Conjugació del verb expiar
Infinitiu | expiar |
---|---|
Gerundi | expiant |
Participi | expiat, expiada, expiats, expiades |
Mode indicatiu
Present
jo | expio |
---|---|
tu | expies |
ell, ella, vostè | expia |
nosaltres | expiem |
vosaltres, vós | expieu |
ells, elles, vostès | expien |
Imperfet
jo | expiava |
---|---|
tu | expiaves |
ell, ella, vostè | expiava |
nosaltres | expiàvem |
vosaltres, vós | expiàveu |
ells, elles, vostès | expiaven |
Passat simple
jo | expií |
---|---|
tu | expiares |
ell, ella, vostè | expià |
nosaltres | expiàrem |
vosaltres, vós | expiàreu |
ells, elles, vostès | expiaren |
Passat perifràstic
jo | vaig expiar |
---|---|
tu | vas (vares) expiar |
ell, ella, vostè | va expiar |
nosaltres | vam (vàrem) expiar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) expiar |
ells, elles, vostès | van (varen) expiar |
Futur
jo | expiaré |
---|---|
tu | expiaràs |
ell, ella, vostè | expiarà |
nosaltres | expiarem |
vosaltres, vós | expiareu |
ells, elles, vostès | expiaran |
Perfet
jo | he expiat |
---|---|
tu | has expiat |
ell, ella, vostè | ha expiat |
nosaltres | hem (havem) expiat |
vosaltres, vós | heu (haveu) expiat |
ells, elles, vostès | han expiat |
Plusquamperfet
jo | havia expiat |
---|---|
tu | havies expiat |
ell, ella, vostè | havia expiat |
nosaltres | havíem expiat |
vosaltres, vós | havíeu expiat |
ells, elles, vostès | havien expiat |
Passat anterior
jo | haguí expiat |
---|---|
tu | hagueres expiat |
ell, ella, vostè | hagué expiat |
nosaltres | haguérem expiat |
vosaltres, vós | haguéreu expiat |
ells, elles, vostès | hagueren expiat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver expiat |
---|---|
tu | vas (vares) haver expiat |
ell, ella, vostè | va haver expiat |
nosaltres | vam (vàrem) haver expiat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver expiat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver expiat |
Futur perfet
jo | hauré expiat |
---|---|
tu | hauràs expiat |
ell, ella, vostè | haurà expiat |
nosaltres | haurem expiat |
vosaltres, vós | haureu expiat |
ells, elles, vostès | hauran expiat |
Mode subjuntiu
Present
jo | expiï |
---|---|
tu | expiïs |
ell, ella, vostè | expiï |
nosaltres | expiem |
vosaltres, vós | expieu |
ells, elles, vostès | expiïn |
Imperfet
jo | expiés |
---|---|
tu | expiessis |
ell, ella, vostè | expiés |
nosaltres | expiéssim |
vosaltres, vós | expiéssiu |
ells, elles, vostès | expiessin |
Perfet
jo | hagi expiat |
---|---|
tu | hagis expiat |
ell, ella, vostè | hagi expiat |
nosaltres | hàgim expiat |
vosaltres, vós | hàgiu expiat |
ells, elles, vostès | hagin expiat |
Plusquamperfet
jo | hagués expiat |
---|---|
tu | haguessis expiat |
ell, ella, vostè | hagués expiat |
nosaltres | haguéssim expiat |
vosaltres, vós | haguéssiu expiat |
ells, elles, vostès | haguessin expiat |
Mode condicional
Condicional
jo | expiaria |
---|---|
tu | expiaries |
ell, ella, vostè | expiaria |
nosaltres | expiaríem |
vosaltres, vós | expiaríeu |
ells, elles, vostès | expiarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) expiat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) expiat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) expiat |
nosaltres | hauríem (haguérem) expiat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) expiat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) expiat |
Mode imperatiu
(tu) | expia |
---|---|
(vostè) | expiï |
(nosaltres) | expiem |
(vosaltres) | expieu |
(vostès) | expiïn |