Conjugació del verb esvalotar
Infinitiu | esvalotar |
---|---|
Gerundi | esvalotant |
Participi | esvalotat, esvalotada, esvalotats, esvalotades |
Mode indicatiu
Present
jo | esvaloto |
---|---|
tu | esvalotes |
ell, ella, vostè | esvalota |
nosaltres | esvalotem |
vosaltres, vós | esvaloteu |
ells, elles, vostès | esvaloten |
Imperfet
jo | esvalotava |
---|---|
tu | esvalotaves |
ell, ella, vostè | esvalotava |
nosaltres | esvalotàvem |
vosaltres, vós | esvalotàveu |
ells, elles, vostès | esvalotaven |
Passat simple
jo | esvalotí |
---|---|
tu | esvalotares |
ell, ella, vostè | esvalotà |
nosaltres | esvalotàrem |
vosaltres, vós | esvalotàreu |
ells, elles, vostès | esvalotaren |
Passat perifràstic
jo | vaig esvalotar |
---|---|
tu | vas (vares) esvalotar |
ell, ella, vostè | va esvalotar |
nosaltres | vam (vàrem) esvalotar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) esvalotar |
ells, elles, vostès | van (varen) esvalotar |
Futur
jo | esvalotaré |
---|---|
tu | esvalotaràs |
ell, ella, vostè | esvalotarà |
nosaltres | esvalotarem |
vosaltres, vós | esvalotareu |
ells, elles, vostès | esvalotaran |
Perfet
jo | he esvalotat |
---|---|
tu | has esvalotat |
ell, ella, vostè | ha esvalotat |
nosaltres | hem (havem) esvalotat |
vosaltres, vós | heu (haveu) esvalotat |
ells, elles, vostès | han esvalotat |
Plusquamperfet
jo | havia esvalotat |
---|---|
tu | havies esvalotat |
ell, ella, vostè | havia esvalotat |
nosaltres | havíem esvalotat |
vosaltres, vós | havíeu esvalotat |
ells, elles, vostès | havien esvalotat |
Passat anterior
jo | haguí esvalotat |
---|---|
tu | hagueres esvalotat |
ell, ella, vostè | hagué esvalotat |
nosaltres | haguérem esvalotat |
vosaltres, vós | haguéreu esvalotat |
ells, elles, vostès | hagueren esvalotat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver esvalotat |
---|---|
tu | vas (vares) haver esvalotat |
ell, ella, vostè | va haver esvalotat |
nosaltres | vam (vàrem) haver esvalotat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver esvalotat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver esvalotat |
Futur perfet
jo | hauré esvalotat |
---|---|
tu | hauràs esvalotat |
ell, ella, vostè | haurà esvalotat |
nosaltres | haurem esvalotat |
vosaltres, vós | haureu esvalotat |
ells, elles, vostès | hauran esvalotat |
Mode subjuntiu
Present
jo | esvaloti |
---|---|
tu | esvalotis |
ell, ella, vostè | esvaloti |
nosaltres | esvalotem |
vosaltres, vós | esvaloteu |
ells, elles, vostès | esvalotin |
Imperfet
jo | esvalotés |
---|---|
tu | esvalotessis |
ell, ella, vostè | esvalotés |
nosaltres | esvalotéssim |
vosaltres, vós | esvalotéssiu |
ells, elles, vostès | esvalotessin |
Perfet
jo | hagi esvalotat |
---|---|
tu | hagis esvalotat |
ell, ella, vostè | hagi esvalotat |
nosaltres | hàgim esvalotat |
vosaltres, vós | hàgiu esvalotat |
ells, elles, vostès | hagin esvalotat |
Plusquamperfet
jo | hagués esvalotat |
---|---|
tu | haguessis esvalotat |
ell, ella, vostè | hagués esvalotat |
nosaltres | haguéssim esvalotat |
vosaltres, vós | haguéssiu esvalotat |
ells, elles, vostès | haguessin esvalotat |
Mode condicional
Condicional
jo | esvalotaria |
---|---|
tu | esvalotaries |
ell, ella, vostè | esvalotaria |
nosaltres | esvalotaríem |
vosaltres, vós | esvalotaríeu |
ells, elles, vostès | esvalotarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) esvalotat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) esvalotat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) esvalotat |
nosaltres | hauríem (haguérem) esvalotat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) esvalotat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) esvalotat |
Mode imperatiu
(tu) | esvalota |
---|---|
(vostè) | esvaloti |
(nosaltres) | esvalotem |
(vosaltres) | esvaloteu |
(vostès) | esvalotin |