Conjugació del verb argüir
Infinitiu | argüir |
---|---|
Gerundi | argüint |
Participi | argüit, argüida, argüits, argüides |
Mode indicatiu
Present
jo | argüeixo |
---|---|
tu | argüeixes |
ell, ella, vostè | argüeix |
nosaltres | argüim |
vosaltres, vós | argüiu |
ells, elles, vostès | argüeixen |
Imperfet
jo | argüia |
---|---|
tu | argüies |
ell, ella, vostè | argüia |
nosaltres | argüíem |
vosaltres, vós | argüíeu |
ells, elles, vostès | argüien |
Passat simple
jo | argüí |
---|---|
tu | argüires |
ell, ella, vostè | argüí |
nosaltres | argüírem |
vosaltres, vós | argüíreu |
ells, elles, vostès | argüiren |
Passat perifràstic
jo | vaig argüir |
---|---|
tu | vas (vares) argüir |
ell, ella, vostè | va argüir |
nosaltres | vam (vàrem) argüir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) argüir |
ells, elles, vostès | van (varen) argüir |
Futur
jo | argüiré |
---|---|
tu | argüiràs |
ell, ella, vostè | argüirà |
nosaltres | argüirem |
vosaltres, vós | argüireu |
ells, elles, vostès | argüiran |
Perfet
jo | he argüit |
---|---|
tu | has argüit |
ell, ella, vostè | ha argüit |
nosaltres | hem (havem) argüit |
vosaltres, vós | heu (haveu) argüit |
ells, elles, vostès | han argüit |
Plusquamperfet
jo | havia argüit |
---|---|
tu | havies argüit |
ell, ella, vostè | havia argüit |
nosaltres | havíem argüit |
vosaltres, vós | havíeu argüit |
ells, elles, vostès | havien argüit |
Passat anterior
jo | haguí argüit |
---|---|
tu | hagueres argüit |
ell, ella, vostè | hagué argüit |
nosaltres | haguérem argüit |
vosaltres, vós | haguéreu argüit |
ells, elles, vostès | hagueren argüit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver argüit |
---|---|
tu | vas (vares) haver argüit |
ell, ella, vostè | va haver argüit |
nosaltres | vam (vàrem) haver argüit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver argüit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver argüit |
Futur perfet
jo | hauré argüit |
---|---|
tu | hauràs argüit |
ell, ella, vostè | haurà argüit |
nosaltres | haurem argüit |
vosaltres, vós | haureu argüit |
ells, elles, vostès | hauran argüit |
Mode subjuntiu
Present
jo | argüeixi |
---|---|
tu | argüeixis |
ell, ella, vostè | argüeixi |
nosaltres | argüim |
vosaltres, vós | argüiu |
ells, elles, vostès | argüeixin |
Imperfet
jo | argüís |
---|---|
tu | argüissis |
ell, ella, vostè | argüís |
nosaltres | argüíssim |
vosaltres, vós | argüíssiu |
ells, elles, vostès | argüissin |
Perfet
jo | hagi argüit |
---|---|
tu | hagis argüit |
ell, ella, vostè | hagi argüit |
nosaltres | hàgim argüit |
vosaltres, vós | hàgiu argüit |
ells, elles, vostès | hagin argüit |
Plusquamperfet
jo | hagués argüit |
---|---|
tu | haguessis argüit |
ell, ella, vostè | hagués argüit |
nosaltres | haguéssim argüit |
vosaltres, vós | haguéssiu argüit |
ells, elles, vostès | haguessin argüit |
Mode condicional
Condicional
jo | argüiria |
---|---|
tu | argüiries |
ell, ella, vostè | argüiria |
nosaltres | argüiríem |
vosaltres, vós | argüiríeu |
ells, elles, vostès | argüirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) argüit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) argüit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) argüit |
nosaltres | hauríem (haguérem) argüit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) argüit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) argüit |
Mode imperatiu
(tu) | argüeix |
---|---|
(vostè) | argüeixi |
(nosaltres) | argüim |
(vosaltres) | argüiu |
(vostès) | argüeixin |