |
| ells, elles, vostès | congeniarien |
Conditionnel passé
| jo | hauria (haguera) congeniat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) congeniat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) congeniat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) congeniat |
| vosaltres | hauríeu (haguéreu) congeniat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) congeniat |
Mode impératif
| (tu) | congenia |
|---|---|
| (vostè) | congeniï |
| (nosaltres) | congeniem |
| (vosaltres) | congenieu |
| (vostès) | congeniïn |
Catégories
Traductions
- allemand
- harmonieren; zusammenpassen
- anglais
- to get along
- espagnol
- congeniar
- français
- s'entendre; sympathiser
- italien
- intendersi
- néerlandais
- overeenstemmen; sympathiseren