Conjugació del verb relluir
Infinitiu | relluir |
Gerundi | relluint |
Participi | relluït, relluïda, relluïts, relluïdes |
Mode indicatiu
Present
jo | relluo |
tu | relluus |
ell, ella, vostè | relluu, rellú |
nosaltres | relluïm |
vosaltres | relluïu |
ells, elles, vostès | relluen |
Imperfet
jo | relluïa |
tu | relluïes |
ell, ella, vostè | relluïa |
nosaltres | relluíem |
vosaltres | relluíeu |
ells, elles, vostès | relluïen |
Passat simple
jo | relluí |
tu | relluïres |
ell, ella, vostè | relluí |
nosaltres | relluírem |
vosaltres | relluíreu |
ells, elles, vostès | relluïren |
Futur
jo | relluiré |
tu | relluiràs |
ell, ella, vostè | relluirà |
nosaltres | relluirem |
vosaltres | relluireu |
ells, elles, vostès | relluiran |
Mode subjuntiu
Present
jo | relluï |
tu | relluïs |
ell, ella, vostè | relluï |
nosaltres | relluïm |
vosaltres | relluïu |
ells, elles, vostès | relluïn |
Imperfet
jo | relluís |
tu | relluïssis |
ell, ella, vostè | relluís |
nosaltres | relluíssim |
vosaltres | relluíssiu |
ells, elles, vostès | relluïssin |
Mode condicional
jo | relluiria |
tu | relluiries |
ell, ella, vostè | relluiria |
nosaltres | relluiríem |
vosaltres | relluiríeu |
ells, elles, vostès | relluirien |
Mode imperatiu
(tu) | relluu, rellú |
(vostè) | relluï |
(nosaltres) | relluïm |
(vosaltres) | relluïu |
(vostès) | relluïn |