Conjugació del verb afinar
Infinitiu | afinar |
---|---|
Gerundi | afinant |
Participi | afinat, afinada, afinats, afinades |
Mode indicatiu
Present
jo | afino |
---|---|
tu | afines |
ell, ella, vostè | afina |
nosaltres | afinem |
vosaltres | afineu |
ells, elles, vostès | afinen |
Imperfet
jo | afinava |
---|---|
tu | afinaves |
ell, ella, vostè | afinava |
nosaltres | afinàvem |
vosaltres | afinàveu |
ells, elles, vostès | afinaven |
Passat simple
jo | afiní |
---|---|
tu | afinares |
ell, ella, vostè | afinà |
nosaltres | afinàrem |
vosaltres | afinàreu |
ells, elles, vostès | afinaren |
Futur
jo | afinaré |
---|---|
tu | afinaràs |
ell, ella, vostè | afinarà |
nosaltres | afinarem |
vosaltres | afinareu |
ells, elles, vostès | afinaran |
Mode subjuntiu
Present
jo | afini |
---|---|
tu | afinis |
ell, ella, vostè | afini |
nosaltres | afinem |
vosaltres | afineu |
ells, elles, vostès | afinin |
Imperfet
jo | afinés |
---|---|
tu | afinessis |
ell, ella, vostè | afinés |
nosaltres | afinéssim |
vosaltres | afinéssiu |
ells, elles, vostès | afinessin |
Mode condicional
jo | afinaria |
---|---|
tu | afinaries |
ell, ella, vostè | afinaria |
nosaltres | afinaríem |
vosaltres | afinaríeu |
ells, elles, vostès | afinarien |
Mode imperatiu
(tu) | afina |
---|---|
(vostè) | afini |
(nosaltres) | afinem |
(vosaltres) | afineu |
(vostès) | afinin |