Conjugació del verb orientar
Infinitiu | orientar |
---|---|
Gerundi | orientant |
Participi | orientat, orientada, orientats, orientades |
Mode indicatiu
Present
jo | oriento |
---|---|
tu | orientes |
ell, ella, vostè | orienta |
nosaltres | orientem |
vosaltres | orienteu |
ells, elles, vostès | orienten |
Imperfet
jo | orientava |
---|---|
tu | orientaves |
ell, ella, vostè | orientava |
nosaltres | orientàvem |
vosaltres | orientàveu |
ells, elles, vostès | orientaven |
Passat simple
jo | orientí |
---|---|
tu | orientares |
ell, ella, vostè | orientà |
nosaltres | orientàrem |
vosaltres | orientàreu |
ells, elles, vostès | orientaren |
Passat perifràstic
jo | vaig orientar |
---|---|
tu | vas (vares) orientar |
ell, ella, vostè | va orientar |
nosaltres | vam (vàrem) orientar |
vosaltres | vau (vàreu) orientar |
ells, elles, vostès | van (varen) orientar |
Futur
jo | orientaré |
---|---|
tu | orientaràs |
ell, ella, vostè | orientarà |
nosaltres | orientarem |
vosaltres | orientareu |
ells, elles, vostès | orientaran |
Perfet
jo | he orientat |
---|---|
tu | has orientat |
ell, ella, vostè | ha orientat |
nosaltres | hem (havem) orientat |
vosaltres | heu (haveu) orientat |
ells, elles, vostès | han orientat |
Plusquamperfet
jo | havia orientat |
---|---|
tu | havies orientat |
ell, ella, vostè | havia orientat |
nosaltres | havíem orientat |
vosaltres | havíeu orientat |
ells, elles, vostès | havien orientat |
Passat anterior
jo | haguí orientat |
---|---|
tu | hagueres orientat |
ell, ella, vostè | hagué orientat |
nosaltres | haguérem orientat |
vosaltres | haguéreu orientat |
ells, elles, vostès | hagueren orientat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver orientat |
---|---|
tu | vas (vares) haver orientat |
ell, ella, vostè | va haver orientat |
nosaltres | vam (vàrem) haver orientat |
vosaltres | vau (vàreu) haver orientat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver orientat |
Futur perfet
jo | hauré orientat |
---|---|
tu | hauràs orientat |
ell, ella, vostè | haurà orientat |
nosaltres | haurem orientat |
vosaltres | haureu orientat |
ells, elles, vostès | hauran orientat |
Mode subjuntiu
Present
jo | orienti |
---|---|
tu | orientis |
ell, ella, vostè | orienti |
nosaltres | orientem |
vosaltres | orienteu |
ells, elles, vostès | orientin |
Imperfet
jo | orientés |
---|---|
tu | orientessis |
ell, ella, vostè | orientés |
nosaltres | orientéssim |
vosaltres | orientéssiu |
ells, elles, vostès | orientessin |
Perfet
jo | hagi orientat |
---|---|
tu | hagis orientat |
ell, ella, vostè | hagi orientat |
nosaltres | hàgim orientat |
vosaltres | hàgiu orientat |
ells, elles, vostès | hagin orientat |
Plusquamperfet
jo | hagués orientat |
---|---|
tu | haguessis orientat |
ell, ella, vostè | hagués orientat |
nosaltres | haguéssim orientat |
vosaltres | haguéssiu orientat |
ells, elles, vostès | haguessin orientat |
Mode condicional
Condicional
jo | orientaria |
---|---|
tu | orientaries |
ell, ella, vostè | orientaria |
nosaltres | orientaríem |
vosaltres | orientaríeu |
ells, elles, vostès | orientarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) orientat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) orientat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) orientat |
nosaltres | hauríem (haguérem) orientat |
vosaltres | hauríeu (haguéreu) orientat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) orientat |
Mode imperatiu
(tu) | orienta |
---|---|
(vostè) | orienti |
(nosaltres) | orientem |
(vosaltres) | orienteu |
(vostès) | orientin |