Conjugación del verbo catalán infringir

Infinitivo	infringir
Gerundio	infringint
Participio	infringit, infringida, infringits, infringides

Modo indicativo

Presente

jo	infringeixo
tu	infringeixes
ell, ella, vostè	infringeix
nosaltres	infringim
vosaltres	infringiu
ells, elles, vostès	infringeixen

Imperfect

jo	infringia
tu	infringies
ell, ella, vostè	infringia
nosaltres	infringíem
vosaltres	infringíeu
ells, elles, vostès	infringien

Pretérito perfecto simple

jo	infringí
tu	infringires
ell, ella, vostè	infringí
nosaltres	infringírem
vosaltres	infringíreu
ells, elles, vostès	infringiren

Futuro

jo	infringiré
tu	infringiràs
ell, ella, vostè	infringirà
nosaltres	infringirem
vosaltres	infringireu
ells, elles, vostès	infringiran

Modo subjuntivo

Presente

jo	infringeixi
tu	infringeixis
ell, ella, vostè	infringeixi
nosaltres	infringim
vosaltres	infringiu
ells, elles, vostès	infringeixin

Imperfect

jo	infringís
tu	infringissis
ell, ella, vostè	infringís
nosaltres	infringíssim
vosaltres	infringíssiu
ells, elles, vostès	infringissin

Modo condicional

jo	infringiria
tu	infringiries
ell, ella, vostè	infringiria
nosaltres	infringiríem
vosaltres	infringiríeu
ells, elles, vostès	infringirien

Modo imperativo

(tu)	infringeix
(vostè)	infringeixi
(nosaltres)	infringim
(vosaltres)	infringiu
(vostès)	infringeixin

Categorías

Traducciones

inglés: to infringe; to violate
español: infringir
francés: enfreindre
italiano: infrangere
neerlandés: overtreden; schenden
portugués: infringir