Conjugació del verb alertar
Infinitiu | alertar |
---|---|
Gerundi | alertant |
Participi | alertat, alertada, alertats, alertades |
Mode indicatiu
Present
jo | alerto |
---|---|
tu | alertes |
ell, ella, vostè | alerta |
nosaltres | alertem |
vosaltres, vós | alerteu |
ells, elles, vostès | alerten |
Imperfet
jo | alertava |
---|---|
tu | alertaves |
ell, ella, vostè | alertava |
nosaltres | alertàvem |
vosaltres, vós | alertàveu |
ells, elles, vostès | alertaven |
Passat simple
jo | alertí |
---|---|
tu | alertares |
ell, ella, vostè | alertà |
nosaltres | alertàrem |
vosaltres, vós | alertàreu |
ells, elles, vostès | alertaren |
Passat perifràstic
jo | vaig alertar |
---|---|
tu | vas (vares) alertar |
ell, ella, vostè | va alertar |
nosaltres | vam (vàrem) alertar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) alertar |
ells, elles, vostès | van (varen) alertar |
Futur
jo | alertaré |
---|---|
tu | alertaràs |
ell, ella, vostè | alertarà |
nosaltres | alertarem |
vosaltres, vós | alertareu |
ells, elles, vostès | alertaran |
Perfet
jo | he alertat |
---|---|
tu | has alertat |
ell, ella, vostè | ha alertat |
nosaltres | hem (havem) alertat |
vosaltres, vós | heu (haveu) alertat |
ells, elles, vostès | han alertat |
Plusquamperfet
jo | havia alertat |
---|---|
tu | havies alertat |
ell, ella, vostè | havia alertat |
nosaltres | havíem alertat |
vosaltres, vós | havíeu alertat |
ells, elles, vostès | havien alertat |
Passat anterior
jo | haguí alertat |
---|---|
tu | hagueres alertat |
ell, ella, vostè | hagué alertat |
nosaltres | haguérem alertat |
vosaltres, vós | haguéreu alertat |
ells, elles, vostès | hagueren alertat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver alertat |
---|---|
tu | vas (vares) haver alertat |
ell, ella, vostè | va haver alertat |
nosaltres | vam (vàrem) haver alertat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver alertat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver alertat |
Futur perfet
jo | hauré alertat |
---|---|
tu | hauràs alertat |
ell, ella, vostè | haurà alertat |
nosaltres | haurem alertat |
vosaltres, vós | haureu alertat |
ells, elles, vostès | hauran alertat |
Mode subjuntiu
Present
jo | alerti |
---|---|
tu | alertis |
ell, ella, vostè | alerti |
nosaltres | alertem |
vosaltres, vós | alerteu |
ells, elles, vostès | alertin |
Imperfet
jo | alertés |
---|---|
tu | alertessis |
ell, ella, vostè | alertés |
nosaltres | alertéssim |
vosaltres, vós | alertéssiu |
ells, elles, vostès | alertessin |
Perfet
jo | hagi alertat |
---|---|
tu | hagis alertat |
ell, ella, vostè | hagi alertat |
nosaltres | hàgim alertat |
vosaltres, vós | hàgiu alertat |
ells, elles, vostès | hagin alertat |
Plusquamperfet
jo | hagués alertat |
---|---|
tu | haguessis alertat |
ell, ella, vostè | hagués alertat |
nosaltres | haguéssim alertat |
vosaltres, vós | haguéssiu alertat |
ells, elles, vostès | haguessin alertat |
Mode condicional
Condicional
jo | alertaria |
---|---|
tu | alertaries |
ell, ella, vostè | alertaria |
nosaltres | alertaríem |
vosaltres, vós | alertaríeu |
ells, elles, vostès | alertarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) alertat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) alertat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) alertat |
nosaltres | hauríem (haguérem) alertat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) alertat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) alertat |
Mode imperatiu
(tu) | alerta |
---|---|
(vostè) | alerti |
(nosaltres) | alertem |
(vosaltres) | alerteu |
(vostès) | alertin |