Conjugació del verb afaitar
Infinitiu | afaitar |
---|---|
Gerundi | afaitant |
Participi | afaitat, afaitada, afaitats, afaitades |
Mode indicatiu
Present
jo | afaito |
---|---|
tu | afaites |
ell, ella, vostè | afaita |
nosaltres | afaitem |
vosaltres | afaiteu |
ells, elles, vostès | afaiten |
Imperfet
jo | afaitava |
---|---|
tu | afaitaves |
ell, ella, vostè | afaitava |
nosaltres | afaitàvem |
vosaltres | afaitàveu |
ells, elles, vostès | afaitaven |
Passat simple
jo | afaití |
---|---|
tu | afaitares |
ell, ella, vostè | afaità |
nosaltres | afaitàrem |
vosaltres | afaitàreu |
ells, elles, vostès | afaitaren |
Passat perifràstic
jo | vaig afaitar |
---|---|
tu | vas (vares) afaitar |
ell, ella, vostè | va afaitar |
nosaltres | vam (vàrem) afaitar |
vosaltres | vau (vàreu) afaitar |
ells, elles, vostès | van (varen) afaitar |
Futur
jo | afaitaré |
---|---|
tu | afaitaràs |
ell, ella, vostè | afaitarà |
nosaltres | afaitarem |
vosaltres | afaitareu |
ells, elles, vostès | afaitaran |
Perfet
jo | he afaitat |
---|---|
tu | has afaitat |
ell, ella, vostè | ha afaitat |
nosaltres | hem (havem) afaitat |
vosaltres | heu (haveu) afaitat |
ells, elles, vostès | han afaitat |
Plusquamperfet
jo | havia afaitat |
---|---|
tu | havies afaitat |
ell, ella, vostè | havia afaitat |
nosaltres | havíem afaitat |
vosaltres | havíeu afaitat |
ells, elles, vostès | havien afaitat |
Passat anterior
jo | haguí afaitat |
---|---|
tu | hagueres afaitat |
ell, ella, vostè | hagué afaitat |
nosaltres | haguérem afaitat |
vosaltres | haguéreu afaitat |
ells, elles, vostès | hagueren afaitat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver afaitat |
---|---|
tu | vas (vares) haver afaitat |
ell, ella, vostè | va haver afaitat |
nosaltres | vam (vàrem) haver afaitat |
vosaltres | vau (vàreu) haver afaitat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver afaitat |
Futur perfet
jo | hauré afaitat |
---|---|
tu | hauràs afaitat |
ell, ella, vostè | haurà afaitat |
nosaltres | haurem afaitat |
vosaltres | haureu afaitat |
ells, elles, vostès | hauran afaitat |
Mode subjuntiu
Present
jo | afaiti |
---|---|
tu | afaitis |
ell, ella, vostè | afaiti |
nosaltres | afaitem |
vosaltres | afaiteu |
ells, elles, vostès | afaitin |
Imperfet
jo | afaités |
---|---|
tu | afaitessis |
ell, ella, vostè | afaités |
nosaltres | afaitéssim |
vosaltres | afaitéssiu |
ells, elles, vostès | afaitessin |
Perfet
jo | hagi afaitat |
---|---|
tu | hagis afaitat |
ell, ella, vostè | hagi afaitat |
nosaltres | hàgim afaitat |
vosaltres | hàgiu afaitat |
ells, elles, vostès | hagin afaitat |
Plusquamperfet
jo | hagués afaitat |
---|---|
tu | haguessis afaitat |
ell, ella, vostè | hagués afaitat |
nosaltres | haguéssim afaitat |
vosaltres | haguéssiu afaitat |
ells, elles, vostès | haguessin afaitat |
Mode condicional
Condicional
jo | afaitaria |
---|---|
tu | afaitaries |
ell, ella, vostè | afaitaria |
nosaltres | afaitaríem |
vosaltres | afaitaríeu |
ells, elles, vostès | afaitarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) afaitat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) afaitat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) afaitat |
nosaltres | hauríem (haguérem) afaitat |
vosaltres | hauríeu (haguéreu) afaitat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) afaitat |
Mode imperatiu
(tu) | afaita |
---|---|
(vostè) | afaiti |
(nosaltres) | afaitem |
(vosaltres) | afaiteu |
(vostès) | afaitin |