Conjugació del verb assortir
Infinitiu | assortir |
---|---|
Gerundi | assortint |
Participi | assortit, assortida, assortits, assortides |
Mode indicatiu
Present
jo | assorteixo |
---|---|
tu | assorteixes |
ell, ella, vostè | assorteix |
nosaltres | assortim |
vosaltres, vós | assortiu |
ells, elles, vostès | assorteixen |
Imperfet
jo | assortia |
---|---|
tu | assorties |
ell, ella, vostè | assortia |
nosaltres | assortíem |
vosaltres, vós | assortíeu |
ells, elles, vostès | assortien |
Passat simple
jo | assortí |
---|---|
tu | assortires |
ell, ella, vostè | assortí |
nosaltres | assortírem |
vosaltres, vós | assortíreu |
ells, elles, vostès | assortiren |
Passat perifràstic
jo | vaig assortir |
---|---|
tu | vas (vares) assortir |
ell, ella, vostè | va assortir |
nosaltres | vam (vàrem) assortir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) assortir |
ells, elles, vostès | van (varen) assortir |
Futur
jo | assortiré |
---|---|
tu | assortiràs |
ell, ella, vostè | assortirà |
nosaltres | assortirem |
vosaltres, vós | assortireu |
ells, elles, vostès | assortiran |
Perfet
jo | he assortit |
---|---|
tu | has assortit |
ell, ella, vostè | ha assortit |
nosaltres | hem (havem) assortit |
vosaltres, vós | heu (haveu) assortit |
ells, elles, vostès | han assortit |
Plusquamperfet
jo | havia assortit |
---|---|
tu | havies assortit |
ell, ella, vostè | havia assortit |
nosaltres | havíem assortit |
vosaltres, vós | havíeu assortit |
ells, elles, vostès | havien assortit |
Passat anterior
jo | haguí assortit |
---|---|
tu | hagueres assortit |
ell, ella, vostè | hagué assortit |
nosaltres | haguérem assortit |
vosaltres, vós | haguéreu assortit |
ells, elles, vostès | hagueren assortit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver assortit |
---|---|
tu | vas (vares) haver assortit |
ell, ella, vostè | va haver assortit |
nosaltres | vam (vàrem) haver assortit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver assortit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver assortit |
Futur perfet
jo | hauré assortit |
---|---|
tu | hauràs assortit |
ell, ella, vostè | haurà assortit |
nosaltres | haurem assortit |
vosaltres, vós | haureu assortit |
ells, elles, vostès | hauran assortit |
Mode subjuntiu
Present
jo | assorteixi |
---|---|
tu | assorteixis |
ell, ella, vostè | assorteixi |
nosaltres | assortim |
vosaltres, vós | assortiu |
ells, elles, vostès | assorteixin |
Imperfet
jo | assortís |
---|---|
tu | assortissis |
ell, ella, vostè | assortís |
nosaltres | assortíssim |
vosaltres, vós | assortíssiu |
ells, elles, vostès | assortissin |
Perfet
jo | hagi assortit |
---|---|
tu | hagis assortit |
ell, ella, vostè | hagi assortit |
nosaltres | hàgim assortit |
vosaltres, vós | hàgiu assortit |
ells, elles, vostès | hagin assortit |
Plusquamperfet
jo | hagués assortit |
---|---|
tu | haguessis assortit |
ell, ella, vostè | hagués assortit |
nosaltres | haguéssim assortit |
vosaltres, vós | haguéssiu assortit |
ells, elles, vostès | haguessin assortit |
Mode condicional
Condicional
jo | assortiria |
---|---|
tu | assortiries |
ell, ella, vostè | assortiria |
nosaltres | assortiríem |
vosaltres, vós | assortiríeu |
ells, elles, vostès | assortirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) assortit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) assortit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) assortit |
nosaltres | hauríem (haguérem) assortit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) assortit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) assortit |
Mode imperatiu
(tu) | assorteix |
---|---|
(vostè) | assorteixi |
(nosaltres) | assortim |
(vosaltres) | assortiu |
(vostès) | assorteixin |