Conjugación del verbo anomenar
Infinitivo | anomenar |
Gerundio | anomenant |
Participio | anomenat, anomenada, anomenats, anomenades |
Modo indicativo
Presente
jo | anomeno |
tu | anomenes |
ell, ella, vostè | anomena |
nosaltres | anomenem |
vosaltres | anomeneu |
ells, elles, vostès | anomenen |
Imperfect
jo | anomenava |
tu | anomenaves |
ell, ella, vostè | anomenava |
nosaltres | anomenàvem |
vosaltres | anomenàveu |
ells, elles, vostès | anomenaven |
Pretérito perfecto simple
jo | anomení |
tu | anomenares |
ell, ella, vostè | anomenà |
nosaltres | anomenàrem |
vosaltres | anomenàreu |
ells, elles, vostès | anomenaren |
Futuro
jo | anomenaré |
tu | anomenaràs |
ell, ella, vostè | anomenarà |
nosaltres | anomenarem |
vosaltres | anomenareu |
ells, elles, vostès | anomenaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | anomeni |
tu | anomenis |
ell, ella, vostè | anomeni |
nosaltres | anomenem |
vosaltres | anomeneu |
ells, elles, vostès | anomenin |
Imperfect
jo | anomenés |
tu | anomenessis |
ell, ella, vostè | anomenés |
nosaltres | anomenéssim |
vosaltres | anomenéssiu |
ells, elles, vostès | anomenessin |
Modo condicional
jo | anomenaria |
tu | anomenaries |
ell, ella, vostè | anomenaria |
nosaltres | anomenaríem |
vosaltres | anomenaríeu |
ells, elles, vostès | anomenarien |
Modo imperativo
(tu) | anomena |
(vostè) | anomeni |
(nosaltres) | anomenem |
(vosaltres) | anomeneu |
(vostès) | anomenin |