Conjugaison du verbe ofendre
Infinitif | ofendre |
---|---|
Participe présent | ofenent |
Participe passé | ofès, ofesa, ofesos, ofeses |
Mode indicatif
Présent
jo | ofenc |
---|---|
tu | ofens |
ell, ella, vostè | ofèn |
nosaltres | ofenem |
vosaltres | ofeneu |
ells, elles, vostès | ofenen |
Imparfait
jo | ofenia |
---|---|
tu | ofenies |
ell, ella, vostè | ofenia |
nosaltres | ofeníem |
vosaltres | ofeníeu |
ells, elles, vostès | ofenien |
Passé simple
jo | ofenguí |
---|---|
tu | ofengueres |
ell, ella, vostè | ofengué |
nosaltres | ofenguérem |
vosaltres | ofenguéreu |
ells, elles, vostès | ofengueren |
Futur
jo | ofendré |
---|---|
tu | ofendràs |
ell, ella, vostè | ofendrà |
nosaltres | ofendrem |
vosaltres | ofendreu |
ells, elles, vostès | ofendran |
Mode subjonctif
Présent
jo | ofengui |
---|---|
tu | ofenguis |
ell, ella, vostè | ofengui |
nosaltres | ofenguem |
vosaltres | ofengueu |
ells, elles, vostès | ofenguin |
Imparfait
jo | ofengués |
---|---|
tu | ofenguessis |
ell, ella, vostè | ofengués |
nosaltres | ofenguéssim |
vosaltres | ofenguéssiu |
ells, elles, vostès | ofenguessin |
Mode conditionnel
jo | ofendria |
---|---|
tu | ofendries |
ell, ella, vostè | ofendria |
nosaltres | ofendríem |
vosaltres | ofendríeu |
ells, elles, vostès | ofendrien |
Mode impératif
(tu) | ofèn |
---|---|
(vostè) | ofengui |
(nosaltres) | ofenguem |
(vosaltres) | ofeneu |
(vostès) | ofenguin |