Conjugació del verb assentir
Infinitiu | assentir |
---|---|
Gerundi | assentint |
Participi | assentit, assentida, assentits, assentides |
Mode indicatiu
Present
jo | assenteixo |
---|---|
tu | assenteixes |
ell, ella, vostè | assenteix |
nosaltres | assentim |
vosaltres, vós | assentiu |
ells, elles, vostès | assenteixen |
Imperfet
jo | assentia |
---|---|
tu | assenties |
ell, ella, vostè | assentia |
nosaltres | assentíem |
vosaltres, vós | assentíeu |
ells, elles, vostès | assentien |
Passat simple
jo | assentí |
---|---|
tu | assentires |
ell, ella, vostè | assentí |
nosaltres | assentírem |
vosaltres, vós | assentíreu |
ells, elles, vostès | assentiren |
Passat perifràstic
jo | vaig assentir |
---|---|
tu | vas (vares) assentir |
ell, ella, vostè | va assentir |
nosaltres | vam (vàrem) assentir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) assentir |
ells, elles, vostès | van (varen) assentir |
Futur
jo | assentiré |
---|---|
tu | assentiràs |
ell, ella, vostè | assentirà |
nosaltres | assentirem |
vosaltres, vós | assentireu |
ells, elles, vostès | assentiran |
Perfet
jo | he assentit |
---|---|
tu | has assentit |
ell, ella, vostè | ha assentit |
nosaltres | hem (havem) assentit |
vosaltres, vós | heu (haveu) assentit |
ells, elles, vostès | han assentit |
Plusquamperfet
jo | havia assentit |
---|---|
tu | havies assentit |
ell, ella, vostè | havia assentit |
nosaltres | havíem assentit |
vosaltres, vós | havíeu assentit |
ells, elles, vostès | havien assentit |
Passat anterior
jo | haguí assentit |
---|---|
tu | hagueres assentit |
ell, ella, vostè | hagué assentit |
nosaltres | haguérem assentit |
vosaltres, vós | haguéreu assentit |
ells, elles, vostès | hagueren assentit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver assentit |
---|---|
tu | vas (vares) haver assentit |
ell, ella, vostè | va haver assentit |
nosaltres | vam (vàrem) haver assentit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver assentit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver assentit |
Futur perfet
jo | hauré assentit |
---|---|
tu | hauràs assentit |
ell, ella, vostè | haurà assentit |
nosaltres | haurem assentit |
vosaltres, vós | haureu assentit |
ells, elles, vostès | hauran assentit |
Mode subjuntiu
Present
jo | assenteixi |
---|---|
tu | assenteixis |
ell, ella, vostè | assenteixi |
nosaltres | assentim |
vosaltres, vós | assentiu |
ells, elles, vostès | assenteixin |
Imperfet
jo | assentís |
---|---|
tu | assentissis |
ell, ella, vostè | assentís |
nosaltres | assentíssim |
vosaltres, vós | assentíssiu |
ells, elles, vostès | assentissin |
Perfet
jo | hagi assentit |
---|---|
tu | hagis assentit |
ell, ella, vostè | hagi assentit |
nosaltres | hàgim assentit |
vosaltres, vós | hàgiu assentit |
ells, elles, vostès | hagin assentit |
Plusquamperfet
jo | hagués assentit |
---|---|
tu | haguessis assentit |
ell, ella, vostè | hagués assentit |
nosaltres | haguéssim assentit |
vosaltres, vós | haguéssiu assentit |
ells, elles, vostès | haguessin assentit |
Mode condicional
Condicional
jo | assentiria |
---|---|
tu | assentiries |
ell, ella, vostè | assentiria |
nosaltres | assentiríem |
vosaltres, vós | assentiríeu |
ells, elles, vostès | assentirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) assentit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) assentit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) assentit |
nosaltres | hauríem (haguérem) assentit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) assentit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) assentit |
Mode imperatiu
(tu) | assenteix |
---|---|
(vostè) | assenteixi |
(nosaltres) | assentim |
(vosaltres) | assentiu |
(vostès) | assenteixin |