Conjugació del verb conviure
Infinitiu | conviure |
---|---|
Gerundi | convivint |
Participi | conviscut, conviscuda, conviscuts, conviscudes |
Mode indicatiu
Present
jo | convisc |
---|---|
tu | convius |
ell, ella, vostè | conviu |
nosaltres | convivim |
vosaltres | conviviu |
ells, elles, vostès | conviuen |
Imperfet
jo | convivia |
---|---|
tu | convivies |
ell, ella, vostè | convivia |
nosaltres | convivíem |
vosaltres | convivíeu |
ells, elles, vostès | convivien |
Passat simple
jo | convisquí |
---|---|
tu | convisqueres |
ell, ella, vostè | convisqué |
nosaltres | convisquérem |
vosaltres | convisquéreu |
ells, elles, vostès | convisqueren |
Passat perifràstic
jo | vaig conviure |
---|---|
tu | vas (vares) conviure |
ell, ella, vostè | va conviure |
nosaltres | vam (vàrem) conviure |
vosaltres | vau (vàreu) conviure |
ells, elles, vostès | van (varen) conviure |
Futur
jo | conviuré |
---|---|
tu | conviuràs |
ell, ella, vostè | conviurà |
nosaltres | conviurem |
vosaltres | conviureu |
ells, elles, vostès | conviuran |
Perfet
jo | he conviscut |
---|---|
tu | has conviscut |
ell, ella, vostè | ha conviscut |
nosaltres | hem (havem) conviscut |
vosaltres | heu (haveu) conviscut |
ells, elles, vostès | han conviscut |
Plusquamperfet
jo | havia conviscut |
---|---|
tu | havies conviscut |
ell, ella, vostè | havia conviscut |
nosaltres | havíem conviscut |
vosaltres | havíeu conviscut |
ells, elles, vostès | havien conviscut |
Passat anterior
jo | haguí conviscut |
---|---|
tu | hagueres conviscut |
ell, ella, vostè | hagué conviscut |
nosaltres | haguérem conviscut |
vosaltres | haguéreu conviscut |
ells, elles, vostès | hagueren conviscut |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver conviscut |
---|---|
tu | vas (vares) haver conviscut |
ell, ella, vostè | va haver conviscut |
nosaltres | vam (vàrem) haver conviscut |
vosaltres | vau (vàreu) haver conviscut |
ells, elles, vostès | van (varen) haver conviscut |
Futur perfet
jo | hauré conviscut |
---|---|
tu | hauràs conviscut |
ell, ella, vostè | haurà conviscut |
nosaltres | haurem conviscut |
vosaltres | haureu conviscut |
ells, elles, vostès | hauran conviscut |
Mode subjuntiu
Present
jo | convisqui |
---|---|
tu | convisquis |
ell, ella, vostè | convisqui |
nosaltres | convisquem |
vosaltres | convisqueu |
ells, elles, vostès | convisquin |
Imperfet
jo | convisqués |
---|---|
tu | convisquessis |
ell, ella, vostè | convisqués |
nosaltres | convisquéssim |
vosaltres | convisquéssiu |
ells, elles, vostès | convisquessin |
Perfet
jo | hagi conviscut |
---|---|
tu | hagis conviscut |
ell, ella, vostè | hagi conviscut |
nosaltres | hàgim conviscut |
vosaltres | hàgiu conviscut |
ells, elles, vostès | hagin conviscut |
Plusquamperfet
jo | hagués conviscut |
---|---|
tu | haguessis conviscut |
ell, ella, vostè | hagués conviscut |
nosaltres | haguéssim conviscut |
vosaltres | haguéssiu conviscut |
ells, elles, vostès | haguessin conviscut |
Mode condicional
Condicional
jo | conviuria |
---|---|
tu | conviuries |
ell, ella, vostè | conviuria |
nosaltres | conviuríem |
vosaltres | conviuríeu |
ells, elles, vostès | conviurien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) conviscut |
---|---|
tu | hauries (hagueres) conviscut |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) conviscut |
nosaltres | hauríem (haguérem) conviscut |
vosaltres | hauríeu (haguéreu) conviscut |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) conviscut |
Mode imperatiu
(tu) | conviu |
---|---|
(vostè) | convisqui |
(nosaltres) | convisquem |
(vosaltres) | conviviu |
(vostès) | convisquin |