Conjugació del verb absoldre
Infinitiu | absoldre |
---|---|
Gerundi | absolent |
Participi | absolt, absolta, absolts, absoltes |
Mode indicatiu
Present
jo | absolc |
---|---|
tu | absols |
ell, ella, vostè | absol |
nosaltres | absolem |
vosaltres, vós | absoleu |
ells, elles, vostès | absolen |
Imperfet
jo | absolia |
---|---|
tu | absolies |
ell, ella, vostè | absolia |
nosaltres | absolíem |
vosaltres, vós | absolíeu |
ells, elles, vostès | absolien |
Passat simple
jo | absolguí |
---|---|
tu | absolgueres |
ell, ella, vostè | absolgué |
nosaltres | absolguérem |
vosaltres, vós | absolguéreu |
ells, elles, vostès | absolgueren |
Passat perifràstic
jo | vaig absoldre |
---|---|
tu | vas (vares) absoldre |
ell, ella, vostè | va absoldre |
nosaltres | vam (vàrem) absoldre |
vosaltres, vós | vau (vàreu) absoldre |
ells, elles, vostès | van (varen) absoldre |
Futur
jo | absoldré |
---|---|
tu | absoldràs |
ell, ella, vostè | absoldrà |
nosaltres | absoldrem |
vosaltres, vós | absoldreu |
ells, elles, vostès | absoldran |
Perfet
jo | he absolt |
---|---|
tu | has absolt |
ell, ella, vostè | ha absolt |
nosaltres | hem (havem) absolt |
vosaltres, vós | heu (haveu) absolt |
ells, elles, vostès | han absolt |
Plusquamperfet
jo | havia absolt |
---|---|
tu | havies absolt |
ell, ella, vostè | havia absolt |
nosaltres | havíem absolt |
vosaltres, vós | havíeu absolt |
ells, elles, vostès | havien absolt |
Passat anterior
jo | haguí absolt |
---|---|
tu | hagueres absolt |
ell, ella, vostè | hagué absolt |
nosaltres | haguérem absolt |
vosaltres, vós | haguéreu absolt |
ells, elles, vostès | hagueren absolt |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver absolt |
---|---|
tu | vas (vares) haver absolt |
ell, ella, vostè | va haver absolt |
nosaltres | vam (vàrem) haver absolt |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver absolt |
ells, elles, vostès | van (varen) haver absolt |
Futur perfet
jo | hauré absolt |
---|---|
tu | hauràs absolt |
ell, ella, vostè | haurà absolt |
nosaltres | haurem absolt |
vosaltres, vós | haureu absolt |
ells, elles, vostès | hauran absolt |
Mode subjuntiu
Present
jo | absolgui |
---|---|
tu | absolguis |
ell, ella, vostè | absolgui |
nosaltres | absolguem |
vosaltres, vós | absolgueu |
ells, elles, vostès | absolguin |
Imperfet
jo | absolgués |
---|---|
tu | absolguessis |
ell, ella, vostè | absolgués |
nosaltres | absolguéssim |
vosaltres, vós | absolguéssiu |
ells, elles, vostès | absolguessin |
Perfet
jo | hagi absolt |
---|---|
tu | hagis absolt |
ell, ella, vostè | hagi absolt |
nosaltres | hàgim absolt |
vosaltres, vós | hàgiu absolt |
ells, elles, vostès | hagin absolt |
Plusquamperfet
jo | hagués absolt |
---|---|
tu | haguessis absolt |
ell, ella, vostè | hagués absolt |
nosaltres | haguéssim absolt |
vosaltres, vós | haguéssiu absolt |
ells, elles, vostès | haguessin absolt |
Mode condicional
Condicional
jo | absoldria |
---|---|
tu | absoldries |
ell, ella, vostè | absoldria |
nosaltres | absoldríem |
vosaltres, vós | absoldríeu |
ells, elles, vostès | absoldrien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) absolt |
---|---|
tu | hauries (hagueres) absolt |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) absolt |
nosaltres | hauríem (haguérem) absolt |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) absolt |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) absolt |
Mode imperatiu
(tu) | absol |
---|---|
(vostè) | absolgui |
(nosaltres) | absolguem |
(vosaltres) | absoleu |
(vostès) | absolguin |