Conjugació del verb discernir
| Infinitiu | discernir |
|---|---|
| Gerundi | discernint |
| Participi | discernit, discernida, discernits, discernides |
Mode indicatiu
Present
| jo | discerneixo |
|---|---|
| tu | discerneixes |
| ell, ella, vostè | discerneix |
| nosaltres | discernim |
| vosaltres | discerniu |
| ells, elles, vostès | discerneixen |
Imperfet
| jo | discernia |
|---|---|
| tu | discernies |
| ell, ella, vostè | discernia |
| nosaltres | discerníem |
| vosaltres | discerníeu |
| ells, elles, vostès | discernien |
Passat simple
| jo | discerní |
|---|---|
| tu | discernires |
| ell, ella, vostè | discerní |
| nosaltres | discernírem |
| vosaltres | discerníreu |
| ells, elles, vostès | discerniren |
Passat perifràstic
| jo | vaig discernir |
|---|---|
| tu | vas (vares) discernir |
| ell, ella, vostè | va discernir |
| nosaltres | vam (vàrem) discernir |
| vosaltres | vau (vàreu) discernir |
| ells, elles, vostès | van (varen) discernir |
Futur
| jo | discerniré |
|---|---|
| tu | discerniràs |
| ell, ella, vostè | discernirà |
| nosaltres | discernirem |
| vosaltres | discernireu |
| ells, elles, vostès | discerniran |
Perfet
| jo | he discernit |
|---|---|
| tu | has discernit |
| ell, ella, vostè | ha discernit |
| nosaltres | hem (havem) discernit |
| vosaltres | heu (haveu) discernit |
| ells, elles, vostès | han discernit |
Plusquamperfet
| jo | havia discernit |
|---|---|
| tu | havies discernit |
| ell, ella, vostè | havia discernit |
| nosaltres | havíem discernit |
| vosaltres | havíeu discernit |
| ells, elles, vostès | havien discernit |
Passat anterior
| jo | haguí discernit |
|---|---|
| tu | hagueres discernit |
| ell, ella, vostè | hagué discernit |
| nosaltres | haguérem discernit |
| vosaltres | haguéreu discernit |
| ells, elles, vostès | hagueren discernit |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver discernit |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver discernit |
| ell, ella, vostè | va haver discernit |
| nosaltres | vam (vàrem) haver discernit |
| vosaltres | vau (vàreu) haver discernit |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver discernit |
Futur perfet
| jo | hauré discernit |
|---|---|
| tu | hauràs discernit |
| ell, ella, vostè | haurà discernit |
| nosaltres | haurem discernit |
| vosaltres | haureu discernit |
| ells, elles, vostès | hauran discernit |
Mode subjuntiu
Present
| jo | discerneixi |
|---|---|
| tu | discerneixis |
| ell, ella, vostè | discerneixi |
| nosaltres | discernim |
| vosaltres | discerniu |
| ells, elles, vostès | discerneixin |
Imperfet
| jo | discernís |
|---|---|
| tu | discernissis |
| ell, ella, vostè | discernís |
| nosaltres | discerníssim |
| vosaltres | discerníssiu |
| ells, elles, vostès | discernissin |
Perfet
| jo | hagi discernit |
|---|---|
| tu | hagis discernit |
| ell, ella, vostè | hagi discernit |
| nosaltres | hàgim discernit |
| vosaltres | hàgiu discernit |
| ells, elles, vostès | hagin discernit |
Plusquamperfet
| jo | hagués discernit |
|---|---|
| tu | haguessis discernit |
| ell, ella, vostè | hagués discernit |
| nosaltres | haguéssim discernit |
| vosaltres | haguéssiu discernit |
| ells, elles, vostès | haguessin discernit |
Mode condicional
Condicional
| jo | discerniria |
|---|---|
| tu | discerniries |
| ell, ella, vostè | discerniria |
| nosaltres | discerniríem |
| vosaltres | discerniríeu |
| ells, elles, vostès | discernirien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) discernit |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) discernit |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) discernit |
| nosaltres | hauríem (haguérem) discernit |
| vosaltres | hauríeu (haguéreu) discernit |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) discernit |
Mode imperatiu
| (tu) | discerneix |
|---|---|
| (vostè) | discerneixi |
| (nosaltres) | discernim |
| (vosaltres) | discerniu |
| (vostès) | discerneixin |
Categories
Traduccions
- anglès
- to discern
- castellà
- discernir
- francès
- discerner
- italià
- discernere
- neerlandès
- onderscheiden
- portuguès
- discernir