Conjugació del verb intrigar
Infinitiu | intrigar |
---|---|
Gerundi | intrigant |
Participi | intrigat, intrigada, intrigats, intrigades |
Mode indicatiu
Present
jo | intrigo |
---|---|
tu | intrigues |
ell, ella, vostè | intriga |
nosaltres | intriguem |
vosaltres, vós | intrigueu |
ells, elles, vostès | intriguen |
Imperfet
jo | intrigava |
---|---|
tu | intrigaves |
ell, ella, vostè | intrigava |
nosaltres | intrigàvem |
vosaltres, vós | intrigàveu |
ells, elles, vostès | intrigaven |
Passat simple
jo | intriguí |
---|---|
tu | intrigares |
ell, ella, vostè | intrigà |
nosaltres | intrigàrem |
vosaltres, vós | intrigàreu |
ells, elles, vostès | intrigaren |
Passat perifràstic
jo | vaig intrigar |
---|---|
tu | vas (vares) intrigar |
ell, ella, vostè | va intrigar |
nosaltres | vam (vàrem) intrigar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) intrigar |
ells, elles, vostès | van (varen) intrigar |
Futur
jo | intrigaré |
---|---|
tu | intrigaràs |
ell, ella, vostè | intrigarà |
nosaltres | intrigarem |
vosaltres, vós | intrigareu |
ells, elles, vostès | intrigaran |
Perfet
jo | he intrigat |
---|---|
tu | has intrigat |
ell, ella, vostè | ha intrigat |
nosaltres | hem (havem) intrigat |
vosaltres, vós | heu (haveu) intrigat |
ells, elles, vostès | han intrigat |
Plusquamperfet
jo | havia intrigat |
---|---|
tu | havies intrigat |
ell, ella, vostè | havia intrigat |
nosaltres | havíem intrigat |
vosaltres, vós | havíeu intrigat |
ells, elles, vostès | havien intrigat |
Passat anterior
jo | haguí intrigat |
---|---|
tu | hagueres intrigat |
ell, ella, vostè | hagué intrigat |
nosaltres | haguérem intrigat |
vosaltres, vós | haguéreu intrigat |
ells, elles, vostès | hagueren intrigat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver intrigat |
---|---|
tu | vas (vares) haver intrigat |
ell, ella, vostè | va haver intrigat |
nosaltres | vam (vàrem) haver intrigat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver intrigat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver intrigat |
Futur perfet
jo | hauré intrigat |
---|---|
tu | hauràs intrigat |
ell, ella, vostè | haurà intrigat |
nosaltres | haurem intrigat |
vosaltres, vós | haureu intrigat |
ells, elles, vostès | hauran intrigat |
Mode subjuntiu
Present
jo | intrigui |
---|---|
tu | intriguis |
ell, ella, vostè | intrigui |
nosaltres | intriguem |
vosaltres, vós | intrigueu |
ells, elles, vostès | intriguin |
Imperfet
jo | intrigués |
---|---|
tu | intriguessis |
ell, ella, vostè | intrigués |
nosaltres | intriguéssim |
vosaltres, vós | intriguéssiu |
ells, elles, vostès | intriguessin |
Perfet
jo | hagi intrigat |
---|---|
tu | hagis intrigat |
ell, ella, vostè | hagi intrigat |
nosaltres | hàgim intrigat |
vosaltres, vós | hàgiu intrigat |
ells, elles, vostès | hagin intrigat |
Plusquamperfet
jo | hagués intrigat |
---|---|
tu | haguessis intrigat |
ell, ella, vostè | hagués intrigat |
nosaltres | haguéssim intrigat |
vosaltres, vós | haguéssiu intrigat |
ells, elles, vostès | haguessin intrigat |
Mode condicional
Condicional
jo | intrigaria |
---|---|
tu | intrigaries |
ell, ella, vostè | intrigaria |
nosaltres | intrigaríem |
vosaltres, vós | intrigaríeu |
ells, elles, vostès | intrigarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) intrigat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) intrigat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) intrigat |
nosaltres | hauríem (haguérem) intrigat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) intrigat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) intrigat |
Mode imperatiu
(tu) | intriga |
---|---|
(vostè) | intrigui |
(nosaltres) | intriguem |
(vosaltres) | intrigueu |
(vostès) | intriguin |