Conjugació del verb afinar
Infinitiu | afinar |
---|---|
Gerundi | afinant |
Participi | afinat, afinada, afinats, afinades |
Mode indicatiu
Present
jo | afino |
---|---|
tu | afines |
ell, ella, vostè | afina |
nosaltres | afinem |
vosaltres, vós | afineu |
ells, elles, vostès | afinen |
Imperfet
jo | afinava |
---|---|
tu | afinaves |
ell, ella, vostè | afinava |
nosaltres | afinàvem |
vosaltres, vós | afinàveu |
ells, elles, vostès | afinaven |
Passat simple
jo | afiní |
---|---|
tu | afinares |
ell, ella, vostè | afinà |
nosaltres | afinàrem |
vosaltres, vós | afinàreu |
ells, elles, vostès | afinaren |
Passat perifràstic
jo | vaig afinar |
---|---|
tu | vas (vares) afinar |
ell, ella, vostè | va afinar |
nosaltres | vam (vàrem) afinar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) afinar |
ells, elles, vostès | van (varen) afinar |
Futur
jo | afinaré |
---|---|
tu | afinaràs |
ell, ella, vostè | afinarà |
nosaltres | afinarem |
vosaltres, vós | afinareu |
ells, elles, vostès | afinaran |
Perfet
jo | he afinat |
---|---|
tu | has afinat |
ell, ella, vostè | ha afinat |
nosaltres | hem (havem) afinat |
vosaltres, vós | heu (haveu) afinat |
ells, elles, vostès | han afinat |
Plusquamperfet
jo | havia afinat |
---|---|
tu | havies afinat |
ell, ella, vostè | havia afinat |
nosaltres | havíem afinat |
vosaltres, vós | havíeu afinat |
ells, elles, vostès | havien afinat |
Passat anterior
jo | haguí afinat |
---|---|
tu | hagueres afinat |
ell, ella, vostè | hagué afinat |
nosaltres | haguérem afinat |
vosaltres, vós | haguéreu afinat |
ells, elles, vostès | hagueren afinat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver afinat |
---|---|
tu | vas (vares) haver afinat |
ell, ella, vostè | va haver afinat |
nosaltres | vam (vàrem) haver afinat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver afinat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver afinat |
Futur perfet
jo | hauré afinat |
---|---|
tu | hauràs afinat |
ell, ella, vostè | haurà afinat |
nosaltres | haurem afinat |
vosaltres, vós | haureu afinat |
ells, elles, vostès | hauran afinat |
Mode subjuntiu
Present
jo | afini |
---|---|
tu | afinis |
ell, ella, vostè | afini |
nosaltres | afinem |
vosaltres, vós | afineu |
ells, elles, vostès | afinin |
Imperfet
jo | afinés |
---|---|
tu | afinessis |
ell, ella, vostè | afinés |
nosaltres | afinéssim |
vosaltres, vós | afinéssiu |
ells, elles, vostès | afinessin |
Perfet
jo | hagi afinat |
---|---|
tu | hagis afinat |
ell, ella, vostè | hagi afinat |
nosaltres | hàgim afinat |
vosaltres, vós | hàgiu afinat |
ells, elles, vostès | hagin afinat |
Plusquamperfet
jo | hagués afinat |
---|---|
tu | haguessis afinat |
ell, ella, vostè | hagués afinat |
nosaltres | haguéssim afinat |
vosaltres, vós | haguéssiu afinat |
ells, elles, vostès | haguessin afinat |
Mode condicional
Condicional
jo | afinaria |
---|---|
tu | afinaries |
ell, ella, vostè | afinaria |
nosaltres | afinaríem |
vosaltres, vós | afinaríeu |
ells, elles, vostès | afinarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) afinat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) afinat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) afinat |
nosaltres | hauríem (haguérem) afinat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) afinat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) afinat |
Mode imperatiu
(tu) | afina |
---|---|
(vostè) | afini |
(nosaltres) | afinem |
(vosaltres) | afineu |
(vostès) | afinin |