Conjugació del verb empipar
Infinitiu | empipar |
---|---|
Gerundi | empipant |
Participi | empipat, empipada, empipats, empipades |
Mode indicatiu
Present
jo | empipo |
---|---|
tu | empipes |
ell, ella, vostè | empipa |
nosaltres | empipem |
vosaltres | empipeu |
ells, elles, vostès | empipen |
Imperfet
jo | empipava |
---|---|
tu | empipaves |
ell, ella, vostè | empipava |
nosaltres | empipàvem |
vosaltres | empipàveu |
ells, elles, vostès | empipaven |
Passat simple
jo | empipí |
---|---|
tu | empipares |
ell, ella, vostè | empipà |
nosaltres | empipàrem |
vosaltres | empipàreu |
ells, elles, vostès | empiparen |
Passat perifràstic
jo | vaig empipar |
---|---|
tu | vas (vares) empipar |
ell, ella, vostè | va empipar |
nosaltres | vam (vàrem) empipar |
vosaltres | vau (vàreu) empipar |
ells, elles, vostès | van (varen) empipar |
Futur
jo | empiparé |
---|---|
tu | empiparàs |
ell, ella, vostè | empiparà |
nosaltres | empiparem |
vosaltres | empipareu |
ells, elles, vostès | empiparan |
Perfet
jo | he empipat |
---|---|
tu | has empipat |
ell, ella, vostè | ha empipat |
nosaltres | hem (havem) empipat |
vosaltres | heu (haveu) empipat |
ells, elles, vostès | han empipat |
Plusquamperfet
jo | havia empipat |
---|---|
tu | havies empipat |
ell, ella, vostè | havia empipat |
nosaltres | havíem empipat |
vosaltres | havíeu empipat |
ells, elles, vostès | havien empipat |
Passat anterior
jo | haguí empipat |
---|---|
tu | hagueres empipat |
ell, ella, vostè | hagué empipat |
nosaltres | haguérem empipat |
vosaltres | haguéreu empipat |
ells, elles, vostès | hagueren empipat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver empipat |
---|---|
tu | vas (vares) haver empipat |
ell, ella, vostè | va haver empipat |
nosaltres | vam (vàrem) haver empipat |
vosaltres | vau (vàreu) haver empipat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver empipat |
Futur perfet
jo | hauré empipat |
---|---|
tu | hauràs empipat |
ell, ella, vostè | haurà empipat |
nosaltres | haurem empipat |
vosaltres | haureu empipat |
ells, elles, vostès | hauran empipat |
Mode subjuntiu
Present
jo | empipi |
---|---|
tu | empipis |
ell, ella, vostè | empipi |
nosaltres | empipem |
vosaltres | empipeu |
ells, elles, vostès | empipin |
Imperfet
jo | empipés |
---|---|
tu | empipessis |
ell, ella, vostè | empipés |
nosaltres | empipéssim |
vosaltres | empipéssiu |
ells, elles, vostès | empipessin |
Perfet
jo | hagi empipat |
---|---|
tu | hagis empipat |
ell, ella, vostè | hagi empipat |
nosaltres | hàgim empipat |
vosaltres | hàgiu empipat |
ells, elles, vostès | hagin empipat |
Plusquamperfet
jo | hagués empipat |
---|---|
tu | haguessis empipat |
ell, ella, vostè | hagués empipat |
nosaltres | haguéssim empipat |
vosaltres | haguéssiu empipat |
ells, elles, vostès | haguessin empipat |
Mode condicional
Condicional
jo | empiparia |
---|---|
tu | empiparies |
ell, ella, vostè | empiparia |
nosaltres | empiparíem |
vosaltres | empiparíeu |
ells, elles, vostès | empiparien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) empipat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) empipat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) empipat |
nosaltres | hauríem (haguérem) empipat |
vosaltres | hauríeu (haguéreu) empipat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) empipat |
Mode imperatiu
(tu) | empipa |
---|---|
(vostè) | empipi |
(nosaltres) | empipem |
(vosaltres) | empipeu |
(vostès) | empipin |