Conjugació del verb esvalotar
Infinitiu | esvalotar |
Gerundi | esvalotant |
Participi | esvalotat, esvalotada, esvalotats, esvalotades |
Mode indicatiu
Present
jo | esvaloto |
tu | esvalotes |
ell, ella, vostè | esvalota |
nosaltres | esvalotem |
vosaltres | esvaloteu |
ells, elles, vostès | esvaloten |
Imperfet
jo | esvalotava |
tu | esvalotaves |
ell, ella, vostè | esvalotava |
nosaltres | esvalotàvem |
vosaltres | esvalotàveu |
ells, elles, vostès | esvalotaven |
Passat simple
jo | esvalotí |
tu | esvalotares |
ell, ella, vostè | esvalotà |
nosaltres | esvalotàrem |
vosaltres | esvalotàreu |
ells, elles, vostès | esvalotaren |
Futur
jo | esvalotaré |
tu | esvalotaràs |
ell, ella, vostè | esvalotarà |
nosaltres | esvalotarem |
vosaltres | esvalotareu |
ells, elles, vostès | esvalotaran |
Mode subjuntiu
Present
jo | esvaloti |
tu | esvalotis |
ell, ella, vostè | esvaloti |
nosaltres | esvalotem |
vosaltres | esvaloteu |
ells, elles, vostès | esvalotin |
Imperfet
jo | esvalotés |
tu | esvalotessis |
ell, ella, vostè | esvalotés |
nosaltres | esvalotéssim |
vosaltres | esvalotéssiu |
ells, elles, vostès | esvalotessin |
Mode condicional
jo | esvalotaria |
tu | esvalotaries |
ell, ella, vostè | esvalotaria |
nosaltres | esvalotaríem |
vosaltres | esvalotaríeu |
ells, elles, vostès | esvalotarien |
Mode imperatiu
(tu) | esvalota |
(vostè) | esvaloti |
(nosaltres) | esvalotem |
(vosaltres) | esvaloteu |
(vostès) | esvalotin |