Conjugació del verb embadalir
Infinitiu | embadalir |
---|---|
Gerundi | embadalint |
Participi | embadalit, embadalida, embadalits, embadalides |
Mode indicatiu
Present
jo | embadaleixo |
---|---|
tu | embadaleixes |
ell, ella, vostè | embadaleix |
nosaltres | embadalim |
vosaltres, vós | embadaliu |
ells, elles, vostès | embadaleixen |
Imperfet
jo | embadalia |
---|---|
tu | embadalies |
ell, ella, vostè | embadalia |
nosaltres | embadalíem |
vosaltres, vós | embadalíeu |
ells, elles, vostès | embadalien |
Passat simple
jo | embadalí |
---|---|
tu | embadalires |
ell, ella, vostè | embadalí |
nosaltres | embadalírem |
vosaltres, vós | embadalíreu |
ells, elles, vostès | embadaliren |
Passat perifràstic
jo | vaig embadalir |
---|---|
tu | vas (vares) embadalir |
ell, ella, vostè | va embadalir |
nosaltres | vam (vàrem) embadalir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) embadalir |
ells, elles, vostès | van (varen) embadalir |
Futur
jo | embadaliré |
---|---|
tu | embadaliràs |
ell, ella, vostè | embadalirà |
nosaltres | embadalirem |
vosaltres, vós | embadalireu |
ells, elles, vostès | embadaliran |
Perfet
jo | he embadalit |
---|---|
tu | has embadalit |
ell, ella, vostè | ha embadalit |
nosaltres | hem (havem) embadalit |
vosaltres, vós | heu (haveu) embadalit |
ells, elles, vostès | han embadalit |
Plusquamperfet
jo | havia embadalit |
---|---|
tu | havies embadalit |
ell, ella, vostè | havia embadalit |
nosaltres | havíem embadalit |
vosaltres, vós | havíeu embadalit |
ells, elles, vostès | havien embadalit |
Passat anterior
jo | haguí embadalit |
---|---|
tu | hagueres embadalit |
ell, ella, vostè | hagué embadalit |
nosaltres | haguérem embadalit |
vosaltres, vós | haguéreu embadalit |
ells, elles, vostès | hagueren embadalit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver embadalit |
---|---|
tu | vas (vares) haver embadalit |
ell, ella, vostè | va haver embadalit |
nosaltres | vam (vàrem) haver embadalit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver embadalit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver embadalit |
Futur perfet
jo | hauré embadalit |
---|---|
tu | hauràs embadalit |
ell, ella, vostè | haurà embadalit |
nosaltres | haurem embadalit |
vosaltres, vós | haureu embadalit |
ells, elles, vostès | hauran embadalit |
Mode subjuntiu
Present
jo | embadaleixi |
---|---|
tu | embadaleixis |
ell, ella, vostè | embadaleixi |
nosaltres | embadalim |
vosaltres, vós | embadaliu |
ells, elles, vostès | embadaleixin |
Imperfet
jo | embadalís |
---|---|
tu | embadalissis |
ell, ella, vostè | embadalís |
nosaltres | embadalíssim |
vosaltres, vós | embadalíssiu |
ells, elles, vostès | embadalissin |
Perfet
jo | hagi embadalit |
---|---|
tu | hagis embadalit |
ell, ella, vostè | hagi embadalit |
nosaltres | hàgim embadalit |
vosaltres, vós | hàgiu embadalit |
ells, elles, vostès | hagin embadalit |
Plusquamperfet
jo | hagués embadalit |
---|---|
tu | haguessis embadalit |
ell, ella, vostè | hagués embadalit |
nosaltres | haguéssim embadalit |
vosaltres, vós | haguéssiu embadalit |
ells, elles, vostès | haguessin embadalit |
Mode condicional
Condicional
jo | embadaliria |
---|---|
tu | embadaliries |
ell, ella, vostè | embadaliria |
nosaltres | embadaliríem |
vosaltres, vós | embadaliríeu |
ells, elles, vostès | embadalirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) embadalit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) embadalit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) embadalit |
nosaltres | hauríem (haguérem) embadalit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) embadalit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) embadalit |
Mode imperatiu
(tu) | embadaleix |
---|---|
(vostè) | embadaleixi |
(nosaltres) | embadalim |
(vosaltres) | embadaliu |
(vostès) | embadaleixin |