Conjugaison du verbe estranyar
| Infinitif | estranyar |
| Participe présent | estranyant |
| Participe passé | estranyat, estranyada, estranyats, estranyades |
Mode indicatif
Présent
| jo | estranyo |
| tu | estranyes |
| ell, ella, vostè | estranya |
| nosaltres | estranyem |
| vosaltres | estranyeu |
| ells, elles, vostès | estranyen |
Imparfait
| jo | estranyava |
| tu | estranyaves |
| ell, ella, vostè | estranyava |
| nosaltres | estranyàvem |
| vosaltres | estranyàveu |
| ells, elles, vostès | estranyaven |
Passé simple
| jo | estranyí |
| tu | estranyares |
| ell, ella, vostè | estranyà |
| nosaltres | estranyàrem |
| vosaltres | estranyàreu |
| ells, elles, vostès | estranyaren |
Futur
| jo | estranyaré |
| tu | estranyaràs |
| ell, ella, vostè | estranyarà |
| nosaltres | estranyarem |
| vosaltres | estranyareu |
| ells, elles, vostès | estranyaran |
Mode subjonctif
Présent
| jo | estranyi |
| tu | estranyis |
| ell, ella, vostè | estranyi |
| nosaltres | estranyem |
| vosaltres | estranyeu |
| ells, elles, vostès | estranyin |
Imparfait
| jo | estranyés |
| tu | estranyessis |
| ell, ella, vostè | estranyés |
| nosaltres | estranyéssim |
| vosaltres | estranyéssiu |
| ells, elles, vostès | estranyessin |
Mode conditionnel
| jo | estranyaria |
| tu | estranyaries |
| ell, ella, vostè | estranyaria |
| nosaltres | estranyaríem |
| vosaltres | estranyaríeu |
| ells, elles, vostès | estranyarien |
Mode impératif
| (tu) | estranya |
| (vostè) | estranyi |
| (nosaltres) | estranyem |
| (vosaltres) | estranyeu |
| (vostès) | estranyin |