Conjugación del verbo urgir
Infinitivo | urgir |
---|---|
Gerundio | urgint |
Participio | urgit, urgida, urgits, urgides |
Modo indicativo
Presente
jo | urgeixo |
---|---|
tu | urgeixes |
ell, ella, vostè | urgeix |
nosaltres | urgim |
vosaltres, vós | urgiu |
ells, elles, vostès | urgeixen |
Imperfecto
jo | urgia |
---|---|
tu | urgies |
ell, ella, vostè | urgia |
nosaltres | urgíem |
vosaltres, vós | urgíeu |
ells, elles, vostès | urgien |
Pasado simple
jo | urgí |
---|---|
tu | urgires |
ell, ella, vostè | urgí |
nosaltres | urgírem |
vosaltres, vós | urgíreu |
ells, elles, vostès | urgiren |
Pasado perifrástico
jo | vaig urgir |
---|---|
tu | vas (vares) urgir |
ell, ella, vostè | va urgir |
nosaltres | vam (vàrem) urgir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) urgir |
ells, elles, vostès | van (varen) urgir |
Futuro
jo | urgiré |
---|---|
tu | urgiràs |
ell, ella, vostè | urgirà |
nosaltres | urgirem |
vosaltres, vós | urgireu |
ells, elles, vostès | urgiran |
Perfecto
jo | he urgit |
---|---|
tu | has urgit |
ell, ella, vostè | ha urgit |
nosaltres | hem (havem) urgit |
vosaltres, vós | heu (haveu) urgit |
ells, elles, vostès | han urgit |
Pluscuamperfecto
jo | havia urgit |
---|---|
tu | havies urgit |
ell, ella, vostè | havia urgit |
nosaltres | havíem urgit |
vosaltres, vós | havíeu urgit |
ells, elles, vostès | havien urgit |
Pasado anterior
jo | haguí urgit |
---|---|
tu | hagueres urgit |
ell, ella, vostè | hagué urgit |
nosaltres | haguérem urgit |
vosaltres, vós | haguéreu urgit |
ells, elles, vostès | hagueren urgit |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver urgit |
---|---|
tu | vas (vares) haver urgit |
ell, ella, vostè | va haver urgit |
nosaltres | vam (vàrem) haver urgit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver urgit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver urgit |
Futuro perfecto
jo | hauré urgit |
---|---|
tu | hauràs urgit |
ell, ella, vostè | haurà urgit |
nosaltres | haurem urgit |
vosaltres, vós | haureu urgit |
ells, elles, vostès | hauran urgit |
Modo subjuntivo
Presente
jo | urgeixi |
---|---|
tu | urgeixis |
ell, ella, vostè | urgeixi |
nosaltres | urgim |
vosaltres, vós | urgiu |
ells, elles, vostès | urgeixin |
Imperfecto
jo | urgís |
---|---|
tu | urgissis |
ell, ella, vostè | urgís |
nosaltres | urgíssim |
vosaltres, vós | urgíssiu |
ells, elles, vostès | urgissin |
Perfecto
jo | hagi urgit |
---|---|
tu | hagis urgit |
ell, ella, vostè | hagi urgit |
nosaltres | hàgim urgit |
vosaltres, vós | hàgiu urgit |
ells, elles, vostès | hagin urgit |
Pluscuamperfecto
jo | hagués urgit |
---|---|
tu | haguessis urgit |
ell, ella, vostè | hagués urgit |
nosaltres | haguéssim urgit |
vosaltres, vós | haguéssiu urgit |
ells, elles, vostès | haguessin urgit |
Modo condicional
Condicional
jo | urgiria |
---|---|
tu | urgiries |
ell, ella, vostè | urgiria |
nosaltres | urgiríem |
vosaltres, vós | urgiríeu |
ells, elles, vostès | urgirien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) urgit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) urgit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) urgit |
nosaltres | hauríem (haguérem) urgit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) urgit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) urgit |
Modo imperativo
(tu) | urgeix |
---|---|
(vostè) | urgeixi |
(nosaltres) | urgim |
(vosaltres) | urgiu |
(vostès) | urgeixin |