Conjugació del verb suplir
| Infinitiu | suplir |
|---|---|
| Gerundi | suplint |
| Participi | suplert, suplerta, suplerts, suplertes, suplit, suplida, suplits, suplides |
Mode indicatiu
Present
| jo | supleixo |
|---|---|
| tu | supleixes |
| ell, ella, vostè | supleix |
| nosaltres | suplim |
| vosaltres | supliu |
| ells, elles, vostès | supleixen |
Imperfet
| jo | suplia |
|---|---|
| tu | suplies |
| ell, ella, vostè | suplia |
| nosaltres | suplíem |
| vosaltres | suplíeu |
| ells, elles, vostès | suplien |
Passat simple
| jo | suplí |
|---|---|
| tu | suplires |
| ell, ella, vostè | suplí |
| nosaltres | suplírem |
| vosaltres | suplíreu |
| ells, elles, vostès | supliren |
Passat perifràstic
| jo | vaig suplir |
|---|---|
| tu | vas (vares) suplir |
| ell, ella, vostè | va suplir |
| nosaltres | vam (vàrem) suplir |
| vosaltres | vau (vàreu) suplir |
| ells, elles, vostès | van (varen) suplir |
Futur
| jo | supliré |
|---|---|
| tu | supliràs |
| ell, ella, vostè | suplirà |
| nosaltres | suplirem |
| vosaltres | suplireu |
| ells, elles, vostès | supliran |
Perfet
| jo | he suplert |
|---|---|
| tu | has suplert |
| ell, ella, vostè | ha suplert |
| nosaltres | hem (havem) suplert |
| vosaltres | heu (haveu) suplert |
| ells, elles, vostès | han suplert |
Plusquamperfet
| jo | havia suplert |
|---|---|
| tu | havies suplert |
| ell, ella, vostè | havia suplert |
| nosaltres | havíem suplert |
| vosaltres | havíeu suplert |
| ells, elles, vostès | havien suplert |
Passat anterior
| jo | haguí suplert |
|---|---|
| tu | hagueres suplert |
| ell, ella, vostè | hagué suplert |
| nosaltres | haguérem suplert |
| vosaltres | haguéreu suplert |
| ells, elles, vostès | hagueren suplert |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver suplert |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver suplert |
| ell, ella, vostè | va haver suplert |
| nosaltres | vam (vàrem) haver suplert |
| vosaltres | vau (vàreu) haver suplert |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver suplert |
Futur perfet
| jo | hauré suplert |
|---|---|
| tu | hauràs suplert |
| ell, ella, vostè | haurà suplert |
| nosaltres | haurem suplert |
| vosaltres | haureu suplert |
| ells, elles, vostès | hauran suplert |
Mode subjuntiu
Present
| jo | supleixi |
|---|---|
| tu | supleixis |
| ell, ella, vostè | supleixi |
| nosaltres | suplim |
| vosaltres | supliu |
| ells, elles, vostès | supleixin |
Imperfet
| jo | suplís |
|---|---|
| tu | suplissis |
| ell, ella, vostè | suplís |
| nosaltres | suplíssim |
| vosaltres | suplíssiu |
| ells, elles, vostès | suplissin |
Perfet
| jo | hagi suplert |
|---|---|
| tu | hagis suplert |
| ell, ella, vostè | hagi suplert |
| nosaltres | hàgim suplert |
| vosaltres | hàgiu suplert |
| ells, elles, vostès | hagin suplert |
Plusquamperfet
| jo | hagués suplert |
|---|---|
| tu | haguessis suplert |
| ell, ella, vostè | hagués suplert |
| nosaltres | haguéssim suplert |
| vosaltres | haguéssiu suplert |
| ells, elles, vostès | haguessin suplert |
Mode condicional
Condicional
| jo | supliria |
|---|---|
| tu | supliries |
| ell, ella, vostè | supliria |
| nosaltres | supliríem |
| vosaltres | supliríeu |
| ells, elles, vostès | suplirien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) suplert |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) suplert |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) suplert |
| nosaltres | hauríem (haguérem) suplert |
| vosaltres | hauríeu (haguéreu) suplert |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) suplert |
Mode imperatiu
| (tu) | supleix |
|---|---|
| (vostè) | supleixi |
| (nosaltres) | suplim |
| (vosaltres) | supliu |
| (vostès) | supleixin |