Conjugació del verb ofendre
Infinitiu | ofendre |
---|---|
Gerundi | ofenent |
Participi | ofès, ofesa, ofesos, ofeses |
Mode indicatiu
Present
jo | ofenc |
---|---|
tu | ofens |
ell, ella, vostè | ofèn |
nosaltres | ofenem |
vosaltres, vós | ofeneu |
ells, elles, vostès | ofenen |
Imperfet
jo | ofenia |
---|---|
tu | ofenies |
ell, ella, vostè | ofenia |
nosaltres | ofeníem |
vosaltres, vós | ofeníeu |
ells, elles, vostès | ofenien |
Passat simple
jo | ofenguí |
---|---|
tu | ofengueres |
ell, ella, vostè | ofengué |
nosaltres | ofenguérem |
vosaltres, vós | ofenguéreu |
ells, elles, vostès | ofengueren |
Passat perifràstic
jo | vaig ofendre |
---|---|
tu | vas (vares) ofendre |
ell, ella, vostè | va ofendre |
nosaltres | vam (vàrem) ofendre |
vosaltres, vós | vau (vàreu) ofendre |
ells, elles, vostès | van (varen) ofendre |
Futur
jo | ofendré |
---|---|
tu | ofendràs |
ell, ella, vostè | ofendrà |
nosaltres | ofendrem |
vosaltres, vós | ofendreu |
ells, elles, vostès | ofendran |
Perfet
jo | he ofès |
---|---|
tu | has ofès |
ell, ella, vostè | ha ofès |
nosaltres | hem (havem) ofès |
vosaltres, vós | heu (haveu) ofès |
ells, elles, vostès | han ofès |
Plusquamperfet
jo | havia ofès |
---|---|
tu | havies ofès |
ell, ella, vostè | havia ofès |
nosaltres | havíem ofès |
vosaltres, vós | havíeu ofès |
ells, elles, vostès | havien ofès |
Passat anterior
jo | haguí ofès |
---|---|
tu | hagueres ofès |
ell, ella, vostè | hagué ofès |
nosaltres | haguérem ofès |
vosaltres, vós | haguéreu ofès |
ells, elles, vostès | hagueren ofès |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver ofès |
---|---|
tu | vas (vares) haver ofès |
ell, ella, vostè | va haver ofès |
nosaltres | vam (vàrem) haver ofès |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver ofès |
ells, elles, vostès | van (varen) haver ofès |
Futur perfet
jo | hauré ofès |
---|---|
tu | hauràs ofès |
ell, ella, vostè | haurà ofès |
nosaltres | haurem ofès |
vosaltres, vós | haureu ofès |
ells, elles, vostès | hauran ofès |
Mode subjuntiu
Present
jo | ofengui |
---|---|
tu | ofenguis |
ell, ella, vostè | ofengui |
nosaltres | ofenguem |
vosaltres, vós | ofengueu |
ells, elles, vostès | ofenguin |
Imperfet
jo | ofengués |
---|---|
tu | ofenguessis |
ell, ella, vostè | ofengués |
nosaltres | ofenguéssim |
vosaltres, vós | ofenguéssiu |
ells, elles, vostès | ofenguessin |
Perfet
jo | hagi ofès |
---|---|
tu | hagis ofès |
ell, ella, vostè | hagi ofès |
nosaltres | hàgim ofès |
vosaltres, vós | hàgiu ofès |
ells, elles, vostès | hagin ofès |
Plusquamperfet
jo | hagués ofès |
---|---|
tu | haguessis ofès |
ell, ella, vostè | hagués ofès |
nosaltres | haguéssim ofès |
vosaltres, vós | haguéssiu ofès |
ells, elles, vostès | haguessin ofès |
Mode condicional
Condicional
jo | ofendria |
---|---|
tu | ofendries |
ell, ella, vostè | ofendria |
nosaltres | ofendríem |
vosaltres, vós | ofendríeu |
ells, elles, vostès | ofendrien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) ofès |
---|---|
tu | hauries (hagueres) ofès |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) ofès |
nosaltres | hauríem (haguérem) ofès |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) ofès |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) ofès |
Mode imperatiu
(tu) | ofèn |
---|---|
(vostè) | ofengui |
(nosaltres) | ofenguem |
(vosaltres) | ofeneu |
(vostès) | ofenguin |