Conjugació del verb discernir
Infinitiu | discernir |
---|---|
Gerundi | discernint |
Participi | discernit, discernida, discernits, discernides |
Mode indicatiu
Present
jo | discerneixo |
---|---|
tu | discerneixes |
ell, ella, vostè | discerneix |
nosaltres | discernim |
vosaltres, vós | discerniu |
ells, elles, vostès | discerneixen |
Imperfet
jo | discernia |
---|---|
tu | discernies |
ell, ella, vostè | discernia |
nosaltres | discerníem |
vosaltres, vós | discerníeu |
ells, elles, vostès | discernien |
Passat simple
jo | discerní |
---|---|
tu | discernires |
ell, ella, vostè | discerní |
nosaltres | discernírem |
vosaltres, vós | discerníreu |
ells, elles, vostès | discerniren |
Passat perifràstic
jo | vaig discernir |
---|---|
tu | vas (vares) discernir |
ell, ella, vostè | va discernir |
nosaltres | vam (vàrem) discernir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) discernir |
ells, elles, vostès | van (varen) discernir |
Futur
jo | discerniré |
---|---|
tu | discerniràs |
ell, ella, vostè | discernirà |
nosaltres | discernirem |
vosaltres, vós | discernireu |
ells, elles, vostès | discerniran |
Perfet
jo | he discernit |
---|---|
tu | has discernit |
ell, ella, vostè | ha discernit |
nosaltres | hem (havem) discernit |
vosaltres, vós | heu (haveu) discernit |
ells, elles, vostès | han discernit |
Plusquamperfet
jo | havia discernit |
---|---|
tu | havies discernit |
ell, ella, vostè | havia discernit |
nosaltres | havíem discernit |
vosaltres, vós | havíeu discernit |
ells, elles, vostès | havien discernit |
Passat anterior
jo | haguí discernit |
---|---|
tu | hagueres discernit |
ell, ella, vostè | hagué discernit |
nosaltres | haguérem discernit |
vosaltres, vós | haguéreu discernit |
ells, elles, vostès | hagueren discernit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver discernit |
---|---|
tu | vas (vares) haver discernit |
ell, ella, vostè | va haver discernit |
nosaltres | vam (vàrem) haver discernit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver discernit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver discernit |
Futur perfet
jo | hauré discernit |
---|---|
tu | hauràs discernit |
ell, ella, vostè | haurà discernit |
nosaltres | haurem discernit |
vosaltres, vós | haureu discernit |
ells, elles, vostès | hauran discernit |
Mode subjuntiu
Present
jo | discerneixi |
---|---|
tu | discerneixis |
ell, ella, vostè | discerneixi |
nosaltres | discernim |
vosaltres, vós | discerniu |
ells, elles, vostès | discerneixin |
Imperfet
jo | discernís |
---|---|
tu | discernissis |
ell, ella, vostè | discernís |
nosaltres | discerníssim |
vosaltres, vós | discerníssiu |
ells, elles, vostès | discernissin |
Perfet
jo | hagi discernit |
---|---|
tu | hagis discernit |
ell, ella, vostè | hagi discernit |
nosaltres | hàgim discernit |
vosaltres, vós | hàgiu discernit |
ells, elles, vostès | hagin discernit |
Plusquamperfet
jo | hagués discernit |
---|---|
tu | haguessis discernit |
ell, ella, vostè | hagués discernit |
nosaltres | haguéssim discernit |
vosaltres, vós | haguéssiu discernit |
ells, elles, vostès | haguessin discernit |
Mode condicional
Condicional
jo | discerniria |
---|---|
tu | discerniries |
ell, ella, vostè | discerniria |
nosaltres | discerniríem |
vosaltres, vós | discerniríeu |
ells, elles, vostès | discernirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) discernit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) discernit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) discernit |
nosaltres | hauríem (haguérem) discernit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) discernit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) discernit |
Mode imperatiu
(tu) | discerneix |
---|---|
(vostè) | discerneixi |
(nosaltres) | discernim |
(vosaltres) | discerniu |
(vostès) | discerneixin |
Categories
Traduccions
- anglès
- to discern
- castellà
- discernir
- francès
- discerner
- italià
- discernere
- neerlandès
- onderscheiden
- portuguès
- discernir