Conjugació del verb lliurar
Infinitiu | lliurar |
---|---|
Gerundi | lliurant |
Participi | lliurat, lliurada, lliurats, lliurades |
Mode indicatiu
Present
jo | lliuro |
---|---|
tu | lliures |
ell, ella, vostè | lliura |
nosaltres | lliurem |
vosaltres | lliureu |
ells, elles, vostès | lliuren |
Imperfet
jo | lliurava |
---|---|
tu | lliuraves |
ell, ella, vostè | lliurava |
nosaltres | lliuràvem |
vosaltres | lliuràveu |
ells, elles, vostès | lliuraven |
Passat simple
jo | lliurí |
---|---|
tu | lliurares |
ell, ella, vostè | lliurà |
nosaltres | lliuràrem |
vosaltres | lliuràreu |
ells, elles, vostès | lliuraren |
Futur
jo | lliuraré |
---|---|
tu | lliuraràs |
ell, ella, vostè | lliurarà |
nosaltres | lliurarem |
vosaltres | lliurareu |
ells, elles, vostès | lliuraran |
Mode subjuntiu
Present
jo | lliuri |
---|---|
tu | lliuris |
ell, ella, vostè | lliuri |
nosaltres | lliurem |
vosaltres | lliureu |
ells, elles, vostès | lliurin |
Imperfet
jo | lliurés |
---|---|
tu | lliuressis |
ell, ella, vostè | lliurés |
nosaltres | lliuréssim |
vosaltres | lliuréssiu |
ells, elles, vostès | lliuressin |
Mode condicional
jo | lliuraria |
---|---|
tu | lliuraries |
ell, ella, vostè | lliuraria |
nosaltres | lliuraríem |
vosaltres | lliuraríeu |
ells, elles, vostès | lliurarien |
Mode imperatiu
(tu) | lliura |
---|---|
(vostè) | lliuri |
(nosaltres) | lliurem |
(vosaltres) | lliureu |
(vostès) | lliurin |