Conjugació del verb congeniar
Infinitiu | congeniar |
---|---|
Gerundi | congeniant |
Participi | congeniat, congeniada, congeniats, congeniades |
Mode indicatiu
Present
jo | congenio |
---|---|
tu | congenies |
ell, ella, vostè | congenia |
nosaltres | congeniem |
vosaltres, vós | congenieu |
ells, elles, vostès | congenien |
Imperfet
jo | congeniava |
---|---|
tu | congeniaves |
ell, ella, vostè | congeniava |
nosaltres | congeniàvem |
vosaltres, vós | congeniàveu |
ells, elles, vostès | congeniaven |
Passat simple
jo | congenií |
---|---|
tu | congeniares |
ell, ella, vostè | congenià |
nosaltres | congeniàrem |
vosaltres, vós | congeniàreu |
ells, elles, vostès | congeniaren |
Passat perifràstic
jo | vaig congeniar |
---|---|
tu | vas (vares) congeniar |
ell, ella, vostè | va congeniar |
nosaltres | vam (vàrem) congeniar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) congeniar |
ells, elles, vostès | van (varen) congeniar |
Futur
jo | congeniaré |
---|---|
tu | congeniaràs |
ell, ella, vostè | congeniarà |
nosaltres | congeniarem |
vosaltres, vós | congeniareu |
ells, elles, vostès | congeniaran |
Perfet
jo | he congeniat |
---|---|
tu | has congeniat |
ell, ella, vostè | ha congeniat |
nosaltres | hem (havem) congeniat |
vosaltres, vós | heu (haveu) congeniat |
ells, elles, vostès | han congeniat |
Plusquamperfet
jo | havia congeniat |
---|---|
tu | havies congeniat |
ell, ella, vostè | havia congeniat |
nosaltres | havíem congeniat |
vosaltres, vós | havíeu congeniat |
ells, elles, vostès | havien congeniat |
Passat anterior
jo | haguí congeniat |
---|---|
tu | hagueres congeniat |
ell, ella, vostè | hagué congeniat |
nosaltres | haguérem congeniat |
vosaltres, vós | haguéreu congeniat |
ells, elles, vostès | hagueren congeniat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver congeniat |
---|---|
tu | vas (vares) haver congeniat |
ell, ella, vostè | va haver congeniat |
nosaltres | vam (vàrem) haver congeniat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver congeniat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver congeniat |
Futur perfet
jo | hauré congeniat |
---|---|
tu | hauràs congeniat |
ell, ella, vostè | haurà congeniat |
nosaltres | haurem congeniat |
vosaltres, vós | haureu congeniat |
ells, elles, vostès | hauran congeniat |
Mode subjuntiu
Present
jo | congeniï |
---|---|
tu | congeniïs |
ell, ella, vostè | congeniï |
nosaltres | congeniem |
vosaltres, vós | congenieu |
ells, elles, vostès | congeniïn |
Imperfet
jo | congeniés |
---|---|
tu | congeniessis |
ell, ella, vostè | congeniés |
nosaltres | congeniéssim |
vosaltres, vós | congeniéssiu |
ells, elles, vostès | congeniessin |
Perfet
jo | hagi congeniat |
---|---|
tu | hagis congeniat |
ell, ella, vostè | hagi congeniat |
nosaltres | hàgim congeniat |
vosaltres, vós | hàgiu congeniat |
ells, elles, vostès | hagin congeniat |
Plusquamperfet
jo | hagués congeniat |
---|---|
tu | haguessis congeniat |
ell, ella, vostè | hagués congeniat |
nosaltres | haguéssim congeniat |
vosaltres, vós | haguéssiu congeniat |
ells, elles, vostès | haguessin congeniat |
Mode condicional
Condicional
jo | congeniaria |
---|---|
tu | congeniaries |
ell, ella, vostè | congeniaria |
nosaltres | congeniaríem |
vosaltres, vós | congeniaríeu |
ells, elles, vostès | congeniarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) congeniat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) congeniat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) congeniat |
nosaltres | hauríem (haguérem) congeniat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) congeniat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) congeniat |
Mode imperatiu
(tu) | congenia |
---|---|
(vostè) | congeniï |
(nosaltres) | congeniem |
(vosaltres) | congenieu |
(vostès) | congeniïn |
Categories
Traduccions
- alemany
- harmonieren, zusammenpassen
- anglès
- to get along
- castellà
- congeniar
- francès
- s'entendre, sympathiser
- italià
- intendersi
- neerlandès
- overeenstemmen, sympathiseren