Conjugaison du verbe empipar
Infinitif | empipar |
---|---|
Gérondif | empipant |
Participe passé | empipat, empipada, empipats, empipades |
Mode indicatif
Présent
jo | empipo |
---|---|
tu | empipes |
ell, ella, vostè | empipa |
nosaltres | empipem |
vosaltres, vós | empipeu |
ells, elles, vostès | empipen |
Imparfait
jo | empipava |
---|---|
tu | empipaves |
ell, ella, vostè | empipava |
nosaltres | empipàvem |
vosaltres, vós | empipàveu |
ells, elles, vostès | empipaven |
Passé simple
jo | empipí |
---|---|
tu | empipares |
ell, ella, vostè | empipà |
nosaltres | empipàrem |
vosaltres, vós | empipàreu |
ells, elles, vostès | empiparen |
Passé périphrastique
jo | vaig empipar |
---|---|
tu | vas (vares) empipar |
ell, ella, vostè | va empipar |
nosaltres | vam (vàrem) empipar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) empipar |
ells, elles, vostès | van (varen) empipar |
Futur
jo | empiparé |
---|---|
tu | empiparàs |
ell, ella, vostè | empiparà |
nosaltres | empiparem |
vosaltres, vós | empipareu |
ells, elles, vostès | empiparan |
Passé composé
jo | he empipat |
---|---|
tu | has empipat |
ell, ella, vostè | ha empipat |
nosaltres | hem (havem) empipat |
vosaltres, vós | heu (haveu) empipat |
ells, elles, vostès | han empipat |
Plus-que-parfait
jo | havia empipat |
---|---|
tu | havies empipat |
ell, ella, vostè | havia empipat |
nosaltres | havíem empipat |
vosaltres, vós | havíeu empipat |
ells, elles, vostès | havien empipat |
Passé antérieur
jo | haguí empipat |
---|---|
tu | hagueres empipat |
ell, ella, vostè | hagué empipat |
nosaltres | haguérem empipat |
vosaltres, vós | haguéreu empipat |
ells, elles, vostès | hagueren empipat |
Passé antérieur périphrastique
jo | vaig haver empipat |
---|---|
tu | vas (vares) haver empipat |
ell, ella, vostè | va haver empipat |
nosaltres | vam (vàrem) haver empipat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver empipat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver empipat |
Futur antérieur
jo | hauré empipat |
---|---|
tu | hauràs empipat |
ell, ella, vostè | haurà empipat |
nosaltres | haurem empipat |
vosaltres, vós | haureu empipat |
ells, elles, vostès | hauran empipat |
Mode subjonctif
Présent
jo | empipi |
---|---|
tu | empipis |
ell, ella, vostè | empipi |
nosaltres | empipem |
vosaltres, vós | empipeu |
ells, elles, vostès | empipin |
Imparfait
jo | empipés |
---|---|
tu | empipessis |
ell, ella, vostè | empipés |
nosaltres | empipéssim |
vosaltres, vós | empipéssiu |
ells, elles, vostès | empipessin |
Passé composé
jo | hagi empipat |
---|---|
tu | hagis empipat |
ell, ella, vostè | hagi empipat |
nosaltres | hàgim empipat |
vosaltres, vós | hàgiu empipat |
ells, elles, vostès | hagin empipat |
Plus-que-parfait
jo | hagués empipat |
---|---|
tu | haguessis empipat |
ell, ella, vostè | hagués empipat |
nosaltres | haguéssim empipat |
vosaltres, vós | haguéssiu empipat |
ells, elles, vostès | haguessin empipat |
Mode conditionnel
Conditionnel
jo | empiparia |
---|---|
tu | empiparies |
ell, ella, vostè | empiparia |
nosaltres | empiparíem |
vosaltres, vós | empiparíeu |
ells, elles, vostès | empiparien |
Conditionnel passé
jo | hauria (haguera) empipat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) empipat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) empipat |
nosaltres | hauríem (haguérem) empipat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) empipat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) empipat |
Mode impératif
(tu) | empipa |
---|---|
(vostè) | empipi |
(nosaltres) | empipem |
(vosaltres) | empipeu |
(vostès) | empipin |