Conjugación del verbo consolar
Infinitivo | consolar |
---|---|
Gerundio | consolant |
Participio | consolat, consolada, consolats, consolades |
Modo indicativo
Presente
jo | consolo |
---|---|
tu | consoles |
ell, ella, vostè | consola |
nosaltres | consolem |
vosaltres | consoleu |
ells, elles, vostès | consolen |
Imperfect
jo | consolava |
---|---|
tu | consolaves |
ell, ella, vostè | consolava |
nosaltres | consolàvem |
vosaltres | consolàveu |
ells, elles, vostès | consolaven |
Pretérito perfecto simple
jo | consolí |
---|---|
tu | consolares |
ell, ella, vostè | consolà |
nosaltres | consolàrem |
vosaltres | consolàreu |
ells, elles, vostès | consolaren |
Futuro
jo | consolaré |
---|---|
tu | consolaràs |
ell, ella, vostè | consolarà |
nosaltres | consolarem |
vosaltres | consolareu |
ells, elles, vostès | consolaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | consoli |
---|---|
tu | consolis |
ell, ella, vostè | consoli |
nosaltres | consolem |
vosaltres | consoleu |
ells, elles, vostès | consolin |
Imperfect
jo | consolés |
---|---|
tu | consolessis |
ell, ella, vostè | consolés |
nosaltres | consoléssim |
vosaltres | consoléssiu |
ells, elles, vostès | consolessin |
Modo condicional
jo | consolaria |
---|---|
tu | consolaries |
ell, ella, vostè | consolaria |
nosaltres | consolaríem |
vosaltres | consolaríeu |
ells, elles, vostès | consolarien |
Modo imperativo
(tu) | consola |
---|---|
(vostè) | consoli |
(nosaltres) | consolem |
(vosaltres) | consoleu |
(vostès) | consolin |