Conjugació del verb estranyar en català - verbs.cat

Infinitiu	estranyar
Gerundi	estranyant
Participi	estranyat, estranyada, estranyats, estranyades

Mode indicatiu

Present

jo	estranyo
tu	estranyes
ell, ella, vostè	estranya
nosaltres	estranyem
vosaltres, vós	estranyeu
ells, elles, vostès	estranyen

Imperfet

jo	estranyava
tu	estranyaves
ell, ella, vostè	estranyava
nosaltres	estranyàvem
vosaltres, vós	estranyàveu
ells, elles, vostès	estranyaven

Passat simple

jo	estranyí
tu	estranyares
ell, ella, vostè	estranyà
nosaltres	estranyàrem
vosaltres, vós	estranyàreu
ells, elles, vostès	estranyaren

Passat perifràstic

jo	vaig estranyar
tu	vas (vares) estranyar
ell, ella, vostè	va estranyar
nosaltres	vam (vàrem) estranyar
vosaltres, vós	vau (vàreu) estranyar
ells, elles, vostès	van (varen) estranyar

Futur

jo	estranyaré
tu	estranyaràs
ell, ella, vostè	estranyarà
nosaltres	estranyarem
vosaltres, vós	estranyareu
ells, elles, vostès	estranyaran

Perfet

jo	he estranyat
tu	has estranyat
ell, ella, vostè	ha estranyat
nosaltres	hem (havem) estranyat
vosaltres, vós	heu (haveu) estranyat
ells, elles, vostès	han estranyat

Plusquamperfet

jo	havia estranyat
tu	havies estranyat
ell, ella, vostè	havia estranyat
nosaltres	havíem estranyat
vosaltres, vós	havíeu estranyat
ells, elles, vostès	havien estranyat

Passat anterior

jo	haguí estranyat
tu	hagueres estranyat
ell, ella, vostè	hagué estranyat
nosaltres	haguérem estranyat
vosaltres, vós	haguéreu estranyat
ells, elles, vostès	hagueren estranyat

Passat anterior perifràstic

jo	vaig haver estranyat
tu	vas (vares) haver estranyat
ell, ella, vostè	va haver estranyat
nosaltres	vam (vàrem) haver estranyat
vosaltres, vós	vau (vàreu) haver estranyat
ells, elles, vostès	van (varen) haver estranyat

Futur perfet

jo	hauré estranyat
tu	hauràs estranyat
ell, ella, vostè	haurà estranyat
nosaltres	haurem estranyat
vosaltres, vós	haureu estranyat
ells, elles, vostès	hauran estranyat

Mode subjuntiu

Present

jo	estranyi
tu	estranyis
ell, ella, vostè	estranyi
nosaltres	estranyem
vosaltres, vós	estranyeu
ells, elles, vostès	estranyin

Imperfet

jo	estranyés
tu	estranyessis
ell, ella, vostè	estranyés
nosaltres	estranyéssim
vosaltres, vós	estranyéssiu
ells, elles, vostès	estranyessin

Perfet

jo	hagi estranyat
tu	hagis estranyat
ell, ella, vostè	hagi estranyat
nosaltres	hàgim estranyat
vosaltres, vós	hàgiu estranyat
ells, elles, vostès	hagin estranyat

Plusquamperfet

jo	hagués estranyat
tu	haguessis estranyat
ell, ella, vostè	hagués estranyat
nosaltres	haguéssim estranyat
vosaltres, vós	haguéssiu estranyat
ells, elles, vostès	haguessin estranyat

Mode condicional

Condicional

jo	estranyaria
tu	estranyaries
ell, ella, vostè	estranyaria
nosaltres	estranyaríem
vosaltres, vós	estranyaríeu
ells, elles, vostès	estranyarien

Condicional perfet

jo	hauria (haguera) estranyat
tu	hauries (hagueres) estranyat
ell, ella, vostè	hauria (haguera) estranyat
nosaltres	hauríem (haguérem) estranyat
vosaltres, vós	hauríeu (haguéreu) estranyat
ells, elles, vostès	haurien (hagueren) estranyat

Mode imperatiu

(tu)	estranya
(vostè)	estranyi
(nosaltres)	estranyem
(vosaltres)	estranyeu
(vostès)	estranyin

Categories

Traduccions

alemany: befremden, verwundern, wundern
anglès: to surprise
castellà: asombrar, extrañar, sorprender
francès: éloigner, étonner
italià: allontanare, meravigliare, sorprendere, stupire
neerlandès: verbazen, verlangen, verwonderen
portuguès: estranhar