Conjugació del verb excusar
Infinitiu | excusar |
---|---|
Gerundi | excusant |
Participi | excusat, excusada, excusats, excusades |
Mode indicatiu
Present
jo | excuso |
---|---|
tu | excuses |
ell, ella, vostè | excusa |
nosaltres | excusem |
vosaltres, vós | excuseu |
ells, elles, vostès | excusen |
Imperfet
jo | excusava |
---|---|
tu | excusaves |
ell, ella, vostè | excusava |
nosaltres | excusàvem |
vosaltres, vós | excusàveu |
ells, elles, vostès | excusaven |
Passat simple
jo | excusí |
---|---|
tu | excusares |
ell, ella, vostè | excusà |
nosaltres | excusàrem |
vosaltres, vós | excusàreu |
ells, elles, vostès | excusaren |
Passat perifràstic
jo | vaig excusar |
---|---|
tu | vas (vares) excusar |
ell, ella, vostè | va excusar |
nosaltres | vam (vàrem) excusar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) excusar |
ells, elles, vostès | van (varen) excusar |
Futur
jo | excusaré |
---|---|
tu | excusaràs |
ell, ella, vostè | excusarà |
nosaltres | excusarem |
vosaltres, vós | excusareu |
ells, elles, vostès | excusaran |
Perfet
jo | he excusat |
---|---|
tu | has excusat |
ell, ella, vostè | ha excusat |
nosaltres | hem (havem) excusat |
vosaltres, vós | heu (haveu) excusat |
ells, elles, vostès | han excusat |
Plusquamperfet
jo | havia excusat |
---|---|
tu | havies excusat |
ell, ella, vostè | havia excusat |
nosaltres | havíem excusat |
vosaltres, vós | havíeu excusat |
ells, elles, vostès | havien excusat |
Passat anterior
jo | haguí excusat |
---|---|
tu | hagueres excusat |
ell, ella, vostè | hagué excusat |
nosaltres | haguérem excusat |
vosaltres, vós | haguéreu excusat |
ells, elles, vostès | hagueren excusat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver excusat |
---|---|
tu | vas (vares) haver excusat |
ell, ella, vostè | va haver excusat |
nosaltres | vam (vàrem) haver excusat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver excusat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver excusat |
Futur perfet
jo | hauré excusat |
---|---|
tu | hauràs excusat |
ell, ella, vostè | haurà excusat |
nosaltres | haurem excusat |
vosaltres, vós | haureu excusat |
ells, elles, vostès | hauran excusat |
Mode subjuntiu
Present
jo | excusi |
---|---|
tu | excusis |
ell, ella, vostè | excusi |
nosaltres | excusem |
vosaltres, vós | excuseu |
ells, elles, vostès | excusin |
Imperfet
jo | excusés |
---|---|
tu | excusessis |
ell, ella, vostè | excusés |
nosaltres | excuséssim |
vosaltres, vós | excuséssiu |
ells, elles, vostès | excusessin |
Perfet
jo | hagi excusat |
---|---|
tu | hagis excusat |
ell, ella, vostè | hagi excusat |
nosaltres | hàgim excusat |
vosaltres, vós | hàgiu excusat |
ells, elles, vostès | hagin excusat |
Plusquamperfet
jo | hagués excusat |
---|---|
tu | haguessis excusat |
ell, ella, vostè | hagués excusat |
nosaltres | haguéssim excusat |
vosaltres, vós | haguéssiu excusat |
ells, elles, vostès | haguessin excusat |
Mode condicional
Condicional
jo | excusaria |
---|---|
tu | excusaries |
ell, ella, vostè | excusaria |
nosaltres | excusaríem |
vosaltres, vós | excusaríeu |
ells, elles, vostès | excusarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) excusat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) excusat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) excusat |
nosaltres | hauríem (haguérem) excusat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) excusat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) excusat |
Mode imperatiu
(tu) | excusa |
---|---|
(vostè) | excusi |
(nosaltres) | excusem |
(vosaltres) | excuseu |
(vostès) | excusin |