Conjugació del verb absoldre
| Infinitiu | absoldre |
|---|---|
| Gerundi | absolent |
| Participi | absolt, absolta, absolts, absoltes |
Mode indicatiu
Present
| jo | absolc |
|---|---|
| tu | absols |
| ell, ella, vostè | absol |
| nosaltres | absolem |
| vosaltres | absoleu |
| ells, elles, vostès | absolen |
Imperfet
| jo | absolia |
|---|---|
| tu | absolies |
| ell, ella, vostè | absolia |
| nosaltres | absolíem |
| vosaltres | absolíeu |
| ells, elles, vostès | absolien |
Passat simple
| jo | absolguí |
|---|---|
| tu | absolgueres |
| ell, ella, vostè | absolgué |
| nosaltres | absolguérem |
| vosaltres | absolguéreu |
| ells, elles, vostès | absolgueren |
Passat perifràstic
| jo | vaig absoldre |
|---|---|
| tu | vas (vares) absoldre |
| ell, ella, vostè | va absoldre |
| nosaltres | vam (vàrem) absoldre |
| vosaltres | vau (vàreu) absoldre |
| ells, elles, vostès | van (varen) absoldre |
Futur
| jo | absoldré |
|---|---|
| tu | absoldràs |
| ell, ella, vostè | absoldrà |
| nosaltres | absoldrem |
| vosaltres | absoldreu |
| ells, elles, vostès | absoldran |
Perfet
| jo | he absolt |
|---|---|
| tu | has absolt |
| ell, ella, vostè | ha absolt |
| nosaltres | hem (havem) absolt |
| vosaltres | heu (haveu) absolt |
| ells, elles, vostès | han absolt |
Plusquamperfet
| jo | havia absolt |
|---|---|
| tu | havies absolt |
| ell, ella, vostè | havia absolt |
| nosaltres | havíem absolt |
| vosaltres | havíeu absolt |
| ells, elles, vostès | havien absolt |
Passat anterior
| jo | haguí absolt |
|---|---|
| tu | hagueres absolt |
| ell, ella, vostè | hagué absolt |
| nosaltres | haguérem absolt |
| vosaltres | haguéreu absolt |
| ells, elles, vostès | hagueren absolt |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver absolt |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver absolt |
| ell, ella, vostè | va haver absolt |
| nosaltres | vam (vàrem) haver absolt |
| vosaltres | vau (vàreu) haver absolt |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver absolt |
Futur perfet
| jo | hauré absolt |
|---|---|
| tu | hauràs absolt |
| ell, ella, vostè | haurà absolt |
| nosaltres | haurem absolt |
| vosaltres | haureu absolt |
| ells, elles, vostès | hauran absolt |
Mode subjuntiu
Present
| jo | absolgui |
|---|---|
| tu | absolguis |
| ell, ella, vostè | absolgui |
| nosaltres | absolguem |
| vosaltres | absolgueu |
| ells, elles, vostès | absolguin |
Imperfet
| jo | absolgués |
|---|---|
| tu | absolguessis |
| ell, ella, vostè | absolgués |
| nosaltres | absolguéssim |
| vosaltres | absolguéssiu |
| ells, elles, vostès | absolguessin |
Perfet
| jo | hagi absolt |
|---|---|
| tu | hagis absolt |
| ell, ella, vostè | hagi absolt |
| nosaltres | hàgim absolt |
| vosaltres | hàgiu absolt |
| ells, elles, vostès | hagin absolt |
Plusquamperfet
| jo | hagués absolt |
|---|---|
| tu | haguessis absolt |
| ell, ella, vostè | hagués absolt |
| nosaltres | haguéssim absolt |
| vosaltres | haguéssiu absolt |
| ells, elles, vostès | haguessin absolt |
Mode condicional
Condicional
| jo | absoldria |
|---|---|
| tu | absoldries |
| ell, ella, vostè | absoldria |
| nosaltres | absoldríem |
| vosaltres | absoldríeu |
| ells, elles, vostès | absoldrien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) absolt |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) absolt |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) absolt |
| nosaltres | hauríem (haguérem) absolt |
| vosaltres | hauríeu (haguéreu) absolt |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) absolt |
Mode imperatiu
| (tu) | absol |
|---|---|
| (vostè) | absolgui |
| (nosaltres) | absolguem |
| (vosaltres) | absoleu |
| (vostès) | absolguin |