Conjugació del verb lliurar
Infinitiu | lliurar |
---|---|
Gerundi | lliurant |
Participi | lliurat, lliurada, lliurats, lliurades |
Mode indicatiu
Present
jo | lliuro |
---|---|
tu | lliures |
ell, ella, vostè | lliura |
nosaltres | lliurem |
vosaltres, vós | lliureu |
ells, elles, vostès | lliuren |
Imperfet
jo | lliurava |
---|---|
tu | lliuraves |
ell, ella, vostè | lliurava |
nosaltres | lliuràvem |
vosaltres, vós | lliuràveu |
ells, elles, vostès | lliuraven |
Passat simple
jo | lliurí |
---|---|
tu | lliurares |
ell, ella, vostè | lliurà |
nosaltres | lliuràrem |
vosaltres, vós | lliuràreu |
ells, elles, vostès | lliuraren |
Passat perifràstic
jo | vaig lliurar |
---|---|
tu | vas (vares) lliurar |
ell, ella, vostè | va lliurar |
nosaltres | vam (vàrem) lliurar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) lliurar |
ells, elles, vostès | van (varen) lliurar |
Futur
jo | lliuraré |
---|---|
tu | lliuraràs |
ell, ella, vostè | lliurarà |
nosaltres | lliurarem |
vosaltres, vós | lliurareu |
ells, elles, vostès | lliuraran |
Perfet
jo | he lliurat |
---|---|
tu | has lliurat |
ell, ella, vostè | ha lliurat |
nosaltres | hem (havem) lliurat |
vosaltres, vós | heu (haveu) lliurat |
ells, elles, vostès | han lliurat |
Plusquamperfet
jo | havia lliurat |
---|---|
tu | havies lliurat |
ell, ella, vostè | havia lliurat |
nosaltres | havíem lliurat |
vosaltres, vós | havíeu lliurat |
ells, elles, vostès | havien lliurat |
Passat anterior
jo | haguí lliurat |
---|---|
tu | hagueres lliurat |
ell, ella, vostè | hagué lliurat |
nosaltres | haguérem lliurat |
vosaltres, vós | haguéreu lliurat |
ells, elles, vostès | hagueren lliurat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver lliurat |
---|---|
tu | vas (vares) haver lliurat |
ell, ella, vostè | va haver lliurat |
nosaltres | vam (vàrem) haver lliurat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver lliurat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver lliurat |
Futur perfet
jo | hauré lliurat |
---|---|
tu | hauràs lliurat |
ell, ella, vostè | haurà lliurat |
nosaltres | haurem lliurat |
vosaltres, vós | haureu lliurat |
ells, elles, vostès | hauran lliurat |
Mode subjuntiu
Present
jo | lliuri |
---|---|
tu | lliuris |
ell, ella, vostè | lliuri |
nosaltres | lliurem |
vosaltres, vós | lliureu |
ells, elles, vostès | lliurin |
Imperfet
jo | lliurés |
---|---|
tu | lliuressis |
ell, ella, vostè | lliurés |
nosaltres | lliuréssim |
vosaltres, vós | lliuréssiu |
ells, elles, vostès | lliuressin |
Perfet
jo | hagi lliurat |
---|---|
tu | hagis lliurat |
ell, ella, vostè | hagi lliurat |
nosaltres | hàgim lliurat |
vosaltres, vós | hàgiu lliurat |
ells, elles, vostès | hagin lliurat |
Plusquamperfet
jo | hagués lliurat |
---|---|
tu | haguessis lliurat |
ell, ella, vostè | hagués lliurat |
nosaltres | haguéssim lliurat |
vosaltres, vós | haguéssiu lliurat |
ells, elles, vostès | haguessin lliurat |
Mode condicional
Condicional
jo | lliuraria |
---|---|
tu | lliuraries |
ell, ella, vostè | lliuraria |
nosaltres | lliuraríem |
vosaltres, vós | lliuraríeu |
ells, elles, vostès | lliurarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) lliurat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) lliurat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) lliurat |
nosaltres | hauríem (haguérem) lliurat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) lliurat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) lliurat |
Mode imperatiu
(tu) | lliura |
---|---|
(vostè) | lliuri |
(nosaltres) | lliurem |
(vosaltres) | lliureu |
(vostès) | lliurin |