Conjugación del verbo afinar
Infinitivo | afinar |
Gerundio | afinant |
Participio | afinat, afinada, afinats, afinades |
Modo indicativo
Presente
jo | afino |
tu | afines |
ell, ella, vostè | afina |
nosaltres | afinem |
vosaltres | afineu |
ells, elles, vostès | afinen |
Imperfect
jo | afinava |
tu | afinaves |
ell, ella, vostè | afinava |
nosaltres | afinàvem |
vosaltres | afinàveu |
ells, elles, vostès | afinaven |
Pretérito perfecto simple
jo | afiní |
tu | afinares |
ell, ella, vostè | afinà |
nosaltres | afinàrem |
vosaltres | afinàreu |
ells, elles, vostès | afinaren |
Futuro
jo | afinaré |
tu | afinaràs |
ell, ella, vostè | afinarà |
nosaltres | afinarem |
vosaltres | afinareu |
ells, elles, vostès | afinaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | afini |
tu | afinis |
ell, ella, vostè | afini |
nosaltres | afinem |
vosaltres | afineu |
ells, elles, vostès | afinin |
Imperfect
jo | afinés |
tu | afinessis |
ell, ella, vostè | afinés |
nosaltres | afinéssim |
vosaltres | afinéssiu |
ells, elles, vostès | afinessin |
Modo condicional
jo | afinaria |
tu | afinaries |
ell, ella, vostè | afinaria |
nosaltres | afinaríem |
vosaltres | afinaríeu |
ells, elles, vostès | afinarien |
Modo imperativo
(tu) | afina |
(vostè) | afini |
(nosaltres) | afinem |
(vosaltres) | afineu |
(vostès) | afinin |