Conjugació del verb relluir
Infinitiu | relluir |
---|---|
Gerundi | relluint |
Participi | relluït, relluïda, relluïts, relluïdes |
Mode indicatiu
Present
jo | relluo |
---|---|
tu | relluus |
ell, ella, vostè | relluu, rellú |
nosaltres | relluïm |
vosaltres | relluïu |
ells, elles, vostès | relluen |
Imperfet
jo | relluïa |
---|---|
tu | relluïes |
ell, ella, vostè | relluïa |
nosaltres | relluíem |
vosaltres | relluíeu |
ells, elles, vostès | relluïen |
Passat simple
jo | relluí |
---|---|
tu | relluïres |
ell, ella, vostè | relluí |
nosaltres | relluírem |
vosaltres | relluíreu |
ells, elles, vostès | relluïren |
Passat perifràstic
jo | vaig relluir |
---|---|
tu | vas (vares) relluir |
ell, ella, vostè | va relluir |
nosaltres | vam (vàrem) relluir |
vosaltres | vau (vàreu) relluir |
ells, elles, vostès | van (varen) relluir |
Futur
jo | relluiré |
---|---|
tu | relluiràs |
ell, ella, vostè | relluirà |
nosaltres | relluirem |
vosaltres | relluireu |
ells, elles, vostès | relluiran |
Perfet
jo | he relluït |
---|---|
tu | has relluït |
ell, ella, vostè | ha relluït |
nosaltres | hem (havem) relluït |
vosaltres | heu (haveu) relluït |
ells, elles, vostès | han relluït |
Plusquamperfet
jo | havia relluït |
---|---|
tu | havies relluït |
ell, ella, vostè | havia relluït |
nosaltres | havíem relluït |
vosaltres | havíeu relluït |
ells, elles, vostès | havien relluït |
Passat anterior
jo | haguí relluït |
---|---|
tu | hagueres relluït |
ell, ella, vostè | hagué relluït |
nosaltres | haguérem relluït |
vosaltres | haguéreu relluït |
ells, elles, vostès | hagueren relluït |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver relluït |
---|---|
tu | vas (vares) haver relluït |
ell, ella, vostè | va haver relluït |
nosaltres | vam (vàrem) haver relluït |
vosaltres | vau (vàreu) haver relluït |
ells, elles, vostès | van (varen) haver relluït |
Futur perfet
jo | hauré relluït |
---|---|
tu | hauràs relluït |
ell, ella, vostè | haurà relluït |
nosaltres | haurem relluït |
vosaltres | haureu relluït |
ells, elles, vostès | hauran relluït |
Mode subjuntiu
Present
jo | relluï |
---|---|
tu | relluïs |
ell, ella, vostè | relluï |
nosaltres | relluïm |
vosaltres | relluïu |
ells, elles, vostès | relluïn |
Imperfet
jo | relluís |
---|---|
tu | relluïssis |
ell, ella, vostè | relluís |
nosaltres | relluíssim |
vosaltres | relluíssiu |
ells, elles, vostès | relluïssin |
Perfet
jo | hagi relluït |
---|---|
tu | hagis relluït |
ell, ella, vostè | hagi relluït |
nosaltres | hàgim relluït |
vosaltres | hàgiu relluït |
ells, elles, vostès | hagin relluït |
Plusquamperfet
jo | hagués relluït |
---|---|
tu | haguessis relluït |
ell, ella, vostè | hagués relluït |
nosaltres | haguéssim relluït |
vosaltres | haguéssiu relluït |
ells, elles, vostès | haguessin relluït |
Mode condicional
Condicional
jo | relluiria |
---|---|
tu | relluiries |
ell, ella, vostè | relluiria |
nosaltres | relluiríem |
vosaltres | relluiríeu |
ells, elles, vostès | relluirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) relluït |
---|---|
tu | hauries (hagueres) relluït |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) relluït |
nosaltres | hauríem (haguérem) relluït |
vosaltres | hauríeu (haguéreu) relluït |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) relluït |
Mode imperatiu
(tu) | relluu, rellú |
---|---|
(vostè) | relluï |
(nosaltres) | relluïm |
(vosaltres) | relluïu |
(vostès) | relluïn |