Conjugación del verbo ennoblir
Infinitivo | ennoblir |
---|---|
Gerundio | ennoblint |
Participio | ennoblit, ennoblida, ennoblits, ennoblides |
Modo indicativo
Presente
jo | ennobleixo |
---|---|
tu | ennobleixes |
ell, ella, vostè | ennobleix |
nosaltres | ennoblim |
vosaltres, vós | ennobliu |
ells, elles, vostès | ennobleixen |
Imperfecto
jo | ennoblia |
---|---|
tu | ennoblies |
ell, ella, vostè | ennoblia |
nosaltres | ennoblíem |
vosaltres, vós | ennoblíeu |
ells, elles, vostès | ennoblien |
Pasado simple
jo | ennoblí |
---|---|
tu | ennoblires |
ell, ella, vostè | ennoblí |
nosaltres | ennoblírem |
vosaltres, vós | ennoblíreu |
ells, elles, vostès | ennobliren |
Pasado perifrástico
jo | vaig ennoblir |
---|---|
tu | vas (vares) ennoblir |
ell, ella, vostè | va ennoblir |
nosaltres | vam (vàrem) ennoblir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) ennoblir |
ells, elles, vostès | van (varen) ennoblir |
Futuro
jo | ennobliré |
---|---|
tu | ennobliràs |
ell, ella, vostè | ennoblirà |
nosaltres | ennoblirem |
vosaltres, vós | ennoblireu |
ells, elles, vostès | ennobliran |
Perfecto
jo | he ennoblit |
---|---|
tu | has ennoblit |
ell, ella, vostè | ha ennoblit |
nosaltres | hem (havem) ennoblit |
vosaltres, vós | heu (haveu) ennoblit |
ells, elles, vostès | han ennoblit |
Pluscuamperfecto
jo | havia ennoblit |
---|---|
tu | havies ennoblit |
ell, ella, vostè | havia ennoblit |
nosaltres | havíem ennoblit |
vosaltres, vós | havíeu ennoblit |
ells, elles, vostès | havien ennoblit |
Pasado anterior
jo | haguí ennoblit |
---|---|
tu | hagueres ennoblit |
ell, ella, vostè | hagué ennoblit |
nosaltres | haguérem ennoblit |
vosaltres, vós | haguéreu ennoblit |
ells, elles, vostès | hagueren ennoblit |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver ennoblit |
---|---|
tu | vas (vares) haver ennoblit |
ell, ella, vostè | va haver ennoblit |
nosaltres | vam (vàrem) haver ennoblit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver ennoblit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver ennoblit |
Futuro perfecto
jo | hauré ennoblit |
---|---|
tu | hauràs ennoblit |
ell, ella, vostè | haurà ennoblit |
nosaltres | haurem ennoblit |
vosaltres, vós | haureu ennoblit |
ells, elles, vostès | hauran ennoblit |
Modo subjuntivo
Presente
jo | ennobleixi |
---|---|
tu | ennobleixis |
ell, ella, vostè | ennobleixi |
nosaltres | ennoblim |
vosaltres, vós | ennobliu |
ells, elles, vostès | ennobleixin |
Imperfecto
jo | ennoblís |
---|---|
tu | ennoblissis |
ell, ella, vostè | ennoblís |
nosaltres | ennoblíssim |
vosaltres, vós | ennoblíssiu |
ells, elles, vostès | ennoblissin |
Perfecto
jo | hagi ennoblit |
---|---|
tu | hagis ennoblit |
ell, ella, vostè | hagi ennoblit |
nosaltres | hàgim ennoblit |
vosaltres, vós | hàgiu ennoblit |
ells, elles, vostès | hagin ennoblit |
Pluscuamperfecto
jo | hagués ennoblit |
---|---|
tu | haguessis ennoblit |
ell, ella, vostè | hagués ennoblit |
nosaltres | haguéssim ennoblit |
vosaltres, vós | haguéssiu ennoblit |
ells, elles, vostès | haguessin ennoblit |
Modo condicional
Condicional
jo | ennobliria |
---|---|
tu | ennobliries |
ell, ella, vostè | ennobliria |
nosaltres | ennobliríem |
vosaltres, vós | ennobliríeu |
ells, elles, vostès | ennoblirien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) ennoblit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) ennoblit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) ennoblit |
nosaltres | hauríem (haguérem) ennoblit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) ennoblit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) ennoblit |
Modo imperativo
(tu) | ennobleix |
---|---|
(vostè) | ennobleixi |
(nosaltres) | ennoblim |
(vosaltres) | ennobliu |
(vostès) | ennobleixin |
Categorías
Traducciones
- alemán
- veredeln
- inglés
- to ennoble
- español
- ennoblecer
- francés
- ennoblir
- italiano
- nobilitare
- neerlandés
- aanzien geven, veredelen, verrijken
- portugués
- enobrecer, nobilitar